Diferència entre les revisions de "George Bernard Shaw" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 10:

| lloc_mort = [[Ayot St. Lawrence]], [[Hertfordshire]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]]

}}

'''George Bernard Shaw''' ([[Dublin]], [[República d'Irlanda]], [[26 de juliol]] de [[1856]] - † [[Ayot St. Lawrence]], [[Hertfordshire]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]], [[2 de novembre]] de [[1950]]) fon un escritor [[Irlanda|irlandés]], guanyador del [[Premi Nobel]] de lliteratura en [[1925]] i de l'[[Premis Oscar|Oscar]] en [[1938]].

El brillant Sir George Bernard Shaw és l'única persona que ha guanyat un Premi Nobel de lliteratura (1925) i també un Òscar (1938) en la categoria de millor guió, per ''My Fair Lady'', basada en la seua obra ''Pigmalion''.

Provocador inconformista, Shaw va criticar a través de la seua obra de to humorístic l'encarcarament classista de la societat britànica, l'explotació dels treballadors, la desigualtat entre hòmens i dones, la hipocresia religiosa, i al mateix temps va propondre solucions des del seu punt de vista filosòfic. Vegetarià convençut, va militar per instaurar una higiene de vida sana i contra la crueltat cap als animals.

@@ Llínea 10: / Llínea 10: @@
 | lloc_mort = [[Ayot St. Lawrence]], [[Hertfordshire]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]]
 }}
 '''George Bernard Shaw''' ([[Dublin]], [[República d'Irlanda]], [[26 de juliol]] de [[1856]] - † [[Ayot St. Lawrence]], [[Hertfordshire]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]], [[2 de novembre]] de [[1950]]) fon un escritor [[Irlanda|irlandés]], guanyador del [[Premi Nobel]] de lliteratura en [[1925]] i de l'[[Premis Oscar|Oscar]] en [[1938]].
+El brillant Sir George Bernard Shaw és l'única persona que ha guanyat un Premi Nobel de lliteratura (1925) i també un Òscar (1938) en la categoria de millor guió, per ''My Fair Lady'', basada en la seua obra ''Pigmalion''.
 Provocador inconformista, Shaw va criticar a través de la seua obra de to humorístic l'encarcarament classista de la societat britànica, l'explotació dels treballadors, la desigualtat entre hòmens i dones, la hipocresia religiosa, i al mateix temps va propondre solucions des del seu punt de vista filosòfic. Vegetarià convençut, va militar per instaurar una higiene de vida sana i contra la crueltat cap als animals.