Diferència entre les revisions de "Saïdia"
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
==Historia== | ==Historia== | ||
Durant sigles, l'actual Saïdia fon un verger d'horts i arboredes, ple de vida. Pero lo mateix que | Durant sigles, l'actual Saïdia fon un verger d'horts i arboredes, ple de vida. Pero lo mateix que atres barris i pedanies, el creiximent de la ciutat ha terminat assimilant-lo. | ||
Durant els sigles XIX i XX, la zona va patir una profunda transformació, sent assimilada per la ciutat i el creiximent dels antics núcleus is de població, aixina, allí on s'alçava, | Durant els sigles [[XIX]] i [[XX]], la zona va patir una profunda transformació, sent assimilada per la ciutat i el creiximent dels antics núcleus is de població, aixina, allí on s'alçava, [[almunia]]s, camps regades en sénies, rahals, [[Alqueria|alqueries]], [[barraca|barraques]], molins, la Rambla, i llogarets, trobem hui unes populoses barriades. | ||
Enfront del monasteri de la Saïdia es va obrir el camí nou de [[Barcelona]] (avinguda Constitució), i uns quants carrers adjacents, arribant fins al molí de Villacampa. Per l'oest es va proyectar i va realisar el camí Nou de Burjassot o de Llíria (avinguda Burjassot) i per la part nort, mentres era alcalde de Valéncia el senyor [[Joaquín Reig Piqué]] (1884-1885), | Enfront del monasteri de la Saïdia es va obrir el camí nou de [[Barcelona]] (avinguda Constitució), i uns quants carrers adjacents, arribant fins al [[molí de Villacampa]]. Per l'oest es va proyectar i va realisar el camí Nou de [[Burjassot]] o de [[Llíria]] (avinguda Burjassot) i per la part nort, mentres era alcalde de [[Valéncia]] el senyor [[Joaquín Reig Piqué]] ([[1884]]-[[1885]]), se va obrir una nova ronda coneguda com a [[Camí de Trànsits]] (avinguda Peset Aleixandre,...) i que hui en dia, ya superada per atres circumvalacions, rodeja tota la ciutat, originàriament el seu diàmetro constava de dotze [[quilómetro]]s i estava previst en tot el seu recorregut de planches metàliques destinades a favorir el trànsit dels carros. Disponia d'arbres per a oferir ombra a viandants i carreters. | ||
Entre els actuals carrers Joan XXIII fins a | Entre els actuals carrers [[Joan XXIII]] fins a [[Gayano Lluch]] se trobava el “femer”, un lloc a on els llauradors, depositaven els desperdicis que arreplegaven en els seus carros de les cases de la ciutat. | ||
L'any 1887 | L'any [[1887]] se van continuar expropiant alqueries i terres a este raval, a l'instalar les vies del [[Trenet]] de [[Marchalenes]] a Llíria (estació de fusta), en els seus corresponents servicis per al nou transport. | ||
Un dels proyectes urbanisadors tenia previst desenrollar un quarter utilisant cases de nova obra i l'antic convent, davant del qual | Un dels proyectes urbanisadors tenia previst desenrollar un quarter utilisant cases de nova obra i l'antic convent, davant del qual se construiria una plaça rectangular davant d'un pont que havia de creuar la [[séquia de Mestalla]]. | ||
Alguns proyectes no es van realisar, atres van ser àmpliament superats en la destrucció del monasteri i l'edificació quasi integra de tot l'entorn, cobrint la séquia que actualment transcorre soterrada. | Alguns proyectes no es van realisar, atres van ser àmpliament superats en la destrucció del monasteri i l'edificació quasi integra de tot l'entorn, cobrint la séquia que actualment transcorre soterrada. | ||