32 098
edicions
Canvis
sense resum d'edició
En el discurs, el doctor Barberà reivindicava els trets culturals del [[Valencians|poble valencià]], l'autogovern per al [[Regne de Valéncia]], i l'ensenyança i un major us social de la [[llengua valenciana]], al mateix temps que denunciava el sistema polític sorgit de la [[Restauració borbònica]].<ref name="Bellido" />
En el discurs, el doctor Barberà reivindicava els trets culturals del [[Valencians|poble valencià]], l'autogovern per al [[Regne de Valéncia]], i l'ensenyança i un major us social de la [[llengua valenciana]], al mateix temps que denunciava el sistema polític sorgit de la [[Restauració borbònica]].<ref name="Bellido" />
{{Cita|En el text ''De Regionalisme i Valentinicultura'' s'albiren ya, no obstant, moltes de les dificultats i conflictes que acompanyaran al valencianisme a lo llarc de tot el segle XX: les discrepancies en torn a la llengua, el naiximent del pancatalanisme, les complexes relacions entre els valencianistes, el paper jugat per la burguesia espanyolista. Tota una serie de qüestions que hui en dia, son del tot actuals.|'De regionalisme i valentinicultura' (Valéncia, 1902), per Faustí Barberà}}
== Sinopsis ==
El seu llibre ''[[De regionalisme i valentinicultura]]'' (Valéncia, [[1910]]) està considerat com el primer cos teòric del [[valencianisme]] i del [[nacionalisme valencià]] mordern. El llibre conte el discurs que Fausti Barberà pronuncià la nit del [[7 de decembre]] de [[1902]], fa més de cent anys. '''Fausti Barberà i Martí''', prenia la paraula per a llegir el discurs que inaugurava les sessions de la societat valencianista [[Lo Rat Penat]].
El doctor Barberà coneixia de primera mà alguns dels incipients nacionalismes [[Europa|europeus]] pels seus constants viages professionals. S'ajuda d'este coneiximent per a teorisar un [[nacionalisme valencià]] que preten estar en sintonia en els atres nacionalismes peninsulars en l'objectiu de redefinir [[Espanya]] com un estat plurinacional a on es respecten i valoren les distintes identitats.
En paraules de l'historiador valencià [[Antoni Atienza]]: ''“El document historic de Barberà és util sobre tot per a ser capaços de valorar cóm és que el nacionalisme valencià porta més de cent anys topetant-se en els mateixos problemes que el paralisen sense remei. És una lliçó que nos ve des dels origens del valencianisme modern per a que sigam capaços de compredre-la a l'hora de mirar al futur del nacionalisme valencià”.''
{{Cita|En el text ''De Regionalisme i Valentinicultura'' s'albiren ya, no obstant, moltes de les dificultats i conflictes que acompanyaran al valencianisme a lo llarc de tot el segle XX: les discrepancies en torn a la llengua, el naiximent del pancatalanisme, les complexes relacions entre els valencianistes, el paper jugat per la burguesia espanyolista. Tota una serie de qüestions que hui en dia, son del tot actuals.|''[[De regionalisme i valentinicultura]]'' (Valéncia, 1902), per Faustí Barberà}}
== Cites ==
== Cites ==