L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Diferència entre les revisions de "Normes d'El Puig"

← Edició anteriorEdició següent →
Llana (Discussió | contribucions)
Administradors
3903 edicions
VisualWikitext
Llínea 58: Llínea 58:
|}
|}


* Se manté l'us de la y (i grega) de l'ortografia clàssica i tradicional, representant el fonema /j/ com y. També se representa aixina la vocal final de diftonc per tradició soles en els topònims. Les Normes de Castelló representen tots estos cassos en ''i'', més algunes paraules que s'escriuen en ''j''.
* Se manté l'us de la y (i grega) de l'ortografia clàssica i tradicional, representant el fonema /j/ com y. També se representa aixina la vocal final de diftonc en els topònims per tradició. Les Normes de Castelló representen estos cassos en ''i'', més algunes paraules que s'escriuen en ''j'', al grafiar priorisant la fonètica catalana que la pronuncia /dʒ/.


::* Normes de El  Puig: yo, ya, proyecte, epopeya, yaya, joya, Alboraya. Al final de paraula rei, comboi, pero topònims Alcoy, Llombay.
::* Normes de El  Puig: yo, ya, proyecte, epopeya, yaya, joya, Alboraya. Al final de paraula rei, comboi, pero topònims Alcoy, Llombay.
Llínea 96: Llínea 96:
* Manteniment, segons l'ortografia tradicional i la pronunciació, de les oclusives al final de paraula /t/, /k/, /p/ representades sempre per t, c, p; sense la distinció moderna adoptada per [[Pompeu Fabra]] y les Normes de Castelló (entre ''t''-''d,'' ''c''-''g,'' ''p''-''b'', respectivament) per a l'idioma escrit, pero que no se reflexa en el parlat:
* Manteniment, segons l'ortografia tradicional i la pronunciació, de les oclusives al final de paraula /t/, /k/, /p/ representades sempre per t, c, p; sense la distinció moderna adoptada per [[Pompeu Fabra]] y les Normes de Castelló (entre ''t''-''d,'' ''c''-''g,'' ''p''-''b'', respectivament) per a l'idioma escrit, pero que no se reflexa en el parlat:
:sò /t/:
:sò /t/:
::* Normes d'El Puig: pot, buit, salut, nebot, sòrt, fret, vert, almut, Davit, Madrit, Bellreguart.
::* Normes d'El Puig: pot, buit, salut, nebot, fret, vert, almut, Davit, Madrit, Bellreguart.
::* Normes de Castelló: ''pot, buit, salut, nebot, sort'', pero ''sord, fred, verd, almud, David, Madrid, Bellreguard''.
::* Normes de Castelló: ''pot, buit, salut, nebot'', pero ''fred, verd, almud, David, Madrid, Bellreguard''.
:sò /p/:
:sò /p/:
::* Normes d'El Puig: cap, llop, sap, rep, colp, serp, camp, aljup, Alfarp, verp, àrap
::* Normes d'El Puig: cap, llop, sap, rep, colp, serp, camp, aljup, Alfarp, verp, àrap
Llínea 132: Llínea 132:
|}
|}


* Adaptació de l'ortografia a la pronunciació valenciana de la palatal fricativa sorda /ʃ/ (grafiada com ''x'') i la palatal africada sorda /tʃ/ (grafiada com ''ch''), present en totes les varietats valencianes; front a la confusió existent en les Normes de Castelló. Per això, se manté el dígraf [[ch]], que ya apareix en l'época clàssica, en tots els cassos en que se pronuncia /tʃ/. La lletra ''[[x]]'' se pronuncia palatal fricativa sorda /ʃ/ en la majoria de cassos, si be se manté la pronunciació /ks/ en paraules com fixar o excursió. Les Normes de Castelló, en canvi, opten per utilisar la ''x'' i ''tx'' per a representar el sò africat sort /tʃ/ (a on /ʃ/ no se dona). En posició final de paraula, segons les Normes d'El Puig se grafia ''ig'' en tots els cassos:
* Les Normes d'El Puig mantenen el dígraf clàssic ''ch'' per a grafiar la palatal africada sorda /tʃ/ (chocolate, charrar), present en totes les varietats valencianes; front a la confusió existent en les Normes de Castelló. La grafía ''x'' soles representa els fonemes /ʃ/ (eixir) i /ks/ (excursió). Les Normes de Castelló, en canvi, opten per utilisar el dígraf ''tx'' per a representar el sò africat sort /tʃ/. Ademés com en català n'hi han moltes més paraules que se pronuncien /ʃ/ que en valencià, se grafien en ''x'', i les Normes de Castelló en conte d'adaptar la seua ortografia, li afigen una atra pronunciació ad eixa ''x''. Per eixemple, la ''x'' de ''xafar'' (chafar) se pronuncia /ʃ/ en català (sona com en valencià xarop) i li afigen la pronunciació /tʃ/ (sona com en valencià charrar). En posició final de paraula, segons les Normes d'El Puig se grafia ''ig'' en tots els cassos:


:A principi de paraula:
:A principi de paraula:
::* Normes d'El Puig: Xàtiva, Xeresa, xarop, xaloc, xenofòbia, pronunciades en /ʃ/, pero chiquet, chocolate, chulla, charrar, Chirivella, checoslovac, Chechènia, pronunciades en /tʃ/.
::* Normes d'El Puig: chiquet, chulla, charrar, chafar, checoslovac, Chechènia, pronunciades /tʃ/; pero Xàtiva, xarop, xaloc, xenofòbia, pronunciades en /ʃ/.
::* Normes de Castelló: la ''x'' inicial és pronunciada per defecte /tʃ/, com en ''xiquet, xoc, xulla, xarrar, Xirivella'', pero també se manté la pronunciació fricativa /ʃ/ en: ''Xàtiva, Xeresa, xarop, xaloc, xenofòbia'' a on sí se pronuncia. En el restant de paraules, en canvi, el sò /tʃ/ inicial se representa en ''tx'': ''txecoslovac, Txetxènia.''
::* Normes de Castelló: ''xiquet, xulla, xarrar, xafar'' pronunciades /tʃ/; pero ''Xàtiva, xarop, xaloc, xenofòbia'' pronunciades en /ʃ/. Quan el català també pronuncia /tʃ/ se representa en ''tx'': ''txecoslovac, Txetxènia.''


:A mitan paraula:
:A mitan paraula:
::* Normes d'El Puig: caixa, patixes, meréixer, pronunciades en /ʃ/, pero pancha, archiu, coche, brocha, cliché, pronunciades totes en /tʃ/.
::* Normes d'El Puig: coche, brocha, pronunciades en /tʃ/. Darrere de consonant també s'ampra ch: pancha archiu.
::* Normes de Castelló: ''caixa, patixes, meréixer'', pronunciades en /ʃ/, i ''cotxe, brotxa'', pronunciades en /tʃ/. Darrere de consonant, i donat que estes normes no accepten la grafia del sò /ʃ/ en esta posició, s'opta per representar /tʃ/ en una ''x: panxa, arxiu''.
::* Normes de Castelló: ''cotxe, brotxa'', pronunciades en /tʃ/. Darrere de consonant afigen la pronunciació /tʃ/ a la ''x'', pronunciada /ʃ/ en català: ''panxa, arxiu''.


:A final de paraula:
:A final de paraula:
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/wiki/Normes_d%27El_Puig»