Diferència entre les revisions de "Tonico Sansano i Mora" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 2:

[[Image:ts.jpg|300px|right]]Ilicità, ilicitaniste, valencià, valencianiste, republicà i socialiste. Poeta, escritor, cantor, periodiste, folcloriste, autor teatral, actor, mecenes, músic, empresari espardenyer i exiliat. De qui el Grup Cultural Ilicità és sent orgullós i honrat de portar el seu nom en la denominació oficial. Fill de l'ex-alcalde Sansanet -Vicent Sansano Fenoll.

Antoni Sansano Mora -popularment conegut com Tonico en tota la comarca del Baix Vinalopó- té el premi PALMA DORADA del Grup Cultural Ilicità per la seua defensa i promoció de la cultura i identitat local i valenciana des de diversos sectors.

Antoni Sansano Mora -popularment conegut com Tonico en tota la comarca del [[Baix Vinalopó]], té el premi PALMA DORADA del Grup Cultural Ilicità per la seua defensa i promoció de la cultura i identitat local i valenciana des de diversos sectors.

Naixqué en [[Elig]], en lo carrer llavors Ramon i Cajal hui Racó de Sant Jordi, creuament al carrer Àngel, entre els barris del Raval, i la Pobla de Sant Jordi, en una casa vella que ya no existix, el ~~'''~~1 de juny de 1899~~'''~~. Fill de l'alcalde, i empresari ilicità Vicent Sansano Fenoll (quines industries arribaren a produir més ganàncies i beneficis que la pròpia banca establida llavors en Elig, arribant a ser president provincial i regional d'empresaris d'espardenyers competint en els burguesos industrials d'Elig, els Ripoll).

Naixqué en [[Elig]], en lo carrer llavors [[Ramon i Cajal]] hui Racó de Sant Jordi, creuament al carrer Àngel, entre els barris del Raval, i la Pobla de Sant Jordi, en una casa vella que ya no existix, el 1 de juny de [[1899]]. Fill de l'alcalde, i empresari ilicità Vicent Sansano Fenoll (quines industries arribaren a produir més ganàncies i beneficis que la pròpia banca establida llavors en [[Elig]], arribant a ser president provincial i regional d'empresaris d'espardenyers competint en els burguesos industrials d'[[Elig]], els Ripoll).

El seu nom ocupà un lloc en el folclor local en unes copletes que el poble inventà i cantà (Hui encara és canten i conserven)... Com la famosa:

Llínea 12:

Es casà en Josefina Castaño.

Quan tenia 12 anys d'edat, escrigué la seua primera comedia en valencià local: Els dos marits de ma filla, que arribà a representar-se en acceptació popular. Ya adolescent fundà el semanari local escrit a mà, El Árbol de la Verdad, del que se encarregava de la secció periodística en valencià. En 1910 son pare Vicent -l'alcalde i industrial Sansanet- fundà el periòdic comarcal La Libertad en el que colaborà Tonico i del que després és feu càrrec en 1916.

Quan tenia 12 anys d'edat, escrigué la seua primera comedia en valencià local: Els dos marits de ma filla, que arribà a representar-se en acceptació popular. Ya adolescent fundà el semanari local escrit a mà, El Árbol de la Verdad, del que se encarregava de la secció periodística en valencià. En [[1910]] son pare Vicent -l'alcalde i industrial Sansanet- fundà el periòdic comarcal La Libertad en el que colaborà Tonico i del que després és feu càrrec en [[1916]].

Tonico posà en peu un elenc teatral en l'exclusiu objecte d'oferir obres en valencià escrites pels propis membres de l'agrupació teatral.

Llínea 20:

En Coral Ilicitana, impartí classes de música, cant i guitarra-bandúrria per a folclor tradicional.

Dedicà la mitat de sa vida a recopilar gravant en cassette i escrivint-les, les coples, havaneres, tant locals com a comarcals que no estaven la majoria d'elles escrites, cançons autòctones en valencià local, i que pervivien en la tradició oral de Santa Pola, Crevillent i Elig; cabal valiós de cultura que s'hauria perdut sense la seua intervenció. Gravà de forma artesanal un disc-cassette en moltes d'aquelles cançons en la seua veu i instruments.

Dedicà la mitat de sa vida a recopilar gravant en cassette i escrivint-les, les coples, havaneres, tant locals com a comarcals que no estaven la majoria d'elles escrites, cançons autòctones en valencià local, i que pervivien en la tradició oral de [[Santa Pola]], [[Crevillent]] i [[Elig]]; cabal valiós de cultura que s'hauria perdut sense la seua intervenció. Gravà de forma artesanal un disc-cassette en moltes d'aquelles cançons en la seua veu i instruments.

En 1970 creà el Grup ilicità de Folc (guitarres, bandúrries) per a resucitar i impulsar el nostre folclor local i comarcal en valencià. En el seu assessorament i intervenció, s'editaren varis discs i cassettes de cançons populars a càrrec del grup local Cadafal i tambe pel cantant ilicità Pep Marcos i el seu grup Alcudia.

En [[1970]] creà el Grup ilicità de Folc (guitarres, bandúrries) per a resucitar i impulsar el nostre folclor local i comarcal en [[valencià]]. En el seu assessorament i intervenció, s'editaren varis discs i cassettes de cançons populars a càrrec del grup local Cadafal i tambe pel cantant ilicità Pep Marcos i el seu grup Alcudia.

Fon President, fundador i honorífic president de la Hermandad de Poetas de Elche.

Tingué que eixir a l'exili a Argèlia, en Oran, s'integra en la colónia d'ilicitans exiliats allí residents. Torna a casa gràcies a les intercessions de son pare.

Tingué que eixir a l'exili a [[Argèlia]], en [[Oran]], s'integra en la colónia d'ilicitans exiliats allí residents. Torna a casa gràcies a les intercessions de son pare.

Quan és restaura la democràcia i durant tota la transició, Tonico treballa junt a periodistes ilicitans com l'actual decà Gómez Orts en el periòdic Canfali. Tingué varies seccions, pero la més llegida fon Tonico y sus Elchadas. La seua ploma era irònica i mordaç.

Participa en Ràdio Elig EAJ 45 AM. com tertulià en el Raconet de la llengua que realisà el Grup Cultural Ilicità.

Participa en Ràdio [[Elig]] EAJ 45 AM. com tertulià en el Raconet de la llengua que realisà el Grup Cultural Ilicità.

Organisà els primers concursos de poesia i Jocs Florals de la Germanor de Poetes.

Organisà els primers concursos de poesia i [[Jocs Florals]] de la Germanor de Poetes.

Ramón Pastor Castell, alcalde, li concedí el Ram d'Or i els informadors, el seu Dàtil d'Or.

Fallí en braços del seu nebot José María Castaño Peral, el dia 19 de juny de 1990.

Fallí en braços del seu nebot José María Castaño Peral, el dia 19 de juny de [[1990]].

