| Llínea 9: |
Llínea 9: |
| | Com a balanç global, la sèrie de tractats va supondre els acorts següents: | | Com a balanç global, la sèrie de tractats va supondre els acorts següents: |
| | | | |
| − | * '''[[Gran Bretanya]]''' conserva [[Menorca]] i [[Gibraltar]], ocupades durant la guerra (cedides per [[Espanya]]), [[Nova Escòcia]] ([[Akkàdia]]), la [[badia de Hudson]] i [[Terranova]] (cedides per [[França]]), la [[illa de Sant Cristòfol]] en el [[Carib]], el [[assentisc de negres]]<ref>[http://books.Google.Es/books?id=ersCAAAAYAAJ&printsec=titlepage&source=gbs_summary_r&cad=0#PPA58,M1 Tractat de l'assentisc de negres de 1713].</ref> (un monopoli de trenta anys sobre el tràfic d'esclaus negres en l'Amèrica espanyola) i el [[navili de permís]], aixina com el [[dret d'assentisc]] (concedits per Espanya). | + | * '''[[Gran Bretanya]]''' conserva [[Menorca]] i [[Gibraltar]], ocupades durant la guerra (cedides per [[Espanya]]), [[Nova Escòcia]] ([[Akkàdia]]), la [[badia de Hudson]] i [[Terranova]] (cedides per [[França]]), la [[illa de Sant Cristòfol]] en el [[Caribe]], el [[assentisc de negres]]<ref>[http://books.Google.Es/books?id=ersCAAAAYAAJ&printsec=titlepage&source=gbs_summary_r&cad=0#PPA58,M1 Tractat de l'assentisc de negres de 1713].</ref> (un monopoli de trenta anys sobre el tràfic d'esclaus negres en l'Amèrica espanyola) i el [[navili de permís]], aixina com el [[dret d'assentament]] (concedits per Espanya). |
| | * '''La [[Casa de Savoia]]''' veu tornades [[Savoia]] i [[Niça]] (ocupades per França durant la guerra) i rep [[Sicília]] (cedida per Espanya).<ref>[http://books.google.es/books?id=ersCAAAAYAAJ&printsec=titlepage&source=gbs_summary_r&cad=0#PPA87,M1 Cessió de Sicília].</ref> En la posessió de Sicília rep el títul de rei que, en diverses denominacions, tindria d'ara en avant la casa de Savoia (primer reis de Sicília, després reis de Sardenya i finalment reis d'Itàlia). | | * '''La [[Casa de Savoia]]''' veu tornades [[Savoia]] i [[Niça]] (ocupades per França durant la guerra) i rep [[Sicília]] (cedida per Espanya).<ref>[http://books.google.es/books?id=ersCAAAAYAAJ&printsec=titlepage&source=gbs_summary_r&cad=0#PPA87,M1 Cessió de Sicília].</ref> En la posessió de Sicília rep el títul de rei que, en diverses denominacions, tindria d'ara en avant la casa de Savoia (primer reis de Sicília, després reis de Sardenya i finalment reis d'Itàlia). |
| | * Les '''[[províncies Unides]]''' reben la "barrera" flamenca (una sèrie de fortaleses en el nort dels Països Baixos espanyols que el [[Sacre Imperi Romà Germánico|Imperio]] va ajudar a finançar), cedida per Felipe V d'Espanya. | | * Les '''[[províncies Unides]]''' reben la "barrera" flamenca (una sèrie de fortaleses en el nort dels Països Baixos espanyols que el [[Sacre Imperi Romà Germánico|Imperio]] va ajudar a finançar), cedida per Felipe V d'Espanya. |
| Llínea 22: |
Llínea 22: |
| | No obstant, la lluita encara seguia entre [[França]] i el [[Sacre Imperi Romà Germánico|Imperio]]. El tractat de pau entre abdós es firma en [[Rastatt]] al març de 1714. Les fronteres entre abdós tornen a les posicions d'abans de la guerra, excepte per a la ciutat de [[Landau in Der Pfalz]] (en el [[Palatinat Renà]]), que queda en mans franceses. Este tractat se sol incloure també dins de la sèrie de tractats d'Utrecht. | | No obstant, la lluita encara seguia entre [[França]] i el [[Sacre Imperi Romà Germánico|Imperio]]. El tractat de pau entre abdós es firma en [[Rastatt]] al març de 1714. Les fronteres entre abdós tornen a les posicions d'abans de la guerra, excepte per a la ciutat de [[Landau in Der Pfalz]] (en el [[Palatinat Renà]]), que queda en mans franceses. Este tractat se sol incloure també dins de la sèrie de tractats d'Utrecht. |
| | | | |
| − | El gran beneficiari d'este conjunt de tractats fon Gran Bretanya que, ademés dels seus guanys territorials, va obtindre copiosos avantages econòmics que li van permetre trencar el monopoli comercial d'Espanya en les seues colònies. Per damunt de tot, havia contingut les enicions territorials i dinàstiques de [[Lluís XIV de Francia|Luis XIV]], i França va patir greus dificultats econòmiques causades pels grans costos de la contesa. L'equilibri de poder terrestre a Europa va quedar, puix, assegurat, mentres que en el mar, Gran Bretanya comença a amenaçar el control espanyol en el Mediterrani en Menorca i Gibraltar. | + | El gran beneficiari d'este conjunt de tractats fon Gran Bretanya que, ademés de les seus guanys territorials, va obtindre copioses ventages econòmiques que li van permetre trencar el monopoli comercial d'Espanya en les seues colònies. Per damunt de tot, havia contingut les ambicions territorials i dinàstiques de [[Lluís XIV de França|Lluís XIV]], i França va patir greus dificultats econòmiques causades pels grans costs de la guerra. L'equilibri de poder terrestre en Europa va quedar, puix, assegurat, mentres que en el mar, Gran Bretanya escomença a amenaçar el control espanyol en el Mediterràneu en Menorca i Gibraltar. |
| | | | |
| | == Referències == | | == Referències == |