Diferència entre les revisions de "Jacinto Benavente"
| Llínea 229: | Llínea 229: | ||
La seua obra seguix sent representada i estudiada en teatres de tot lo món, i les seues obres completes han segut publicades per l'editorial Aguilar. En resum, Jacinto Benavente fon un prolífic dramaturc espanyol que, en la seua aguda observació de la societat i la seua habilitat per a crear diàlecs ingeniosos, es va convertir en una figura clau del teatre del [[sigle XX]] i fon reconegut en el Premi Nobel de Lliteratura. | La seua obra seguix sent representada i estudiada en teatres de tot lo món, i les seues obres completes han segut publicades per l'editorial Aguilar. En resum, Jacinto Benavente fon un prolífic dramaturc espanyol que, en la seua aguda observació de la societat i la seua habilitat per a crear diàlecs ingeniosos, es va convertir en una figura clau del teatre del [[sigle XX]] i fon reconegut en el Premi Nobel de Lliteratura. | ||
| − | + | ||
== Referències == | == Referències == | ||
Última revisió del 11:46 13 set 2025
| Jacinto Benavente Martínez | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Escritor. | ||
| Naiximent: | 12 d'agost de 1866 | ||
| Lloc de naiximent: | Madrit, Espanya | ||
| Defunció: | 14 de juliol de 1954 | ||
| Lloc de defunció: | Madrit, Espanya | ||
Jacinto Benavente Martínez (Madrit, 12 d'agost de 1866 - † Madrit, 14 de juliol de 1954), fon un escritor, dramaturc, director, guioniste i productor de cine espanyol. Prolífic autor teatral, en l'any 1922 fon guardonat en el Premi Nobel de Lliteratura.
Biografia[editar | editar còdic]
Jacinto Benavente naixqué en la ciutat de Madrit en l'any 1866 i des de jove mostrà interés pel teatre, estudiant Dret i Filosofia i Lletres, encara que finalment es va dedicar per complet a la lliteratura i al teatre.
Primers anys i formació[editar | editar còdic]
El seu pare, Mariano Benavente, era un reconegut mege pediatra, lo que li va permetre créixer en un ambient familiar cult i en accés primerenc a la lliteratura.
Inicis en el teatre[editar | editar còdic]
Encara que estudià Dret, pronte va abandonar els seus estudis per a dedicar-se a la lliteratura i el teatre. Les seues primeres obres teatrals varen sorgir del seu interés per reflectir la societat espanyola de finals del sigle XIX.
Consolidació com a dramaturc[editar | editar còdic]
Benavente es va convertir en un dels dramaturcs més importants d'Espanya, en més d'un centenar d'obres escrites.
Aportació al teatre[editar | editar còdic]
Renovà el teatre espanyol del sigle XX, abordant diversos gèneros i ambients, des de la comèdia fins al drama, i explorant tant l'entorn rural com l'urbà.
Premi Nobel i reconeiximent[editar | editar còdic]
En l'any 1922, va rebre el Premi Nobel de Lliteratura pels seus "lluents guanys com a dramaturc".
Obra[editar | editar còdic]
Entre les seues obres més conegudes es troben Els interessos creats (1907), La malvolguda (1913), La ciutat alegre i confiada (1916) i Pepa Doncel (1928).