Biografía de Josep Esteve Rico Sogorb i Vicent Pastor i Chilar

@@ Llínea 2: / Llínea 2: @@
 [[Image:ts.jpg|300px|right]]Ilicità, ilicitaniste, valencià, valencianiste, republicà i socialiste. Poeta, escritor, cantor, periodiste, folcloriste, autor teatral, actor, mecenes, músic, empresari espardenyer i exiliat. De qui el Grup Cultural Ilicità és sent orgullós i honrat de portar el seu nom en la denominació oficial. Fill de l'ex-alcalde Sansanet -Vicent Sansano Fenoll.
-Antoni Sansano Mora -popularment conegut com Tonico en tota la comarca del Baix Vinalopó- té el premi PALMA DORADA del Grup Cultural Ilicità per la seua defensa i promoció de la cultura i identitat local i valenciana des de diversos sectors.
+Antoni Sansano Mora -popularment conegut com Tonico en tota la comarca del [[Baix Vinalopó]], té el premi PALMA DORADA del Grup Cultural Ilicità per la seua defensa i promoció de la cultura i identitat local i valenciana des de diversos sectors.
-Naixqué en [[Elig]], en lo carrer llavors Ramon i Cajal hui Racó de Sant Jordi, creuament al carrer Àngel, entre els barris del Raval, i la Pobla de Sant Jordi, en una casa vella que ya no existix, el '''1 de juny de 1899'''. Fill de l'alcalde, i empresari ilicità Vicent Sansano Fenoll (quines industries arribaren a produir més ganàncies i beneficis que la pròpia banca establida llavors en Elig, arribant a ser president provincial i regional d'empresaris d'espardenyers competint en els burguesos industrials d'Elig, els Ripoll).
+Naixqué en [[Elig]], en lo carrer llavors [[Ramon i Cajal]] hui Racó de Sant Jordi, creuament al carrer Àngel, entre els barris del Raval, i la Pobla de Sant Jordi, en una casa vella que ya no existix, el 1 de juny de [[1899]]. Fill de l'alcalde, i empresari ilicità Vicent Sansano Fenoll (quines industries arribaren a produir més ganàncies i beneficis que la pròpia banca establida llavors en [[Elig]], arribant a ser president provincial i regional d'empresaris d'espardenyers competint en els burguesos industrials d'[[Elig]], els Ripoll).
 El seu nom ocupà un lloc en el folclor local en unes copletes que el poble inventà i cantà (Hui encara és canten i conserven)... Com la famosa:
@@ Llínea 12: / Llínea 12: @@
 Es casà en Josefina Castaño.
-Quan tenia 12 anys d'edat, escrigué la seua primera comedia en valencià local: Els dos marits de ma filla, que arribà a representar-se en acceptació popular. Ya adolescent fundà el semanari local escrit a mà, El Árbol de la Verdad, del que se encarregava de la secció periodística en valencià. En 1910 son pare Vicent -l'alcalde i industrial Sansanet- fundà el periòdic comarcal La Libertad en el que colaborà Tonico i del que després és feu càrrec en 1916.
+Quan tenia 12 anys d'edat, escrigué la seua primera comedia en valencià local: Els dos marits de ma filla, que arribà a representar-se en acceptació popular. Ya adolescent fundà el semanari local escrit a mà, El Árbol de la Verdad, del que se encarregava de la secció periodística en valencià. En [[1910]] son pare Vicent -l'alcalde i industrial Sansanet- fundà el periòdic comarcal La Libertad en el que colaborà Tonico i del que després és feu càrrec en [[1916]].
 Tonico posà en peu un elenc teatral en l'exclusiu objecte d'oferir obres en valencià escrites pels propis membres de l'agrupació teatral.
@@ Llínea 20: / Llínea 20: @@
 En Coral Ilicitana, impartí classes de música, cant i guitarra-bandúrria per a folclor tradicional.
-Dedicà la mitat de sa vida a recopilar gravant en cassette i escrivint-les, les coples, havaneres, tant locals com a comarcals que no estaven la majoria d'elles escrites, cançons autòctones en valencià local, i que pervivien en la tradició oral de Santa Pola, Crevillent i Elig; cabal valiós de cultura que s'hauria perdut sense la seua intervenció. Gravà de forma artesanal un disc-cassette en moltes d'aquelles cançons en la seua veu i instruments.
+Dedicà la mitat de sa vida a recopilar gravant en cassette i escrivint-les, les coples, havaneres, tant locals com a comarcals que no estaven la majoria d'elles escrites, cançons autòctones en valencià local, i que pervivien en la tradició oral de [[Santa Pola]], [[Crevillent]] i [[Elig]]; cabal valiós de cultura que s'hauria perdut sense la seua intervenció. Gravà de forma artesanal un disc-cassette en moltes d'aquelles cançons en la seua veu i instruments.
-En 1970 creà el Grup ilicità de Folc (guitarres, bandúrries) per a resucitar i impulsar el nostre folclor local i comarcal en valencià. En el seu assessorament i intervenció, s'editaren varis discs i cassettes de cançons populars a càrrec del grup local Cadafal i tambe pel cantant ilicità Pep Marcos i el seu grup Alcudia.
+En [[1970]] creà el Grup ilicità de Folc (guitarres, bandúrries) per a resucitar i impulsar el nostre folclor local i comarcal en [[valencià]]. En el seu assessorament i intervenció, s'editaren varis discs i cassettes de cançons populars a càrrec del grup local Cadafal i tambe pel cantant ilicità Pep Marcos i el seu grup Alcudia.
 Fon President, fundador i honorífic president de la Hermandad de Poetas de Elche.
-Tingué que eixir a l'exili a Argèlia, en Oran, s'integra en la colónia d'ilicitans exiliats allí residents. Torna a casa gràcies a les intercessions de son pare.
+Tingué que eixir a l'exili a [[Argèlia]], en [[Oran]], s'integra en la colónia d'ilicitans exiliats allí residents. Torna a casa gràcies a les intercessions de son pare.
 Quan és restaura la democràcia i durant tota la transició, Tonico treballa junt a periodistes ilicitans com l'actual decà Gómez Orts en el periòdic Canfali. Tingué varies seccions, pero la més llegida fon Tonico y sus Elchadas. La seua ploma era irònica i mordaç.
-Participa en Ràdio Elig EAJ 45 AM. com tertulià en el Raconet de la llengua que realisà el Grup Cultural Ilicità.
+Participa en Ràdio [[Elig]] EAJ 45 AM. com tertulià en el Raconet de la llengua que realisà el Grup Cultural Ilicità.
-Organisà els primers concursos de poesia i Jocs Florals de la Germanor de Poetes.
+Organisà els primers concursos de poesia i [[Jocs Florals]] de la Germanor de Poetes.
 Ramón Pastor Castell, alcalde, li concedí el Ram d'Or i els informadors, el seu Dàtil d'Or.
-Fallí en braços del seu nebot José María Castaño Peral, el dia 19 de juny de 1990.
+Fallí en braços del seu nebot José María Castaño Peral, el dia 19 de juny de [[1990]].
 Biografía de Josep Esteve Rico Sogorb i Vicent Pastor i Chilar