Diferència entre les revisions de "Unió Soviètica"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
[[Image:Escut de URSS.png|thumb|right|200px|Escut]] | [[Image:Escut de URSS.png|thumb|right|200px|Escut]] | ||
[[Image:Urss en el mon.png|thumb|right|200px|L'URSS en el món]] | [[Image:Urss en el mon.png|thumb|right|200px|L'URSS en el món]] | ||
La '''Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques''' (URSS) o '''Unió Soviètica''' fon una federació constitucional d'estats socialistes, abssada en l'ideologia comunista, que va existir en [[Euràsia]] a partir de 1922, fins a la seua | La '''Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques''' (URSS) o '''Unió Soviètica''' fon una federació constitucional d'estats socialistes, abssada en l'ideologia comunista, que va existir en [[Euràsia]] a partir de 1922, fins a la seua dissolució en 1991. | ||
La URSS naixqué com a una unió de quatre repúbliques socialistes soviètiques, formades dins del territori del Imperi Rus abolit per la Revolució Rusa de 1917, i creixqué a 15 "repúbliques de l'unió" cap al 1956: RSS d'Armènia, RSS d'Azerbaiyà, RSS de Bielorrúsia, RSS de Tayikistà, RSS de Turkmenistà, RSS d'Ucrània i la RSS d'Uzbekistà. | La URSS naixqué com a una unió de quatre repúbliques socialistes soviètiques, formades dins del territori del Imperi Rus abolit per la Revolució Rusa de 1917, i creixqué a 15 "repúbliques de l'unió" cap al 1956: RSS d'Armènia, RSS d'Azerbaiyà, RSS de Bielorrúsia, RSS de Tayikistà, RSS de Turkmenistà, RSS d'Ucrània i la RSS d'Uzbekistà. | ||
Els llímits geogràfics de l'Unió Soviètica variaren en el temps, pero després de les últimes anexions territorials principals i l'ocupació dels països Bàltics, del est de Polònia, Besaràbia, i alguns atres territoris durant la Segona Guerra Mundial, | Els llímits geogràfics de l'Unió Soviètica variaren en el temps, pero després de les últimes anexions territorials principals i l'ocupació dels països Bàltics, del est de Polònia, Besaràbia, i alguns atres territoris durant la Segona Guerra Mundial, des de 1945 fins a la seua disolució, els llímits correspongueren aproximàdament a aquells de la extinta Rússia Imperial, en les exclusions notables de Polònia, la major part de Finlàndia, i Alaska. | ||
Era a sovint referida impròpiament com Rúsia, per ser el seu estat constituyent més gran i dominant. | Era a sovint referida impròpiament com Rúsia, per ser el seu estat constituyent més gran i dominant. Des de 1945 fins al 1991, en el periodo conegut com Guerra Freda, l'Unió Svoiètica i els Estats Units eren les dos superpotències mundials que dominaren la agenda global de la política econòmica, assunts exteriors, operacions militars, intercanvi cultural, progressos científics, incloent l'iniciació de l'exploració espacial, i deports. | ||
L'Unió Soviètica arribà a ser el model de referència per a futurs estats socialistes durant la Guerra Freda. El govern i la organisació política del país foren definits per un règim de partit únic, el Partit Comuniste de l'Unió Soviètica (PCUS). | L'Unió Soviètica arribà a ser el model de referència per a futurs estats socialistes durant la Guerra Freda. El govern i la organisació política del país foren definits per un règim de partit únic, el Partit Comuniste de l'Unió Soviètica (PCUS). | ||
{{Països URSS}} | {{Països URSS}} | ||
[[Categoria:Unió Soviètica]] | [[Categoria:Unió Soviètica]] | ||
Revisió de 17:22 15 nov 2009
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS) o Unió Soviètica fon una federació constitucional d'estats socialistes, abssada en l'ideologia comunista, que va existir en Euràsia a partir de 1922, fins a la seua dissolució en 1991.
La URSS naixqué com a una unió de quatre repúbliques socialistes soviètiques, formades dins del territori del Imperi Rus abolit per la Revolució Rusa de 1917, i creixqué a 15 "repúbliques de l'unió" cap al 1956: RSS d'Armènia, RSS d'Azerbaiyà, RSS de Bielorrúsia, RSS de Tayikistà, RSS de Turkmenistà, RSS d'Ucrània i la RSS d'Uzbekistà.
Els llímits geogràfics de l'Unió Soviètica variaren en el temps, pero després de les últimes anexions territorials principals i l'ocupació dels països Bàltics, del est de Polònia, Besaràbia, i alguns atres territoris durant la Segona Guerra Mundial, des de 1945 fins a la seua disolució, els llímits correspongueren aproximàdament a aquells de la extinta Rússia Imperial, en les exclusions notables de Polònia, la major part de Finlàndia, i Alaska.
Era a sovint referida impròpiament com Rúsia, per ser el seu estat constituyent més gran i dominant. Des de 1945 fins al 1991, en el periodo conegut com Guerra Freda, l'Unió Svoiètica i els Estats Units eren les dos superpotències mundials que dominaren la agenda global de la política econòmica, assunts exteriors, operacions militars, intercanvi cultural, progressos científics, incloent l'iniciació de l'exploració espacial, i deports.
L'Unió Soviètica arribà a ser el model de referència per a futurs estats socialistes durant la Guerra Freda. El govern i la organisació política del país foren definits per un règim de partit únic, el Partit Comuniste de l'Unió Soviètica (PCUS).