- Comedia italiana
- El criado de don Juan
- El nido ajeno
- La blancura de Pierrot
- Cuento de primavera
- Amor de artista
- Modernismo
- El encanto de una hora (1892)
- Teatro fantástico (1892)
- Vilanos (1893)
- Versos (1893)
- Cartas de mujeres (1893)
- El nido ajeno (1894)
- Gente conocida (1896)
- El marido de la Téllez (1897)
- De alivio (1897)
- Don Juan (1897)
- La farándula (1897)
- Figulinas (1898)
- La comida de las fieras (1898)
- Teatro feminista (1898)
- Operación quirúrgica (1899)
- Despedida cruel (1899)
- La gata de Angora (1900)
- Viaje de instrucción (1900)
- Por la herida (1900)
- Modas (1901)
- La gobernadora (1901)
- Sin querer (1901)
- Sacrificios (1901)
- Lo cursi (1901)
- La gobernadora (1901)
- El primo Román (1901)
- Amor de amor (1902)
- En tren de los maridos (1902)
- Alma triunfante (1902)
- El automóvil (1902)
- La noche del sábado (1903)
- El hombrecito (1903)
- Los favoritos (1903)
- Por que se ama (1903)
- Al natural (1903)
- La casa de la dicha (1903)
- No fumadores (1904)
- El dragón de fuego (1904)
- Los malhechores de bien (1905)
- Rosas de verano (1905)
- Rosas de otoño (1905)
- El susto de la condesa (1905)
- Cuento inmoral (1905)
- La sobresalienta (1905)
- Las cigarras hormigas (1905)
- La princesa bebé (1906)
- Más fuerte que el amor (1906)
- El amor asusta (1907)
- Los búhos (1907)
- Los intereses creados (1907)
- Abuela y nieta (1907)
- La copa encantada (1907)
- La princesa sin corazón (1907)
- Todos somos unos (1907)
- La historia de Otelo (1907)
- Los ojos de los muertos (1907)
- Señora ama (1908)
- La sonrisa de Gioconda (1908)
- La fuerza bruta (1908)
- El marido de su viuda (1908)
- De pequeñas causas (1908)
- Hacia la verdad (1908)
- Ganarse la vida (1909)
- El último minué (1909)
- La escuela de las princesas (1909)
- El príncipe que todo lo aprendió en los libros (1909)
- Por las nubes (1909)
- De cerca (1909)
- ¡A ver qué hace un hombre! (1909)
- La señorita se aburre (1909)
- El nietecito (1910)
- Caridad (1911)
- El criado de Don Juan (1911)
- La losa de los sueños (1911)
- La malquerida (1913)
- El collar de estrellas (1915)
- La verdad (1915)
- La propia estimación (1915)
- La ciudad alegre y confiada (1916)
- Campo de armiño (1916)
- El mal que nos hacen (1917)
- Los cachorros (1918)
- Mefistófela (1918)
- La Inmaculada de los Dolores (1918)
- La ley de los hijos (1918)
- Por ser con todos leal, ser para todos traidor (1919)
- La vestal de Occidente (1919)
- El audaz (1919)
- La honra de los hombres (1919)
- La Cenicienta (1919)
- Y va de cuento (1919)
- La fuerza bruta (1919)
- Una señora (1920)
- Una pobre mujer (1920)
- Más allá de la muerte (1922)
- Por que se quitó Juan de la bebida (1922)
- Lecciones de buen amor (1924)
- Un par de botas (1924)
- Alfilerazos (1924)
- La otra honra (1924)
- La virtud sospechosa (1924)
- Nadie sabe lo que quiere, o el bailarín y el trabajador (1925)
- ¡Si creerás tú que es por mi gusto! (1925)
- El suicidio de Lucerito (1925)
- Los nuevos yernos (1925)
- La mariposa que voló sobre el mar (1926)
- La noche iluminada (1927)
- El hijo de Polichinela (1927)
- A las puertas del cielo (1927)
- El demonio fue antes ángel (1928)
- Pepa Doncel (1928)
- Para el cielo y los altares (1928)
- ¡No quiero, no quiero! (1928)
- Vidas cruzadas (obra de teatro)|Vidas cruzadas (1929)
- Los amigos del hombre (1930)
- Los andrajos de la púrpura (1930)
- De muy buena familia (1931)
- Literatura (1931)
