Diferència entre les revisions de "Trinquet de Pelayo" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 19:

Conta en 4 galeries, les de les parets del dau i el restant més atres dos sobre les muralles, les parets laterals. La llongeta és molt ampla i una miqueta elevada, pero sense mur de protecció per als espectadors, ademés la llongeta de les autoritats superior la cobrix totalment, de manera que per a enviar la pilota no hi ha suficient en una bolea llarga, sino que cal fer-la baixa i ben dirigida. En el frontó del dau, i al costat de la llongeta, hi ha una porta que du al bar del trinquet, en este lloc també acostuma a haver gent veent la partida, aixina que és un atre racó per a defendre i/o evitar que es fique la pilota, en cas que es tanque la porta el rebot pot fer estranys o eixir esmortida.

En els seus ~~començos~~ la terra era de [[Llosa|lloses]], i fins a l'any [[1920]] era de [[Rajola|rajoles]]. Fins a [[1976]] fon un trinquet descobert, és dir, sense sostre. Tampoc estava completament acotat, ya que, a pesar de que les galeries estaven cobertes per unes malles metàliques, les pilotes podien eixir per dalt (o pels forats): Si s'anava per la part del dau es feya broma dient "Eixa ha anat a l'Institut" (referint-se a l'Institut Lluis Vives), i si eixia pel restant dien "Eixa ha anat al carrer de l'Ermita".

En els seus començaments la terra era de [[Llosa|lloses]], i fins a l'any [[1920]] era de [[Rajola|rajoles]]. Fins a [[1976]] fon un trinquet descobert, és dir, sense sostre. Tampoc estava completament acotat, ya que, a pesar de que les galeries estaven cobertes per unes malles metàliques, les pilotes podien eixir per dalt (o pels forats): Si s'anava per la part del dau es feya broma dient "Eixa ha anat a l'Institut" (referint-se a l'Institut Lluis Vives), i si eixia pel restant dien "Eixa ha anat al carrer de l'Ermita".

Atés el preu de les pilotes de vaqueta, cada volta que una pilota era enviada fòra ya hi havia algú (normalment un chiquet) que s'encarregava de seguir la trayectòria i anar-la a buscar en els patis de les cases pròximes, els amos de les quals com a preu per este servici exigien l'entrada gratuïta al trinquet.

@@ Llínea 19: / Llínea 19: @@
 Conta en 4 galeries, les de les parets del dau i el restant més atres dos sobre les muralles, les parets laterals. La llongeta és molt ampla i una miqueta elevada, pero sense mur de protecció per als espectadors, ademés la llongeta de les autoritats superior la cobrix totalment, de manera que per a enviar la pilota no hi ha suficient en una bolea llarga, sino que cal fer-la baixa i ben dirigida. En el frontó del dau, i al costat de la llongeta, hi ha una porta que du al bar del trinquet, en este lloc també acostuma a haver gent veent la partida, aixina que és un atre racó per a defendre i/o evitar que es fique la pilota, en cas que es tanque la porta el rebot pot fer estranys o eixir esmortida.
-En els seus començos la terra era de [[Llosa|lloses]], i fins a l'any [[1920]] era de [[Rajola|rajoles]]. Fins a [[1976]] fon un trinquet descobert, és dir, sense sostre. Tampoc estava completament acotat, ya que, a pesar de que les galeries estaven cobertes per unes malles metàliques, les pilotes podien eixir per dalt (o pels forats): Si s'anava per la part del dau es feya broma dient "Eixa ha anat a l'Institut" (referint-se a l'Institut Lluis Vives), i si eixia pel restant dien "Eixa ha anat al carrer de l'Ermita".
+En els seus començaments la terra era de [[Llosa|lloses]], i fins a l'any [[1920]] era de [[Rajola|rajoles]]. Fins a [[1976]] fon un trinquet descobert, és dir, sense sostre. Tampoc estava completament acotat, ya que, a pesar de que les galeries estaven cobertes per unes malles metàliques, les pilotes podien eixir per dalt (o pels forats): Si s'anava per la part del dau es feya broma dient "Eixa ha anat a l'Institut" (referint-se a l'Institut Lluis Vives), i si eixia pel restant dien "Eixa ha anat al carrer de l'Ermita".
 Atés el preu de les pilotes de vaqueta, cada volta que una pilota era enviada fòra ya hi havia algú (normalment un chiquet) que s'encarregava de seguir la trayectòria i anar-la a buscar en els patis de les cases pròximes, els amos de les quals com a preu per este servici exigien l'entrada gratuïta al trinquet.