Diferència entre les revisions de "Rudolf Hess"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada)
(Text reemplaça - 'Núremberg' a 'Nuremberg')
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils)
Llínea 15: Llínea 15:
 
En l'any [[1933]], fon elegit parlamentari del [[Reichstag|parlament alemà]] i, en ascendir [[Hitler]] al poder com [[Führer|''Führer'']], fon designat cap del [[Partit Nazi]] i [[Ministre|Ministre d'Estat]]. Es va ocupar de casi totes les carteres, excepte de guerra i política exterior, i es convertí en segon en la jerarquia nazi, abans inclús que [[Joseph Goebbels]]; a pesar d'estos càrrecs, mai presentà un perfil de líder. Fon considerat com la «cara amable» del règim nazi. Organisà els [[Jocs Olímpics de Berlin 1936|Jocs Olímpics de Berlin]] en [[1936]] i va mantindre una estreta amistat en [[Leni Riefenstahl]], la documentalista d'Hitler.
 
En l'any [[1933]], fon elegit parlamentari del [[Reichstag|parlament alemà]] i, en ascendir [[Hitler]] al poder com [[Führer|''Führer'']], fon designat cap del [[Partit Nazi]] i [[Ministre|Ministre d'Estat]]. Es va ocupar de casi totes les carteres, excepte de guerra i política exterior, i es convertí en segon en la jerarquia nazi, abans inclús que [[Joseph Goebbels]]; a pesar d'estos càrrecs, mai presentà un perfil de líder. Fon considerat com la «cara amable» del règim nazi. Organisà els [[Jocs Olímpics de Berlin 1936|Jocs Olímpics de Berlin]] en [[1936]] i va mantindre una estreta amistat en [[Leni Riefenstahl]], la documentalista d'Hitler.
  
Posteriorment a la [[segona guerra mundial]] fon jujat en [[Juïns de Núremberg|Núremberg]], sent condenat a cadena perpetua i reclòs en la [[presó de Spandau]], en la zona aliada de [[Berlin]].
+
Posteriorment a la [[segona guerra mundial]] fon jujat en [[Juïns de Nuremberg|Nuremberg]], sent condenat a cadena perpetua i reclòs en la [[presó de Spandau]], en la zona aliada de [[Berlin]].
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==

Revisió de 18:30 27 ago 2023

Rudolf Hess
Bundesarchiv Bild 183-1987-0313-507, Rudolf Hess.jpg
Rudolf Hess en 1933
Nacionalitat: Alemà
Ocupació: Polític i militar
Naiximent: 26 d'abril de 1894
Lloc de naiximent: Aleixandria, Egipte
Defunció: 17 d'agost de 1987 (als 93 anys)
Lloc de defunció: Spandau, Berlin Oest

Rudolf Walter Richard Heß, habitualment escrit Hess, (Aleixandria, 26 d'abril de 1894 - † Spandau, Berlin Oest; 17 d'agost de 1987) fon un militar i polític alemà, figura clau de l'Alemanya nazi.

En l'any 1933, fon elegit parlamentari del parlament alemà i, en ascendir Hitler al poder com Führer, fon designat cap del Partit Nazi i Ministre d'Estat. Es va ocupar de casi totes les carteres, excepte de guerra i política exterior, i es convertí en segon en la jerarquia nazi, abans inclús que Joseph Goebbels; a pesar d'estos càrrecs, mai presentà un perfil de líder. Fon considerat com la «cara amable» del règim nazi. Organisà els Jocs Olímpics de Berlin en 1936 i va mantindre una estreta amistat en Leni Riefenstahl, la documentalista d'Hitler.

Posteriorment a la segona guerra mundial fon jujat en Nuremberg, sent condenat a cadena perpetua i reclòs en la presó de Spandau, en la zona aliada de Berlin.

Enllaços externs

Commons