Diferència entre les revisions de "Miguel de Agia"
Pàgina nova, en el contingut: «'''Miguel de Agia''' (Valéncia, 1550 - Llima, 161?) fon un flare franciscà. == Biografia == En no mes estudis elementals, va anar a [[Guatemal...». |
Sense resum d'edició |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
'''Miguel de Agia''' ([[Valéncia]], 1550 - [[Llima]], 161?) fon un [[flare]] [[franciscà]]. | '''Miguel de Agia''' ([[Valéncia]], [[1550]] - [[Llima]], 161?) fon un [[flare]] [[franciscà]]. | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
En no mes estudis elementals, va anar a [[Guatemala]] en 1563, on va ingressar en el noviciat de l'[[Orde de San Francisco]]. Una vegada profés, es va eixercir com llector d'Arts i Teologia y els càrrecs de guardià i [[definidor]] en el seu convent. | En no mes estudis elementals, va anar a [[Guatemala]] en [[1563]], on va ingressar en el noviciat de l'[[Orde de San Francisco]]. Una vegada profés, es va eixercir com llector d'Arts i Teologia y els càrrecs de guardià i [[definidor]] en el seu convent. | ||
Traslladat a Llima, és possible que cursara Cànons i lleis en la [[Universitat de Sant Marcs]], fins a optar al grau de Doctor. En el [[convent]] de la seua orde també fon llector de Teologia. | Traslladat a [[Llima]], és possible que cursara Cànons i lleis en la [[Universitat de Sant Marcs]], fins a optar al grau de Doctor. En el [[convent]] de la seua orde també fon llector de Teologia. | ||
Va tornar a [[Espanya]] en maig de [[1594]] com [[procurador]] de la província franciscana del Perú, on després de complir la seua comesa, va tornar a Llima. | Va tornar a [[Espanya]] en maig de [[1594]] com [[procurador]] de la província franciscana del Perú, on després de complir la seua comesa, va tornar a [[Llima]]. | ||
Impressionat pel descontentament provocat per la [[Real Cèdula]] del [[24 de novembre]] de [[1601]], que disponia l'abolició dels servicis personals dels indis, va decidir visitar [[Huancavelica]], per a comprovar les condicions de treball en les mines de [[mercuri]]. Com resultat d'eixa experiència va escriure el ''Tractat que conté tres parers greus en dret sobre servicis personals i repartiments d'indis...'' (1604), el qual va rebre l'aprovació de notables acadèmics com [[Pedro Muñiz i Molina]]. | Impressionat pel descontentament provocat per la [[Real Cèdula]] del [[24 de novembre]] de [[1601]], que disponia l'abolició dels servicis personals dels indis, va decidir visitar [[Huancavelica]], per a comprovar les condicions de treball en les mines de [[mercuri]]. Com resultat d'eixa experiència va escriure el ''Tractat que conté tres parers greus en dret sobre servicis personals i repartiments d'indis...'' ([[1604]]), el qual va rebre l'aprovació de notables acadèmics com [[Pedro Muñiz i Molina]]. | ||
En la seua obra, si be reconeix la inhumanitat de les condicions a les quals estaven somesos els indis en les mines, i inclusivament arriba a propondre que es tanquen algunes de les seues faenes, admet la continuació dels servicis personals perqué alega el domini del Rei sobre els indis i la necessitat priorisar el ''bé general'' abans que la particular situació d'aquells súbdits. No obstant, els seus arguments i conclusions van ser impugnats pels franciscans Miguel de Aguayo (1605) i Juan de Silva (1613), aixina com el jesuïta Francisco Coello. | En la seua obra, si be reconeix la inhumanitat de les condicions a les quals estaven somesos els indis en les mines, i inclusivament arriba a propondre que es tanquen algunes de les seues faenes, admet la continuació dels servicis personals perqué alega el domini del Rei sobre els indis i la necessitat priorisar el ''bé general'' abans que la particular situació d'aquells súbdits. No obstant, els seus arguments i conclusions van ser impugnats pels franciscans Miguel de Aguayo ([[1605]]) i Juan de Silva ([[1613]]), aixina com el jesuïta Francisco Coello. | ||
== Referències == | == Referències == | ||
* '''Alberto Tauro del Pino'''. ''Enciclopèdia Ilustrada del Perú''. Llima: PEISA, 2001. | * '''Alberto Tauro del Pino'''. ''Enciclopèdia Ilustrada del Perú''. Llima: PEISA, [[2001]]. | ||
{{Traduït de|es|Miguel_de_Agia}} | {{Traduït de|es|Miguel_de_Agia}} | ||
Revisió de 16:56 2 feb 2010
Miguel de Agia (Valéncia, 1550 - Llima, 161?) fon un flare franciscà.
Biografia
En no mes estudis elementals, va anar a Guatemala en 1563, on va ingressar en el noviciat de l'Orde de San Francisco. Una vegada profés, es va eixercir com llector d'Arts i Teologia y els càrrecs de guardià i definidor en el seu convent.
Traslladat a Llima, és possible que cursara Cànons i lleis en la Universitat de Sant Marcs, fins a optar al grau de Doctor. En el convent de la seua orde també fon llector de Teologia.
Va tornar a Espanya en maig de 1594 com procurador de la província franciscana del Perú, on després de complir la seua comesa, va tornar a Llima.
Impressionat pel descontentament provocat per la Real Cèdula del 24 de novembre de 1601, que disponia l'abolició dels servicis personals dels indis, va decidir visitar Huancavelica, per a comprovar les condicions de treball en les mines de mercuri. Com resultat d'eixa experiència va escriure el Tractat que conté tres parers greus en dret sobre servicis personals i repartiments d'indis... (1604), el qual va rebre l'aprovació de notables acadèmics com Pedro Muñiz i Molina.
En la seua obra, si be reconeix la inhumanitat de les condicions a les quals estaven somesos els indis en les mines, i inclusivament arriba a propondre que es tanquen algunes de les seues faenes, admet la continuació dels servicis personals perqué alega el domini del Rei sobre els indis i la necessitat priorisar el bé general abans que la particular situació d'aquells súbdits. No obstant, els seus arguments i conclusions van ser impugnats pels franciscans Miguel de Aguayo (1605) i Juan de Silva (1613), aixina com el jesuïta Francisco Coello.
Referències
- Alberto Tauro del Pino. Enciclopèdia Ilustrada del Perú. Llima: PEISA, 2001.
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Miguel_de_Agia de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.