Diferència entre les revisions de "Sigle d'Or valencià"
| Llínea 131: | Llínea 131: | ||
==Teatre== | ==Teatre== | ||
El teatre valencià del sigle d'or seguix en la llínea de tot Europa i es desenrolla en l'àmbit religiós principalment. | |||
La [[catedral de Valéncia]] fon u dels principals centre dramàtics i ha conservat moltes peces teatrals que mostren l'evolució des de les simples cerimònies populars i folclòriques fins als misteris d'escenografia molt elaborada. | |||
Les representacions que es realisaven durant l'any eren innumerables i tradicionals, i les trobem al llarc de tota la geografia valenciana. | |||
En el nort de Castelló destacarien les "santonadas", a Gandia "la Colometa" (tema pasqual), en atres llocs les celebracions processionals de la Festa de l'[[Àngel Custodi]]. | |||
Entre totes les representacions pronte van començar a destacar els Misteris, celebrats dins dels temples, centrats en temes pasquals, marians o hagiogràfics (documentats en els archius eclesials). Entre atres destacarien "La representació de la Nit de Nadal", els "Misteris de l'Assunció de la Verge", i el més conegut "[[Misteri d'Elig]]" que seguix representant-se, datat en el sigle XV... | |||
El teatre profà va començar a manifestar-se a finals del [[sigle XIV]], especialment en commemoracions en honor dels reis. | |||
Dins de l'àmbit del teatre satíric trobem "la festa del bisbetó" (sàtira sobre les jerarquies religioses) o "el joc del Pàsero" en sàtires que acaben en batalles campals. | |||
L'activitat teatral al màxim nivell en Llengua Valenciana per viuria fins a les [[Germanies]] , des d'este moment el teatre religiós fon capaç de mantindre els seus esquemes tradicionals pero el cortesà va començar a evolucionar influenciat pel castellà i l'italià. | |||
== Fets rellevants == | == Fets rellevants == | ||