Diferència entre les revisions de "Eduart Escalante i Mateu"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
Llínea 4: Llínea 4:
  
 
Fill d'immigrants castellans, arribà a tindre sis fills. La majoria de les seues obres foren íntegrament en [[llengua valenciana]]. Les seues 47 obres i sainets encara en l'actualitat són un important document ilustratiu de les costums de la seua época i dels fets històrics dels que fon contemporàneu, ademés d'un mostrari de la llengua popular valenciana,  
 
Fill d'immigrants castellans, arribà a tindre sis fills. La majoria de les seues obres foren íntegrament en [[llengua valenciana]]. Les seues 47 obres i sainets encara en l'actualitat són un important document ilustratiu de les costums de la seua época i dels fets històrics dels que fon contemporàneu, ademés d'un mostrari de la llengua popular valenciana,  
destacant ‘La sastreseta’ ([[1862]]) o ‘Un rapaet i prou’ ([[1868]]).
+
destacant ‘La sastreseta’ ([[1862]]) o ‘Un grapadet i prou’ ([[1868]]).
  
 
Admirat per [[Unamuno]] i per numerosos intelectuals de l'época i actuals, l'obra d'Escalante té una importància fonamental en la difusió del caràcter del poble, sempre d'una manera crítica i còmica.
 
Admirat per [[Unamuno]] i per numerosos intelectuals de l'época i actuals, l'obra d'Escalante té una importància fonamental en la difusió del caràcter del poble, sempre d'una manera crítica i còmica.

Última revisió del 17:48 18 oct 2025

Portada d'una edició de l'any 1916 del sainet "Valensia a la matiná" d'Eduart Escalante

Eduart Escalante i Mateu, (Valéncia, 20 d'octubre de 1834 – Valéncia, 30 d'agost de 1895), naixcut en el barri de Canyamelar de Valéncia.

Fill d'immigrants castellans, arribà a tindre sis fills. La majoria de les seues obres foren íntegrament en llengua valenciana. Les seues 47 obres i sainets encara en l'actualitat són un important document ilustratiu de les costums de la seua época i dels fets històrics dels que fon contemporàneu, ademés d'un mostrari de la llengua popular valenciana, destacant ‘La sastreseta’ (1862) o ‘Un grapadet i prou’ (1868).

Admirat per Unamuno i per numerosos intelectuals de l'época i actuals, l'obra d'Escalante té una importància fonamental en la difusió del caràcter del poble, sempre d'una manera crítica i còmica.

Arribà a colaborar en el diari Las Provincias, del seu amic Teodor Llorente i en les activitats culturals de Lo Rat Penat. Escalante forma part dels més ilustres personages del Regne de Valéncia.

Vore també[editar | editar còdic]