- La melodía del jazz-band (1931)
- Cuando los hijos de Eva no son los hijos de Adán (1931)
- La moral del divorcio (1932)
- Santa Rusia (1932)
- La duquesa gitana (1932)
- Le verdad inventada (1933)
- El rival de su mujer (1933)
- La novia de nieve (1934)
- El pan comido en la mano (1934)
- Ni al amor ni al mar (1934)
- Memorias de un madrileño (1934)
- No juguéis con esas cosas (1935)
- Cualquiera lo sabe (1935)
- Lo increíble (1940)
- Aves y pájaros (1940)
- Abuelo y nieto (1941)
- Y amargaba (1941)
- La última carta (1941)
- La honradez de la cerradura (1942)
- La culpa es tuya (1942)
- Al fin, mujer (1942)
- ¡Hija del alma! (1942)
- La enlutada (1943)
- El demonio del teatro (1943)
- Don Magín el de las magias (1944)
- Los niños perdidos en la selva (1944)
- Espejo de grandes (1944)
- Nieve en mayo (1945)
- La infanzona (1945)
- La ciudad doliente (1945)
- Titania (1945)
- Al servicio de su majestad imperial (1947)
- La infanzona (1948)
- Abdicación (1948)
- Divorcio de almas (1948)
- Adoración (1948)
- Al amor hay que mandarlo al colegio (1950)
- Su amante esposa (1950)
- Tú una vez y el diablo diez (1950)
- Máter Imperátrix (1950)
- La vida en verso (1951)
- Ha llegado Don Juan (1952)
- El lebrel del cielo (1953)
- El alfiler en la boca (1953)
- Servir (1953)
- Almas prisioneras (1953)
- Caperucita asusta al lobo (1953)
- Hijos padres de sus padres (1954)
- El marido de bronce (1954)
- Por salvar su amor (1954)
- El bufón de Hamlet (1958)
Premis i reconeiximents[editar | editar còdic]
- Premi Nobel de Lliteratura, 1922.
- Fill adoptiu de Nova York, 1923.
- Fill predilecte de Madrit, 1924.
- Gran Creu d'Alfons X el Sabi, 1944.
- Medalla d'Or al Mèrit en el Treball, 1950.
- Fill adoptiu de Galapagar, 2016.
Llegat[editar | editar còdic]
La seua obra seguix sent representada i estudiada en teatres de tot lo món, i les seues obres completes han segut publicades per l'editorial Aguilar. En resum, Jacinto Benavente fon un prolífic dramaturc espanyol que, en la seua aguda observació de la societat i la seua habilitat per a crear diàlecs ingeniosos, es va convertir en una figura clau del teatre del sigle XX i fon reconegut en el Premi Nobel de Lliteratura.
Referències[editar | editar còdic]
- Benavente en Lecturalia
- Jacinto Benavente. Rutas culturales
- Lázaro, Ángel (1964). A. Aguado, ed. Jacinto Benavente, de su vida y de su obra (en español). Madrid. p. 13
- Lázaro Carreter. Introducción a Los intereses creados, Cátedra, Madrid, 1986
- Oliva, César. Teatro español del siglo XX, Síntesis, Madrid, 2002; ISBN 84-9756-043-4; pág. 37
- Peláez Martín, Andrés. Historia del teatro español II Cap.: «El arte escénico en la edad de plata.» Gredos, Madrid, 2003; ISBN 84-249-2393-6
- Pérez Bowie, José Antonio. Historia del teatro español II Cap.: «Las ideas teatrales de 1900 a 1939.» Gredos, Madrid, 2003; ISBN 84-249-2393-6; pág. 2245
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Lázaro, Ángel. Los grandes escritores. Jacinto Benavente: de su vida y su obra, Agencia Mundial de Librería, Madrid, 1925
- Peláez Martín, Andrés. Historia del teatro español II Cap.: «El arte escénico en la edad de plata. Gredos, Madrid, 2003; ISBN 84-249-2393-6;
- Ruiz Ramón, Francisco. Historia del teatro español siglo XX, Cátedra, Madrid, 1997; ISBN 84-376-0049-9.
- Trapiello, Andrés. "Las armas y las letras", Barcelona, 2010
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Jacinto Benavente.
