Canvis

'''La Foya de Castalla''' (en [[castellà]], ''Hoya de Castalla''), és una subcomarca natural i històrica de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]], ubicada en l'interior de la [[província d'Alacant]], dins de la comarca de [[L'Alcoyà]]. Esta formada pels municipis d'[[Ibi]], [[Onil]], [[Castalla]] i [[Tibi]].

'''La Foya de Castalla''' (en [[castellà]], ''Hoya de Castalla''), és una subcomarca natural i històrica de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]], ubicada en l'interior de la [[província d'Alacant]], dins de la comarca de [[L'Alcoyà]]. Esta formada pels municipis d'[[Ibi]], [[Onil]], [[Castalla]] i [[Tibi]].

==Geografia==

== Geografia ==

La seua capital històrica és [[Castalla]] i el núcleu més poblat és [[Ibi]]. Compren el curs alt del riu Vert o [[Monnegre]], que rega [[L'Horta d'Alacant]].  

La seua capital històrica és [[Castalla]] i el núcleu més poblat és [[Ibi]]. Compren el curs alt del riu Vert o [[Monnegre]], que rega [[L'Horta d'Alacant]].  

* Total densitat: 147,00 hab./km².

* Total densitat: 147,00 hab./km².

==Clima==

== Clima ==

El seu clima és [[clima mediterràneu|mediterràneu]], pero algo continentalisat i matisat per l'altitut, de modo que la seua temperatura mija anual no rebalsa els 13,5ºC, en una mija al voltant de 23ºC en [[juliol]] i al voltant de 6ºC en [[giner]], que baixen més conforme ascendim a les vores montanyoses de la comarca. La precipitació mija anual és d'uns 400-450 m, algo més alta en les vores montanyoses, sobre tot del nort de la comarca.  

El seu clima és [[clima mediterràneu|mediterràneu]], pero algo continentalisat i matisat per l'altitut, de modo que la seua temperatura mija anual no rebalsa els 13,5ºC, en una mija al voltant de 23ºC en [[juliol]] i al voltant de 6ºC en [[giner]], que baixen més conforme ascendim a les vores montanyoses de la comarca. La precipitació mija anual és d'uns 400-450 m, algo més alta en les vores montanyoses, sobre tot del nort de la comarca.  

==Economia i industria==

== Economia i industria ==

La base econòmica tradicional havia segut l'agricultura de secà en àrees d'horta en zones més pròximes a rius i fonts. Des dels anys cinquanta i xixanta se produïx una forta i ràpida industrialisació, rebent una important tassa d'immigració d'almerienses i castellans, que aportaren la ma d'obra necessària sobre tot en el municipi d'[[Ibi]], sobre una base de població local valenciaparlant. L'indústria ha destacat tradicionalment per la fabricació de nines i joguets, principalment en Ibi i [[Onil]], encara que últimament s'ha anat diversificant cap a sectors com el plàstic, l'acer, els moles i en [[Castalla]] el moble d'oficina i complements. Actualment la zona esta somesa a una forta pressió urbanística, en una llau de construcció de segones residencies i inclús proyectes de camps de golf. Se destaca el recent aument de població estrangera (europeus comunitaris) que viuen ací en règim de 1ª o 2ª residencia, sobre tot en Castalla. Pero també s'assistix a una segona onada d'immigrants treballadors, esta vegada procedents d'Amèrica Llatina i el Magreb.

La base econòmica tradicional havia segut l'agricultura de secà en àrees d'horta en zones més pròximes a rius i fonts. Des dels anys cinquanta i xixanta se produïx una forta i ràpida industrialisació, rebent una important tassa d'immigració d'almerienses i castellans, que aportaren la ma d'obra necessària sobre tot en el municipi d'[[Ibi]], sobre una base de població local valenciaparlant. L'indústria ha destacat tradicionalment per la fabricació de nines i joguets, principalment en Ibi i [[Onil]], encara que últimament s'ha anat diversificant cap a sectors com el plàstic, l'acer, els moles i en [[Castalla]] el moble d'oficina i complements. Actualment la zona esta somesa a una forta pressió urbanística, en una llau de construcció de segones residencies i inclús proyectes de camps de golf. Se destaca el recent aument de població estrangera (europeus comunitaris) que viuen ací en règim de 1ª o 2ª residencia, sobre tot en Castalla. Pero també s'assistix a una segona onada d'immigrants treballadors, esta vegada procedents d'Amèrica Llatina i el Magreb.

La recent construcció d'una autovia, que unix  les poblacions de la Foya, en la costa i [[Alacant]] per un costat i en [[Madrit]] i l'interior per atre, esta propiciant l'actual pressió urbanística, aixina com un nou i recent impuls de l'industria, en la creació de nou polígons industrials en Castalla, Onil i Ibi.

La recent construcció d'una autovia, que unix  les poblacions de la Foya, en la costa i [[Alacant]] per un costat i en [[Madrit]] i l'interior per atre, esta propiciant l'actual pressió urbanística, aixina com un nou i recent impuls de l'industria, en la creació de nou polígons industrials en Castalla, Onil i Ibi.

==Comunicacions==

== Comunicacions ==

La Foya de Castalla esta comunicada a soles per carretera en l'exterior, encara que ben comunicada, en autovies que conecten la Foya en [[Madrit]] en 3 hores, [[Valéncia]] en una hora i mija i [[Alacant]] a 25 minuts, motiu pel qual la vivenda i l'indústria estan creixent de forma considerable. Des de diferents organismes locals i comarcals s'està fent un verdader esforç per reclamar a les institucions la comunicació ferroviària de La Foya de Castalla en núcleus com [[Villena]] o en la capital de la província, sistema de comunicació que permetria dinamisar l'economia de la zona i potenciar el turisme d'interior.

La Foya de Castalla esta comunicada a soles per carretera en l'exterior, encara que ben comunicada, en autovies que conecten la Foya en [[Madrit]] en 3 hores, [[Valéncia]] en una hora i mija i [[Alacant]] a 25 minuts, motiu pel qual la vivenda i l'indústria estan creixent de forma considerable. Des de diferents organismes locals i comarcals s'està fent un verdader esforç per reclamar a les institucions la comunicació ferroviària de La Foya de Castalla en núcleus com [[Villena]] o en la capital de la província, sistema de comunicació que permetria dinamisar l'economia de la zona i potenciar el turisme d'interior.