Diferència entre les revisions de "Manuel Díaz y Díaz"

Sense resum d'edició
Llínea 14: Llínea 14:
== Biografia ==
== Biografia ==


Es llicencià en Filologia Clàssica en l'Universitat de Madrit en [[1945]]. En l'any [[1949]] es doctorà i obtingué plaça de catedràtic d'institut i, despuix, de catedràtic de Filologia Llatina en les Universitats de Valéncia (1953-1956), Salamanca (1956-1968) i finalment en l'Universitat de Santiago de Compostela des de [[1968]].
Es llicencià en Filologia Clàssica en l'Universitat de Madrit en l'any [[1945]]. En l'any [[1949]] es doctorà i obtingué plaça de catedràtic d'institut i, despuix, de catedràtic de Filologia Llatina en les Universitats de Valéncia (1953-1956), Salamanca (1956-1968) i finalment en l'Universitat de Santiago de Compostela des de [[1968]].


Considerat com un dels migevalistes més importants del món, les seues obres són referència en els estudis de llengües clàssiques. Doctor honoris causa per les universitats de Coímbra, Lleó, Valladolit, Salamanca, Lisboa i Santiago de Compostela va eixercitar diferents càrrecs relacionats en la gestió universitària apart de la seua llabor docent i d'investigació.
Considerat com un dels migevalistes més importants del món, les seues obres són referència en els estudis de llengües clàssiques. Doctor honoris causa per les universitats de Coímbra, Lleó, Valladolit, Salamanca, Lisboa i Santiago de Compostela va eixercitar diferents càrrecs relacionats en la gestió universitària apart de la seua llabor docent i d'investigació.


Fon president de la Axencia de Calidade Universitaria, director del Colege Universitari de Lugo i vicerrector de l'Universitat de Santiago de Compostela. Membre de la secció de Patrimoni Històric del Consello da Cultura Galega per l'Institut d'Estudis Jacobeos des de [[1991]], investigà sobretot el llatí medieval. Era especialiste en llengua i lliteratura llatines i en numerosos aspectes del món medieval (lliteratura, Cristianisme, Codicologia o Paleografia, entre uns atres).
Fon president de la Agència de Calidade Universitaria, director del Colege Universitari de Lugo i vicerrector de l'Universitat de Santiago de Compostela. Membre de la secció de Patrimoni Històric del Consello da Cultura Galega per l'Institut d'Estudis Jacobeos des de [[1991]], investigà sobretot el llatí medieval. Era especialiste en llengua i lliteratura llatines i en numerosos aspectes del món medieval (lliteratura, Cristianisme, Codicologia o Paleografia, entre uns atres).


Els seus treballs comprenen totes les matèries relacionades en l'Edat Mija espanyola: des de l'estudi de la cultura llibresca visigoda, fins als inicis de la cronística del Regne d'Astúries. Aixina mateix fon mestre i mentor de tota una generació d'historiadors i filòlecs. Entre els seus discípuls figuren Santiago Jiménez, Fernando López Alsina, Carmen Codoñer Merino , Claudina Verdes o Mercedes Brea.
Els seus treballs comprenen totes les matèries relacionades en l'[[Edat Mija]] espanyola: des de l'estudi de la cultura llibresca visigoda, fins als inicis de la cronística del [[Regne d'Astúries]]. Aixina mateix fon mestre i mentor de tota una generació d'historiadors i filòlecs. Entre els seus discípuls figuren Santiago Jiménez, Fernando López Alsina, Carmen Codoñer Merino , Claudina Verdes o Mercedes Brea.


Catedràtic de Llatí de l'Universitat de Santiago de Compostela, considerat com un dels millors migevalistes del món, exdirector del Colege Universitari de Lugo i exvicerrector de la USC. Fon membre de la Real Acadèmia Gallega i de la Medieval Academy of America (desde [[1988]]).
Catedràtic de Llatí de l'Universitat de Santiago de Compostela, considerat com un dels millors migevalistes del món, exdirector del Colege Universitari de Lugo i exvicerrector de la USC. Fon membre de la Real Acadèmia Gallega i de la Medieval Academy of America (desde [[1988]]).


Es casà en Joaquina de Bustamante i tingueren cinc fills. Les seues restes reposen en el cementeri de Santiago de Compostela.
Es casà en Joaquina de Bustamante i tingueren cinc fills. Les seues despulles reposen en el cementeri de Santiago de Compostela.


== Obra ==  
== Obra ==