Diferència entre les revisions de "Rafael Lapesa"
(Pàgina nova, en el contingut: «'''Rafael Lapesa Melgar''' (Valéncia, 8 de febrer de 1908 - Madrit, 1 de febrer de 2001), fon un filòlec valencià. Fon…») |
|||
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
Rafael Lapesa naixqué en la ciutat de Valéncia, el 8 de febrer de l'any 1908, poc despuix la seua família es traslladà a Madrit en [[1916]]. | Rafael Lapesa naixqué en la ciutat de Valéncia, el 8 de febrer de l'any 1908, poc despuix la seua família es traslladà a Madrit en [[1916]]. | ||
| − | Cursà el bachillerat en l'Institut Cardenal Cisneros, a on tingué entre atres professors al filòlec [[Vicente García de Diego]], a Francisco Morán i a [[Eloy Luis André]]. En [[1925]], mentres estudiava Filosofia i Lletres en Madrit, coneix a la que serà la seua futura esposa, la seua condiscípula Pilar Lago de Couceiro. | + | Cursà el bachillerat en l'Institut Cardenal Cisneros, a on tingué entre atres professors al filòlec [[Vicente García de Diego]], a Francisco Morán i a [[Eloy Luis André]]. En [[1925]], mentres estudiava Filosofia i Lletres en Madrit, coneix a la que serà la seua futura esposa, la seua condiscípula Pilar Lago de Couceiro. Ella treballava en el [[Tribunal de Contes]] i ell en una societat de segurs, "Los Previsores del Porvenir". Varen seguir els cursos d'[[Andrés Ovejero]] sobre [[Miguel de Cervantes]] i d'[[Américo Castro]] sobre història de la llengua espanyola. Ya llicenciats, es retroben en el Centre d'Estudis Històrics, a on Rafael és becari (1927-28) i colaborador (1929-39). Allí es va formar baix la supervisió del director, [[Ramón Menéndez Pidal]], i els filòlecs [[Tomás Navarro Tomás]] i [[Américo Castro]]. |
| + | |||
| + | Es doctorà en un estudi sobre ''El dialecte asturià occidental en l'Edat Mija''. En [[1930]] va guanyar per oposició una càtedra d'institut d'ensenyança mija en Llengua Espanyola i Lliteratura, que va eixercitar en [[Madrit]] (1932-41), [[Oviedo]] (1942) i [[Salamanca]] (1942-47), al mateix temps que impartia cursos en les seues universitats respectives. | ||
| + | |||
| + | En l'agost de l'any [[1932]] es va casar en Pilar Lago; el matrimoni no tingué fills. La [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]] li pilla realisant les seues llabors docents; fon el responsable administratiu del Centre d'Estudis Històrics en Madrit fins a [[1937]] per encàrrec del seu Secretari [[Tomás Navarro Tomás]]. A causa de la seua pronunciada miopia, se li destina a alfabetisar soldats republicans, lo que va recordar com una de les experiències humanes més gratificants de la seua vida. Acabada la guerra, seguí treballant en el Centre d'Estudis Històrics i també estigué en [[Oviedo]] i [[Salamanca]] com a professor. | ||
| + | |||
| + | Entre [[1947]] i [[1978]] va eixercitar la càtedra d'història de la llengua espanyola en l'Universitat de Madrit, en la que va destacar per les seues qualitats docents formant a dos generacions d'especialistes, entre els que cal citar a [[Diego Catalán]], [[Fernando González Ollé]], [[Domingo Ynduráin]], [[Francisco A. Marcos Marín]], Rafael Cano Aguilar, María Teresa Echenique o [[Manuel Ariza Viguera]], entre uns atres. | ||
(Secció per completar) | (Secció per completar) | ||
Revisió de 19:38 7 gin 2025
Rafael Lapesa Melgar (Valéncia, 8 de febrer de 1908 - Madrit, 1 de febrer de 2001), fon un filòlec valencià. Fon membre de la Real Acadèmia Espanyola (RAE) i de la Real Acadèmia de l'Història.
Biografia
Rafael Lapesa naixqué en la ciutat de Valéncia, el 8 de febrer de l'any 1908, poc despuix la seua família es traslladà a Madrit en 1916.
Cursà el bachillerat en l'Institut Cardenal Cisneros, a on tingué entre atres professors al filòlec Vicente García de Diego, a Francisco Morán i a Eloy Luis André. En 1925, mentres estudiava Filosofia i Lletres en Madrit, coneix a la que serà la seua futura esposa, la seua condiscípula Pilar Lago de Couceiro. Ella treballava en el Tribunal de Contes i ell en una societat de segurs, "Los Previsores del Porvenir". Varen seguir els cursos d'Andrés Ovejero sobre Miguel de Cervantes i d'Américo Castro sobre història de la llengua espanyola. Ya llicenciats, es retroben en el Centre d'Estudis Històrics, a on Rafael és becari (1927-28) i colaborador (1929-39). Allí es va formar baix la supervisió del director, Ramón Menéndez Pidal, i els filòlecs Tomás Navarro Tomás i Américo Castro.
Es doctorà en un estudi sobre El dialecte asturià occidental en l'Edat Mija. En 1930 va guanyar per oposició una càtedra d'institut d'ensenyança mija en Llengua Espanyola i Lliteratura, que va eixercitar en Madrit (1932-41), Oviedo (1942) i Salamanca (1942-47), al mateix temps que impartia cursos en les seues universitats respectives.
En l'agost de l'any 1932 es va casar en Pilar Lago; el matrimoni no tingué fills. La Guerra Civil li pilla realisant les seues llabors docents; fon el responsable administratiu del Centre d'Estudis Històrics en Madrit fins a 1937 per encàrrec del seu Secretari Tomás Navarro Tomás. A causa de la seua pronunciada miopia, se li destina a alfabetisar soldats republicans, lo que va recordar com una de les experiències humanes més gratificants de la seua vida. Acabada la guerra, seguí treballant en el Centre d'Estudis Històrics i també estigué en Oviedo i Salamanca com a professor.
Entre 1947 i 1978 va eixercitar la càtedra d'història de la llengua espanyola en l'Universitat de Madrit, en la que va destacar per les seues qualitats docents formant a dos generacions d'especialistes, entre els que cal citar a Diego Catalán, Fernando González Ollé, Domingo Ynduráin, Francisco A. Marcos Marín, Rafael Cano Aguilar, María Teresa Echenique o Manuel Ariza Viguera, entre uns atres.
(Secció per completar)