Diferència entre les revisions de "Lluís Vicent Aracil i Boned"

Sense resum d'edició
Sense resum d'edició
Llínea 3: Llínea 3:
[[Image:Lluis Aracil-28-4-1997.jpg|thumb|right|250px|<center>Entrevista concedida per Aracil al diari ''Las Provincias'' el 28-4-1997</center>]]
[[Image:Lluis Aracil-28-4-1997.jpg|thumb|right|250px|<center>Entrevista concedida per Aracil al diari ''Las Provincias'' el 28-4-1997</center>]]


'''Lluís Vicent Aracil i Boned''' ([[Valéncia]], [[1941]]) és un sociollingüiste valencià que passà d'establir les bases de la [[sociollingüística]] pancatalanista durant la dècada dels 70 i principis dels 80 del [[segle XX]], a criticar durament al pancatalanisme.
'''Lluís Vicent Aracil i Boned''' ([[Valéncia]], [[1941]]) és un sociollingüiste [[valencià]] que passà d'establir les bases de la [[sociollingüística]] pancatalanista durant la dècada dels 70 i principis dels 80 del [[segle XX]], a criticar durament al pancatalanisme.


Estudià dret en la [[Universitat de Valéncia]], aon fon "captat i "format" per al pancatalanisme pel rogle format per [[Joan Fuster]] i [[Sanchis Guarner]]. En 1962 viajà a Barcelona en un grup d'amics i es vinculà ideològicament al [[Partit Socialista Valencià]]. En 1970 fou membre del Comitè d'Investigació Sociollingüística de l'[[Associació Sociològica Internacional]], de la que fon vicepresident entre 1974 i 1978 i president entre 1978 i 1982. En 1973 fundà el [[Grup Català de Sociollingüística]] i introduí una sessió de sociollingüística catalana en el VIII Congrés de Sociolingüística de Toronto. Ademés, fon professor del departament de filologia catalana de la [[Universitat de Barcelona]] ente 1976 i 1987.  
Estudià dret en la [[Universitat de Valéncia]], aon fon "captat i "format" per al pancatalanisme pel rogle format per [[Joan Fuster]] i [[Sanchis Guarner]]. En [[1962]] viajà a Barcelona en un grup d'amics i es vinculà ideològicament al [[Partit Socialista Valencià]]. En [[1970]] fou membre del Comitè d'Investigació Sociollingüística de l'[[Associació Sociològica Internacional]], de la que fon vicepresident entre [[1974]] i [[1978]] i president entre [[1978]] i [[1982]]. En [[1973]] fundà el [[Grup Català de Sociollingüística]] i introduí una sessió de sociollingüística catalana en el VIII Congrés de Sociolingüística de [[Toronto]]. Ademés, fon professor del departament de filologia catalana de la [[Universitat de Barcelona]] ente [[1976]] i [[1987]].  


A partir de 1989 es desvinculà del pancatalanisme i escomençà a dirigir seminaris de sociología.  
A partir de [[1989]] es desvinculà del pancatalanisme i escomençà a dirigir seminaris de sociología.  




Llínea 18: Llínea 18:


== Obres ==
== Obres ==
* ''Papers de sociolingüística'' (1982)
* ''Papers de sociolingüística'' ([[1982]])
* ''Dir la realitat'' (1983)
* ''Dir la realitat'' ([[1983]])
* ''La mort humana'' (1998)
* ''La mort humana'' ([[1998]])


== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==