Junça

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Junça

Nutgrass Cyperus rotundus02.jpg

Classificació científica
Regne Plantae
Divisió Magnoliophyta
Classe Liliopsida
Orde Poales
Família Cyperaceae
Gènero Cyperus
Espècie Cyperus rotundus
Autoritat L.
Estat de conservació
Estat LC
Distribució geogràfica


La junça (Cyperus rotundus) és una herba perenne de la família de les ciperàcees, molt comuna en terres cultivades, vores de camins i camps abandonats. Té una gran capacitat colonisadora gràcies als seus rizomes i tubèrculs. És considerada una de les males herbes més invasives del món.

Descripció[editar | editar còdic]

Cyperus rotundus és una herba perenne rizomatosa, de fins a 60 cm d'altura, en fulles llinears i tiges triangulars característiques.

- Fulla: llinears, estretes, dispostes en roseta basal, més curtes que la tija.

- Flor: chicoteta, en espiguetes marrons-rogencs agrupades en inflorescència terminal tipos umbela. Florix en primavera i estiu.

- Fruit: tipo aquenet trígon, menudet.

- Tija: erecta, acanalada, de secció triangular, típica de les ciperàcees.

- Rizoma: molt desenrollat, en tubèrculs ovoides i foscs, que permeten la propagació vegetativa.

Hàbitat[editar | editar còdic]

Habita en llocs alterats, horts, camps de cultiu, ribaços i vores de camins, especialment en sols argilosos i ben assolejats. Es troba arreu del món en climes càlits o temperats, sent molt abundant en regions mediterrànees.

Taxonomia[editar | editar còdic]

Cyperus rotundus fon descrit per Linnaeus en l'any 1753. És una espècie cosmopolita, pròxima a Cyperus esculentus, en qui es distinguix per l'absència de chufes comestibles i per l'aspecte més fosc dels tubèrculs.

Etimologia[editar | editar còdic]

- Cyperus: del grec *kypeiros*, nom clàssic de diversos joncs.

- rotundus: ‘rogle’, per la forma arredonida dels seus tubèrculs subterranis.

Usos[editar | editar còdic]

Encara que és conegut sobretot com a mala herba, ha segut usat tradicionalment en medicina popular per a trastorns digestius i com a antiinflamatori. En algunes cultures asiàtiques s'ha usat el rizoma sec per a infusions. No obstant, la seua agressivitat fa que siga molt combatuda en agricultura.

Conservació[editar | editar còdic]

No presenta risc de conservació; ben al contrari, és una planta altament invasiva. La seua presència pot afectar greument els rendiments agrícoles.

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Berendsohn, W. G. & A. E. A. González. 1991. Listado básico de la Flora Salvadorensis. Monocotelydoneae: Iridaceae, Commelinaceae, Gramineae, Cyperaceae. Cuscatlania 1(6): 1–29
  • Caldecott, Todd. Ayurveda: The Divine Science of Life. Elsevier/Mosby, 2006. ISBN 0723434107
  • Chermezon, H. 1936. Les Cypéracées des Comores. Notul. Syst. (Paris) 5(4): 267–278
  • Kogan, M. (2002). «Programa para el Control de la Chufa en Huertos Frutales». Agronomía y Forestal UC (17)

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons