Diferència entre les revisions de "Institut d'Estudis Occitans" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 17:

== Crisis internes ==

L'IEO sofrí algunes crisis a lo llarc de la seua història. La més aguda, a finals de 1970 i a inicis de 1980, quan s'enfrontaren dos corrents: una "populista" que havia pres el poder, i una "universitària" dirigida per [[Robèrt Lafont]]. En [[1981]], la tendència "universitària" en Robèrt Lafont, fon obligada a abandonar l'IEO. Això pràcticament feu ~~desaparèixer~~ les activitats d'investigació científica de l'IEO, que migraren cap ad atres organismes distints com les universitats i l'[[Associació Internacional d'Estudis Occitans]] i, especialment en [[llingüística]], cap al [[Gidilòc]] i el [[Consell de la Llengua Occitana]]. Aixina i tot, hui l'IEO encara conserva un paper determinant en el domini de l'animació cultural i en l'acollida per defecte d'una gran cantitat dels militants de la cultura occitana.

L'IEO sofrí algunes crisis a lo llarc de la seua història. La més aguda, a finals de 1970 i a inicis de 1980, quan s'enfrontaren dos corrents: una "populista" que havia pres el poder, i una "universitària" dirigida per [[Robèrt Lafont]]. En [[1981]], la tendència "universitària" en Robèrt Lafont, fon obligada a abandonar l'IEO. Això pràcticament feu desaparéixer les activitats d'investigació científica de l'IEO, que migraren cap ad atres organismes distints com les universitats i l'[[Associació Internacional d'Estudis Occitans]] i, especialment en [[llingüística]], cap al [[Gidilòc]] i el [[Consell de la Llengua Occitana]]. Aixina i tot, hui l'IEO encara conserva un paper determinant en el domini de l'animació cultural i en l'acollida per defecte d'una gran cantitat dels militants de la cultura occitana.

== Contacte ==

@@ Llínea 17: / Llínea 17: @@
 == Crisis internes ==
-L'IEO sofrí algunes crisis a lo llarc de la seua història. La més aguda, a finals de 1970 i a inicis de 1980, quan s'enfrontaren dos corrents: una "populista" que havia pres el poder, i una "universitària" dirigida per [[Robèrt Lafont]]. En [[1981]], la tendència "universitària" en Robèrt Lafont, fon obligada a abandonar l'IEO. Això pràcticament feu desaparèixer les activitats d'investigació científica de l'IEO, que migraren cap ad atres organismes distints com les universitats i l'[[Associació Internacional d'Estudis Occitans]] i, especialment en [[llingüística]], cap al [[Gidilòc]] i el [[Consell de la Llengua Occitana]]. Aixina i tot, hui l'IEO encara conserva un paper determinant en el domini de l'animació cultural i en l'acollida per defecte d'una gran cantitat dels militants de la cultura occitana.
+L'IEO sofrí algunes crisis a lo llarc de la seua història. La més aguda, a finals de 1970 i a inicis de 1980, quan s'enfrontaren dos corrents: una "populista" que havia pres el poder, i una "universitària" dirigida per [[Robèrt Lafont]]. En [[1981]], la tendència "universitària" en Robèrt Lafont, fon obligada a abandonar l'IEO. Això pràcticament feu desaparéixer les activitats d'investigació científica de l'IEO, que migraren cap ad atres organismes distints com les universitats i l'[[Associació Internacional d'Estudis Occitans]] i, especialment en [[llingüística]], cap al [[Gidilòc]] i el [[Consell de la Llengua Occitana]]. Aixina i tot, hui l'IEO encara conserva un paper determinant en el domini de l'animació cultural i en l'acollida per defecte d'una gran cantitat dels militants de la cultura occitana.
 == Contacte ==