Diferència entre les revisions de "Dacsa" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 1:

La '''dacsa''' o '''paniç''' botànicament pertany a les herbàcees jagants (Zea mais), de la ~~familia~~ de les gramínees. A diferència d’unes atres plantes tropicals, ~~ésta~~ creix i prospera en qualsevol altitut; en [[Perú]], per eixemple, se la veu en terres situades a nivell de la mar lo mateix que a 4.700 m. És, per tant, l’única planta tropical cultivada freqüentment fòra dels tròpics en èxit.

La '''dacsa''' o '''paniç''' botànicament pertany a les herbàcees jagants (Zea mais), de la família de les gramínees. A diferència d’unes atres plantes tropicals, esta creix i prospera en qualsevol altitut; en [[Perú]], per eixemple, se la veu en terres situades a nivell de la mar lo mateix que a 4.700 m. És, per tant, l’única planta tropical cultivada freqüentment fòra dels tròpics en èxit.

A rant del descobriment d'[[Amèrica]], el [[cereal]] fon importat als països mediterràneus. [[Cristòfol Colom]] el portà a [[Espanya]] en [[1498]] i la seua sembra es feu en els camps de [[Castella]].

Llínea 9:

== Consum i productors ==

En el món desenrollat, per contra, el seu consum és molt important i variat, tant culinàriament, en rebosteria o conserves, etc., com en pensos i preparats per a la ganaderia. És enorme la seua producció arreu del món, sent els [[EUA]] el país que s'~~endu~~ la palma en quasi un 50% de la totalitat, seguit del [[Brasil]], [[Rússia]],[[ China]], [[Argentina]], [[Mèxic]], etc.

En el món desenrollat, per contra, el seu consum és molt important i variat, tant culinàriament, en rebosteria o conserves, etc., com en pensos i preparats per a la ganaderia. És enorme la seua producció arreu del món, sent els [[EUA]] el país que s'endú la palma en quasi un 50% de la totalitat, seguit del [[Brasil]], [[Rússia]],[[ China]], [[Argentina]], [[Mèxic]], etc.

En [[Espanya]] destaquen, entre unes atres zones productives, [[Galícia]], [[Andalusia]] i [[Aragó]]. En temps de necessitat, la posguerra, per eixemple en [[Valéncia]] menjàrem a montó de pa i coca de dacsa. I, cóm no, transformant-la en roses, bufes o cotufes, que nos acompanyen a diari delectant-nos al mastegar-les veent películes de [[cine]].

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-La '''dacsa''' o '''paniç''' botànicament pertany a les herbàcees jagants (Zea mais), de la familia de les gramínees. A diferència d’unes atres plantes tropicals, ésta creix i prospera en qualsevol altitut; en [[Perú]], per eixemple, se la veu en terres situades a nivell de la mar lo mateix que a 4.700 m. És, per tant, l’única planta tropical cultivada freqüentment fòra dels tròpics en èxit.
+La '''dacsa''' o '''paniç''' botànicament pertany a les herbàcees jagants (Zea mais), de la família de les gramínees. A diferència d’unes atres plantes tropicals, esta creix i prospera en qualsevol altitut; en [[Perú]], per eixemple, se la veu en terres situades a nivell de la mar lo mateix que a 4.700 m. És, per tant, l’única planta tropical cultivada freqüentment fòra dels tròpics en èxit.
 A rant del descobriment d'[[Amèrica]], el [[cereal]] fon importat als països mediterràneus. [[Cristòfol Colom]] el portà a [[Espanya]] en [[1498]] i la seua sembra es feu en els camps de [[Castella]].
@@ Llínea 9: / Llínea 9: @@
 == Consum i productors ==
-En el món desenrollat, per contra, el seu consum és molt important i variat, tant culinàriament, en rebosteria o conserves, etc., com en pensos i preparats per a la ganaderia. És enorme la seua producció arreu del món, sent els [[EUA]] el país que s'endu la palma en quasi un 50% de la totalitat, seguit del [[Brasil]], [[Rússia]],[[ China]], [[Argentina]], [[Mèxic]], etc.
+En el món desenrollat, per contra, el seu consum és molt important i variat, tant culinàriament, en rebosteria o conserves, etc., com en pensos i preparats per a la ganaderia. És enorme la seua producció arreu del món, sent els [[EUA]] el país que s'endú la palma en quasi un 50% de la totalitat, seguit del [[Brasil]], [[Rússia]],[[ China]], [[Argentina]], [[Mèxic]], etc.
 En [[Espanya]] destaquen, entre unes atres zones productives, [[Galícia]], [[Andalusia]] i [[Aragó]]. En temps de necessitat, la posguerra, per eixemple en [[Valéncia]] menjàrem a montó de pa i coca de dacsa. I, cóm no, transformant-la en roses, bufes o cotufes, que nos acompanyen a diari delectant-nos al mastegar-les veent películes de [[cine]].