Diferència entre les revisions de "Cesi" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 10:

El cesi és un metal bla, llauger i de baix punt de fusió. És el segon menys electronegatiu de tots els elements despuix del francio. El cesi reacciona en forma vigorosa en [[oxigen]] per a formar una mescla d'òxits. En aire humit, la calor d'oxidació pot ser suficient per a fondre i capcionar el metal. El cesi no reacciona en [[nitrogen]] per a formar nitrur, pero reacciona en l'[[hidrogen]] a temperatures altes per a produir un hidrur molt estable; reacciona en forma violenta en l'[[aigua]] i encara en [[gèl]] a temperatures de fins a –116 °C aixina com en els halógens, [[amoniaco]] i monòxit de carbono. En general, en composts orgànics el cesi experimenta els mateixos tipos de reaccions que el restant dels metals alcalins, pero és molt més reactiu

== Usos ==

=== Perforació petrolífera ===

El major us actual de cesi no radiactiu és en decorreguts de perforació de formiato de cesi per a l'indústria d'extracció de [[petròleu]].

=== Rellonges atòmics ===

Els rellonges atòmics basats en cesi utilisen les transicions electromagnètiques en l'estructura hiperfina dels àtoms de cesi-133 com a punt de referència.

=== Atres usos ==

El cesi metàlic s'utilisa en celes fotoeléctricas, instruments espectrográfics, contadors de centelleo, bulbos de radi, llànties militars de senyals infrarrojes i varis aparats òptics i de detecció. Els composts de cesi s'usen en la producció de [[vidre]] i ceràmica, com a absorbents en plantes de purificació de diòxit de carbono, en microquímica. Les sals de cesi s'han utilisat en medicina com a agents antishock despuix de l'administració de drogues d'arsènic. L'isòtop cesi-137 s'utilisa habitualment en procediments de radioteràpia interna també cridada braquiterapia per al tractament del [[càncer]].

== Referències ==

@@ Llínea 10: / Llínea 10: @@
 El cesi és un metal bla, llauger i de baix punt de fusió. És el segon menys electronegatiu de tots els elements despuix del francio. El cesi reacciona en forma vigorosa en [[oxigen]] per a formar una mescla d'òxits. En aire humit, la calor d'oxidació pot ser suficient per a fondre i capcionar el metal. El cesi no reacciona en [[nitrogen]] per a formar nitrur, pero reacciona en l'[[hidrogen]] a temperatures altes per a produir un hidrur molt estable; reacciona en forma violenta en l'[[aigua]] i encara en [[gèl]] a temperatures de fins a –116 °C aixina com en els halógens, [[amoniaco]] i monòxit de carbono. En general, en composts orgànics el cesi experimenta els mateixos tipos de reaccions que el restant dels metals alcalins, pero és molt més reactiu
+== Usos ==
+=== Perforació petrolífera ===
+El major us actual de cesi no radiactiu és en decorreguts de perforació de formiato de cesi per a l'indústria d'extracció de [[petròleu]].
+=== Rellonges atòmics ===
+Els rellonges atòmics basats en cesi utilisen les transicions electromagnètiques en l'estructura hiperfina dels àtoms de cesi-133 com a punt de referència.
+=== Atres usos ==
+El cesi metàlic s'utilisa en celes fotoeléctricas, instruments espectrográfics, contadors de centelleo, bulbos de radi, llànties militars de senyals infrarrojes i varis aparats òptics i de detecció. Els composts de cesi s'usen en la producció de [[vidre]] i ceràmica, com a absorbents en plantes de purificació de diòxit de carbono, en microquímica. Les sals de cesi s'han utilisat en medicina com a agents antishock despuix de l'administració de drogues d'arsènic. L'isòtop cesi-137 s'utilisa habitualment en procediments de radioteràpia interna també cridada braquiterapia per al tractament del [[càncer]].
 == Referències ==