Diferència entre les revisions de "Junça"
m (Lluísm pàgina traslladada Cyperus rotundus a Junça) |
|||
| Llínea 24: | Llínea 24: | ||
- [[Morfologia foliar|Fulla]]: llinears, estretes, dispostes en roseta basal, més curtes que la tija. | - [[Morfologia foliar|Fulla]]: llinears, estretes, dispostes en roseta basal, més curtes que la tija. | ||
| − | - [[Flor]]: | + | - [[Flor]]: chicoteta, en espiguetes [[Marró|marrons]]-[[Roig|rogencs]] agrupades en inflorescència terminal tipos umbela. Florix en [[primavera]] i [[estiu]]. |
- [[Fruit]]: tipo [[Aqueni|aquenet]] trígon, menudet. | - [[Fruit]]: tipo [[Aqueni|aquenet]] trígon, menudet. | ||
| Llínea 42: | Llínea 42: | ||
== Etimologia == | == Etimologia == | ||
| − | - '''Cyperus''': del grec *kypeiros*, nom clàssic de diversos joncs. | + | - '''Cyperus''': del [[grec]] *kypeiros*, nom clàssic de diversos joncs. |
- '''rotundus''': ‘rogle’, per la forma arredonida dels seus tubèrculs subterranis. | - '''rotundus''': ‘rogle’, per la forma arredonida dels seus tubèrculs subterranis. | ||
| Llínea 48: | Llínea 48: | ||
== Usos == | == Usos == | ||
| − | + | Encara que és conegut sobretot com a mala herba, ha segut usat tradicionalment en medicina popular per a trastorns digestius i com a antiinflamatori. En algunes cultures asiàtiques s'ha usat el rizoma sec per a infusions. No obstant, la seua agressivitat fa que siga molt combatuda en agricultura. | |
== Conservació == | == Conservació == | ||
Revisió de 15:41 26 jul 2025
| Junça | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Classificació científica | |||
| Regne | Plantae | ||
| Divisió | Magnoliophyta | ||
| Classe | Liliopsida | ||
| Orde | Poales | ||
| Família | Cyperaceae | ||
| Gènero | Cyperus | ||
| Espècie | Cyperus rotundus | ||
| Autoritat | L. | ||
| Estat de conservació | |||
| Estat | LC | ||
| Distribució geogràfica | |||
La junça (Cyperus rotundus) és una herba perenne de la família de les ciperàcees, molt comuna en terres cultivades, vores de camins i camps abandonats. Té una gran capacitat colonisadora gràcies als seus rizomes i tubèrculs. És considerada una de les males herbes més invasives del món.
Descripció
Cyperus rotundus és una herba perenne rizomatosa, de fins a 60 cm d'altura, en fulles llinears i tiges triangulars característiques.
- Fulla: llinears, estretes, dispostes en roseta basal, més curtes que la tija.
- Flor: chicoteta, en espiguetes marrons-rogencs agrupades en inflorescència terminal tipos umbela. Florix en primavera i estiu.
- Fruit: tipo aquenet trígon, menudet.
- Tija: erecta, acanalada, de secció triangular, típica de les ciperàcees.
- Rizoma: molt desenrollat, en tubèrculs ovoides i foscs, que permeten la propagació vegetativa.
Hàbitat
Habita en llocs alterats, horts, camps de cultiu, ribaços i vores de camins, especialment en sols argilosos i ben assolejats. Es troba arreu del món en climes càlits o temperats, sent molt abundant en regions mediterrànees.
Taxonomia
Cyperus rotundus fon descrit per Linnaeus en l'any 1753. És una espècie cosmopolita, pròxima a Cyperus esculentus, en qui es distinguix per l'absència de chufes comestibles i per l'aspecte més fosc dels tubèrculs.
Etimologia
- Cyperus: del grec *kypeiros*, nom clàssic de diversos joncs.
- rotundus: ‘rogle’, per la forma arredonida dels seus tubèrculs subterranis.
Usos
Encara que és conegut sobretot com a mala herba, ha segut usat tradicionalment en medicina popular per a trastorns digestius i com a antiinflamatori. En algunes cultures asiàtiques s'ha usat el rizoma sec per a infusions. No obstant, la seua agressivitat fa que siga molt combatuda en agricultura.
Conservació
No presenta risc de conservació; ben al contrari, és una planta altament invasiva. La seua presència pot afectar greument els rendiments agrícoles.
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Junça.