Diferència entre les revisions de "Noam Chomsky"
Sin resumen de edición |
|||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = | | lloc_mort = | ||
}} | }} | ||
'''Avram Noam Chomsky''' ([[Filadèlfia]], [[Estats Units]], [[7 de decembre]] de [[1928]]) és un llingüiste, filòsof, politòlec i activiste nortamericà. És professor emèrit de [[Llingüística|llingüística]] en l'Institut Tecnològic de [[Massachusetts]] (MIT) i una de les figures més destacades de la llingüística del [[sigle XX]], gràcies als seus treballs en teoria llingüística i ciència cognitiva. També és reconegut pel seu activisme polític, caracterisat per una forta crítica del capitalisme contemporàneu i de la política exterior dels Estats Units. S'ha definit políticament com un anarquiste o socialiste llibertari. El ''[[New York Times]]'' l'ha senyalat com «el més important dels pensadors contemporàneus». | '''Avram Noam Chomsky''' ([[Filadèlfia]], [[Estats Units]], [[7 de decembre]] de [[1928]]) és un llingüiste, filòsof, politòlec, escritor i activiste nortamericà. És professor emèrit de [[Llingüística|llingüística]] en l'Institut Tecnològic de [[Massachusetts]] (MIT) i una de les figures més destacades de la llingüística del [[sigle XX]], gràcies als seus treballs en teoria llingüística i ciència cognitiva. També és reconegut pel seu activisme polític, caracterisat per una forta crítica del capitalisme contemporàneu i de la política exterior dels Estats Units. S'ha definit políticament com un anarquiste o socialiste llibertari. El ''[[New York Times]]'' l'ha senyalat com «el més important dels pensadors contemporàneus». | ||
Propongué la gramàtica generativa, disciplina que va situar la sintaxis en el centre de l'investigació llingüística. En esta canvià la perspectiva, els programes i métodos d'investigació en l'estudi del llenguage. La seua llingüística és una teoria de l'adquisició individual del llenguage i intenta explicar les estructures i principis més profunts del [[Llenguage|llenguage]]. Postulà un aspecte ben definit d'innatismeo en l'adquisició del llenguage i l'autonomia de la gramàtica (sobre els atres sistemes cognitius), aixina com l'existència d'un «orgue del llenguage» i d'una gramàtica universal. S'opongué en durea a l'empirisme filosòfic i científic i al funcionalisme, en favor del racionalisme [[Cartesià|cartesià]]. Totes estes idees chocaven frontalment en les tradicionals de les ciències humanes, lo que provocà múltiples adheriments, crítiques i polèmiques que li han acabat convertint en un dels autors més citats. | Propongué la gramàtica generativa, disciplina que va situar la sintaxis en el centre de l'investigació llingüística. En esta canvià la perspectiva, els programes i métodos d'investigació en l'estudi del llenguage. La seua llingüística és una teoria de l'adquisició individual del llenguage i intenta explicar les estructures i principis més profunts del [[Llenguage|llenguage]]. Postulà un aspecte ben definit d'innatismeo en l'adquisició del llenguage i l'autonomia de la gramàtica (sobre els atres sistemes cognitius), aixina com l'existència d'un «orgue del llenguage» i d'una gramàtica universal. S'opongué en durea a l'empirisme filosòfic i científic i al funcionalisme, en favor del racionalisme [[Cartesià|cartesià]]. Totes estes idees chocaven frontalment en les tradicionals de les ciències humanes, lo que provocà múltiples adheriments, crítiques i polèmiques que li han acabat convertint en un dels autors més citats. | ||
| Llínea 37: | Llínea 37: | ||
[[Categoria:Filòsofs]] | [[Categoria:Filòsofs]] | ||
[[Categoria:Escritors]] | [[Categoria:Escritors]] | ||
[[Categoria:Estatunidencs]] | |||
[[Categoria:Sigle XX]] | [[Categoria:Sigle XX]] | ||
[[Categoria:Sigle XXI]] | [[Categoria:Sigle XXI]] | ||