Diferència entre les revisions de "Rosa Montero"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = | | lloc_mort = | ||
}} | }} | ||
'''Rosa Montero Gayo''' ([[Madrit]], [[3 de giner]] de [[1951]]), és una escritora i periodista espanyola. Ha publicat exitoses noveles i és una de les principals columnistes del diari espanyol ''[[El País]]''. | '''Rosa Montero Gayo''' ([[Madrit]], [[3 de giner]] de [[1951]]), és una escritora i periodista espanyola. Ha publicat exitoses [[novela|noveles]] i és una de les principals columnistes del diari espanyol ''[[El País]]''. | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
Naixqué en el sí d'una família pobra. Filla d'un [[banderiller]] i d'una ama de casa. Sofrí [[tuberculosis]], lo que la forçà a permanéixer reclosa en casa. Ingressà en l'Universitat Complutense de Madrit (en eixa época Universitat de Madrit) en [[1969]]. Inicià els seus estudis universitaris en la Facultat de Filosofia i Lletres en l'intenció d'estudiar [[Sicologia]] i posteriorment [[Periodisme]]. En l'any [[1970]], en 19 anys, començà a treballar com a periodista en diversos mijos informatius, entre ells, ''[[Pueblo]]'', ''[[Fotogramas]]'' i ''Posible''. Finalment deixà els estudis de sicologia, despuix de quatre anys, i es titulà en l'Escola Superior de Periodisme de Madrit. En la mateixa época universitària colaborà en grups de teatre independent, com Canon o Tábano. Fon redactora-cap del suplement dominical de ''El País'' durant 1980-1981. Sobre les seues obres lliteràries, ha rebut numerosos premis com: Premi Primavera de Novela (1997) per ''La filla del caníbal'', el Premi de la Crítica de Madrit (2014) per ''L'idea de no tornar a vore't'' ademés de vàries distincions internacionals en països com [[França]] o [[Itàlia]]. | Naixqué en el sí d'una família pobra. Filla d'un [[banderiller]] i d'una ama de casa. Sofrí [[tuberculosis]], lo que la forçà a permanéixer reclosa en casa. Ingressà en l'Universitat Complutense de Madrit (en eixa época Universitat de Madrit) en [[1969]]. Inicià els seus estudis universitaris en la Facultat de Filosofia i Lletres en l'intenció d'estudiar [[Sicologia]] i posteriorment [[Periodisme]]. En l'any [[1970]], en 19 anys, començà a treballar com a periodista en diversos mijos informatius, entre ells, ''[[Pueblo]]'', ''[[Fotogramas]]'' i ''Posible''. Finalment deixà els estudis de sicologia, despuix de quatre anys, i es titulà en l'Escola Superior de Periodisme de Madrit. En la mateixa época universitària colaborà en grups de teatre independent, com Canon o Tábano. Fon redactora-cap del suplement dominical de ''El País'' durant [[1980]]-[[1981]]. Sobre les seues obres lliteràries, ha rebut numerosos premis com: Premi Primavera de Novela ([[1997]]) per ''La filla del caníbal'', el Premi de la Crítica de Madrit ([[2014]]) per ''L'idea de no tornar a vore't'' ademés de vàries distincions internacionals en països com [[França]] o [[Itàlia]]. | ||
En l'any [[1988]] es casà en el periodiste [[Pablo Lizcano]], qui fallí en [[2009]] despuix d'una llarga malaltia. | En l'any [[1988]] es casà en el periodiste [[Pablo Lizcano]], qui fallí en l'any [[2009]] despuix d'una llarga malaltia. | ||
== Obra == | == Obra == | ||
| Llínea 79: | Llínea 79: | ||
* Hombres (y algunas mujeres) (Zenda, 2019). Editora i prologuista. | * Hombres (y algunas mujeres) (Zenda, 2019). Editora i prologuista. | ||
Ademés, Rosa Montero ha colaborat en obres colectives, en teatre, cine i televisió. | Ademés, Rosa Montero ha colaborat en obres colectives, en [[teatre]], [[cine]] i [[televisió]]. | ||
== Premis i reconeiximents == | == Premis i reconeiximents == | ||