Junça
| Junça | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Classificació científica | |||
| Regne | Plantae | ||
| Divisió | Magnoliophyta | ||
| Classe | Liliopsida | ||
| Orde | Poales | ||
| Família | Cyperaceae | ||
| Gènero | Cyperus | ||
| Espècie | Cyperus rotundus | ||
| Autoritat | L. | ||
| Estat de conservació | |||
| Estat | LC | ||
| Distribució geogràfica | |||
La junça (Cyperus rotundus) és una herba perenne de la família de les ciperàcees, molt comuna en terres cultivades, vores de camins i camps abandonats. Té una gran capacitat colonisadora gràcies als seus rizomes i tubèrculs. És considerada una de les males herbes més invasives del món.
Descripció[editar | editar còdic]
Cyperus rotundus és una herba perenne rizomatosa, de fins a 60 cm d'altura, en fulles llinears i tiges triangulars característiques.
- Fulla: llinears, estretes, dispostes en roseta basal, més curtes que la tija.
- Flor: chicoteta, en espiguetes marrons-rogencs agrupades en inflorescència terminal tipos umbela. Florix en primavera i estiu.
- Fruit: tipo aquenet trígon, menudet.
- Tija: erecta, acanalada, de secció triangular, típica de les ciperàcees.
- Rizoma: molt desenrollat, en tubèrculs ovoides i foscs, que permeten la propagació vegetativa.
Hàbitat[editar | editar còdic]
Habita en llocs alterats, horts, camps de cultiu, ribaços i vores de camins, especialment en sols argilosos i ben assolejats. Es troba arreu del món en climes càlits o temperats, sent molt abundant en regions mediterrànees.
Taxonomia[editar | editar còdic]
Cyperus rotundus fon descrit per Linnaeus en l'any 1753. És una espècie cosmopolita, pròxima a Cyperus esculentus, en qui es distinguix per l'absència de chufes comestibles i per l'aspecte més fosc dels tubèrculs.
Etimologia[editar | editar còdic]
- Cyperus: del grec *kypeiros*, nom clàssic de diversos joncs.
- rotundus: ‘rogle’, per la forma arredonida dels seus tubèrculs subterranis.
Usos[editar | editar còdic]
Encara que és conegut sobretot com a mala herba, ha segut usat tradicionalment en medicina popular per a trastorns digestius i com a antiinflamatori. En algunes cultures asiàtiques s'ha usat el rizoma sec per a infusions. No obstant, la seua agressivitat fa que siga molt combatuda en agricultura.
Conservació[editar | editar còdic]
No presenta risc de conservació; ben al contrari, és una planta altament invasiva. La seua presència pot afectar greument els rendiments agrícoles.
Referències[editar | editar còdic]
- «Cyperus rotundus» – Anthos (Jardí Botànic Real de Madrit)
- «Cyperus rotundus». Plants of the World Online – Kew
- Cyperus rotundus en PlantList
- «Cyperus rotundus». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Berendsohn, W. G. & A. E. A. González. 1991. Listado básico de la Flora Salvadorensis. Monocotelydoneae: Iridaceae, Commelinaceae, Gramineae, Cyperaceae. Cuscatlania 1(6): 1–29
- Caldecott, Todd. Ayurveda: The Divine Science of Life. Elsevier/Mosby, 2006. ISBN 0723434107
- Chermezon, H. 1936. Les Cypéracées des Comores. Notul. Syst. (Paris) 5(4): 267–278
- Kogan, M. (2002). «Programa para el Control de la Chufa en Huertos Frutales». Agronomía y Forestal UC (17)
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Junça.