Diferència entre les revisions de "Sigle d'Or valencià"
| Llínea 64: | Llínea 64: | ||
Com a reflex de la societat valenciana del [[sigle XV]], la poesia valenciana del Sigle d'Or és capaç d'integrar la tradició poètica autòctona en una notable influència italiana i castellana. | Com a reflex de la societat valenciana del [[sigle XV]], la poesia valenciana del Sigle d'Or és capaç d'integrar la tradició poètica autòctona en una notable influència italiana i castellana. | ||
==Prosa Narrativa== | |||
El potent desenroll soci-econòmic i cultural del [[Regne de Valéncia]] en el [[sigle XV]] creà el caldo de cultiu per a que, com va succeir en la poesia, la [[Llengua Valenciana]] contà en alguna de les mes importants obres escrites en l'Europa del moment. | |||
[[El Tirant lo Blanch]] de [[Joanot Martorell]] fon la culminació de la narrativa valenciana desenrollada des del [[sigle XIII]] . | |||
Martorell va nàixer a Gandia i fon cunyat d'[[Ausias March]], pertanyia a una família pròxima a la Corona, tant que el yayo havia arribat a convertir-se en u dels prestadors del rei i el pare en [[Jurat]] de Valéncia en 1412. En el canvi de dinastia, les coses varen començar a complicar-se per a la família, lo que va influir en l'autor i en la seua obra. | |||
La vida que Martorell va seguir, va portar un ritme semblant al del propi personage de la seua obra cim, "[[Tirant el Blanch]]", editada en 1490 i, que fon qualificada per [[Cervantes]] en boca de En [[En Quixot]], com el "millor llibre de cavalleries del mon", com "un tesor de content i una mina de passatemps". Estos elogis de Cervantes van permetre al llibre salvar-se de la crema del Quixot i de l'[[Inquisició]]. | |||
Martorell va dilapidar la fortuna familiar i va viajar per tota [[Europa]] i en els últims quatre anys de la seua vida va escriure la seua obra. Molts dels conflictes d'honor vixcuts i dels acontenyiments passats en els seus viages els trobem plasmats d'una forma o una atra en el Tirant. | |||
Ademés del Tirant, Martorell mos va deixar un relat inconclús titulat "[[Guillem de Vàroic]]", i que segons alguns estudiosos serviria d'inspiració per als primers capítuls de la seua obra cim, | |||
Editada per Joan Galba en 1490 diu: | |||
{{cita|...El qual fon traduït de Anglés en Llengua portoguesa. E apres en vulgar valenciana pel magnifich: e virtuos cavaller mossen Johanot Martorell...} | |||
== Fets rellevants == | == Fets rellevants == | ||