Diferència entre les revisions de "Modernisme (art)"

Sense resum d'edició
Sense resum d'edició
Llínea 37: Llínea 37:
La llibertat vindicada en la década de [[1890]] pels artistes de les distintes [[Sezession (moviment artístic)|secessions]] ocorregudes en les distintes ciutats europees va donar soport ideològic i visibilitat pública al moviment.  
La llibertat vindicada en la década de [[1890]] pels artistes de les distintes [[Sezession (moviment artístic)|secessions]] ocorregudes en les distintes ciutats europees va donar soport ideològic i visibilitat pública al moviment.  


Un punt destacat en l'evolució del modernisme va ser la [[Exposició Universal de París]]de [[1900]], en la que el modernisme va triumfar en cada mijà expost. De totes maneres es pot dir que va conseguir el seu apogeu en l'Exposició Internacional de l'Art Decoratiu Modern de [[1902]] en [[Torí]], [[Itàlia]], on els dissenyadors van exhibir obres de tots els països europeus on el modernisme va florir. El moviment va fer us de moltes innovacions tecnològiques de finals del [[sigle XIX]], especialment l'ampli us del ferro expost –aprofitant-ho més allà de la seua funció arquitectònica- així com el us de grans peces de vidre de forma irregular – [[vitraux]]- en arquitectura. Per al començament de la [[Primera Guerra Mundial]], la naturalea altament decorativa del disseny moderniste –que ho feya car de produir- va començar a ser abandonat en favor del [[art modern]] que en els seus traços més simples i rectilíneus -i per tant més barat- i estant més en harmonia en l'estètica plana i tosca dels dissenys industrials després derivaria en el [[Art decó|Art Decó]].
Un punt destacat en l'evolució del modernisme va ser la [[Exposició Universal de París]] de [[1900]], en la que el modernisme va triumfar en cada mijà expost. De totes maneres es pot dir que va conseguir el seu apogeu en l'Exposició Internacional de l'Art Decoratiu Modern de [[1902]] en [[Torí]], [[Itàlia]], on els dissenyadors van exhibir obres de tots els països europeus on el modernisme va florir. El moviment va fer us de moltes innovacions tecnològiques de finals del [[sigle XIX]], especialment l'ampli us del ferro expost –aprofitant-ho més allà de la seua funció arquitectònica- així com el us de grans peces de vidre de forma irregular – [[vitraux]]- en arquitectura. Per al començament de la [[Primera Guerra Mundial]], la naturalea altament decorativa del disseny moderniste –que ho feya car de produir- va començar a ser abandonat en favor del [[art modern]] que en els seus traços més simples i rectilíneus -i per tant més barat- i estant més en harmonia en l'estètica plana i tosca dels dissenys industrials després derivaria en el [[Art decó|Art Decó]].


== El Modernisme en les Arts Gràfiques ==
== El Modernisme en les Arts Gràfiques ==