Diferència entre les revisions de "Llengües d'Oc"
| Llínea 343: | Llínea 343: | ||
==== Época contemporànea ==== | ==== Época contemporànea ==== | ||
En la primeria del [[sigle XX]], l'escola republicana va | En la primeria del [[sigle XX]], l'escola republicana va jugar un gran paper en la desaparició de l'us de la llengua oral. De fet, es va tendir a culpabilisar als parlants occitans i fer-los entendre que per anar per la vida havien de parlar en francés. La repressió de l'us de la llengua en el si de l'escola fon molt intens, fins i tot en castics físics i humiliacions. En esta época, es dia: «Està prohibit escopir a terra i parlar patués». El terme ''patués'' des d'eixe moment es torna despectiu i pejoratiu. La finalitat de tot era fer oblidar que l'occità era una llengua, i fer creure que l'us de l'occità era obscur i roïn. | ||
Els canvis socials de l'escomençament de segle són també l'orige del menyscabament de la llengua. En la Revolució Industrial i l'urbanisació, l'occità era un | Els canvis socials de l'escomençament de segle són també l'orige del menyscabament de la llengua. En la Revolució Industrial i l'urbanisació, l'occità era un obstàcul per ad accedir als llocs de treball, per tant, numerosos pares prengueren la decisió de parlar en francés als seus fills. | ||
Pero, a pesar d'este periodo de forta desvalorisació de la llengua, aparegueren numerosos autors: | Pero, a pesar d'este periodo de forta desvalorisació de la llengua, aparegueren numerosos autors: | ||
| Llínea 361: | Llínea 361: | ||
Entre [[1931]] i [[1936]] l'autonomia adquirida per Catalunya, que donava soport a l'occitanisme, revivà i dinamisà este moviment social. Al mateix temps, la faena de destacats llingüistes com [[Jùli Rounjat]] o [[Loïs Alibert]] permeteren la normalisació llingüística, si més no, de les parles provençal i llenguadociana. | Entre [[1931]] i [[1936]] l'autonomia adquirida per Catalunya, que donava soport a l'occitanisme, revivà i dinamisà este moviment social. Al mateix temps, la faena de destacats llingüistes com [[Jùli Rounjat]] o [[Loïs Alibert]] permeteren la normalisació llingüística, si més no, de les parles provençal i llenguadociana. | ||
L'[[Institut d'Estudis Occitans]] (IEO) es va establir en [[1945]] per a la defensa i la promoció de la llengua occitana. La seua acció és responsable en gran part de la salvaguarda i el desenroll de l'occità. Promou l'investigació, estudis, coloquis, publicacions i l'ensenyança de l'occità, ademés de moltes atres activitats, totes orientades al mateix fi. També convé mencionar [[la Calandreta|les ''calandretas'']], que són unes [[escola | L'[[Institut d'Estudis Occitans]] (IEO) es va establir en [[1945]] per a la defensa i la promoció de la llengua occitana. La seua acció és responsable en gran part de la salvaguarda i el desenroll de l'occità. Promou l'investigació, estudis, coloquis, publicacions i l'ensenyança de l'occità, ademés de moltes atres activitats, totes orientades al mateix fi. També convé mencionar [[la Calandreta|les ''calandretas'']], que són unes [[escola breçol|escoles breçol]] des d'a on s'està introduint la llengua als més jóvens. | ||
=== Situació actual de la llengua === | === Situació actual de la llengua === | ||