Diferència entre les revisions de "Gramàtica de la lingua franca nova"
| Llínea 383: | Llínea 383: | ||
=== Pronoms personals === | === Pronoms personals === | ||
* me – yo, el meu, me | |||
* tu – tu, et, el seu, vosté, vós | |||
* el – ell, ella, això, li, la, lo (una persona) | |||
* lo – ell, ella, això, li, la, lo (una cosa) | |||
* nos – nosatres, nos | |||
* vos – vosatres, vostés, les seues | |||
* los – ells, elles, els, les, els, els seus | |||
=== Grups pronominals === | === Grups pronominals === | ||
Tu és el singular i vos és el plural en totes les situacions, formals i informals. | |||
El s'usa per a referir-se a persones i animals, com a mamífers i aus. Pot ser aplicat metafòricament també a atres criatures, als robots, a la Lluna, a tormentes, etc. | |||
Lo s'usa per a referir-se a les coses, criatures simples, idees, conceptes, etc. | |||
Los s'usa com a plural d'el i lo. | |||
L'elefen normalment no distinguix entre “ell” i “ella”. Les formes elo (“ell”) i ela (“ella”) són rares, pero es poden usar per a evitar la repetició excessiva dels noms de les persones quan es parla d'un home i una dòna en el mateix context. | |||
* Do es Joana? El es en la jardin. – ¿On està Joana? Ella està en el jardí. | |||
* Do es mea come de matina? Lo es en la cosina. – ¿On està el meu desdejuni? Està en la cuina. | |||
Un pronom personal pot tindre a continuació una proposició relativa. Si el sentit està clar, es pot suprimir el pronom, deixant al pronom relatiu una doble funció: | |||
* El recorda sempre la nomes de los, ci el ia encontra. – Recorda sempre els noms de quí va trobar. | |||
* Me respeta tu, ci es tan saja. – Et respecte (a tu), que eres tan sapient. | |||
* El ci osa, gania. – Aquell que gosa, gana. | |||
* Ci osa, gania. – Qui gosa, gana. | |||
On és per lo general un pronom indefinit. Significa «les persones en general» o «una persona qualsevol». A sovint, permet evitar l'us de la veu passiva: | |||
* On dise ce tu va parti. – Es diu que partiràs. | |||
* On debe repete la verbo. – Es deu repetir el verp. / El verp deu repetir-se. | |||
S'és el pronom reflexiu de la tercera persona, tant del singular com del plural. Indica el subjecte del verp, no sent mai el subjecte: | |||
* Lo limpi se. – Ell es neteja. | |||
* Los lava se. – Ells es llaven. | |||
Els pronoms possessius («el meu», «el teu», etc.) són els determinants possessius («el meu», «el teu», etc.), precedits per la: | |||
* Me ia trova mea libros, ma tu no ia trova la tuas. – Vaig trobar els meus llibres; pero vós no vares trobar els teus. | |||
* Lo es ance plu grande ca la mea. – També és més gran que el meu. | |||
* No toca acel jueta! Lo no es la tua. – ¡No tocs eixe joguet! No és teu. | |||
=== Pronoms determinants === | === Pronoms determinants === | ||
=== Preguntes === | === Preguntes === | ||