Manuel Cecilio Díaz y Díaz
Nacionalitat: Espanyol
Ocupació: Filòlec, migevaliste i escritor.
Naiximent: 14 d'agost de 1924
Lloc de naiximent: Mugardos, La Corunya, Galícia, Espanya
Defunció: 4 de febrer de 2008
Lloc de defunció: Santiago de Compostela, La Corunya, Galícia, Espanya

Manuel Cecilio Díaz y Díaz (Mugardos, La Corunya, 14 d'agost de 1924 - Santiago de Compostela, La Corunya, 4 de febrer de 2008), fon un filòlec, escritor, migevaliste i professor espanyol.

Biografia

editar

Es llicencià en Filologia Clàssica en l'Universitat de Madrit en 1945. En l'any 1949 es doctorà i obtingué plaça de catedràtic d'institut i, despuix, de catedràtic de Filologia Llatina en les Universitats de Valéncia (1953-1956), Salamanca (1956-1968) i finalment en l'Universitat de Santiago de Compostela des de 1968.

Considerat com un dels migevalistes més importants del món, les seues obres són referència en els estudis de llengües clàssiques. Doctor honoris causa per les universitats de Coímbra, Lleó, Valladolit, Salamanca, Lisboa i Santiago de Compostela va eixercitar diferents càrrecs relacionats en la gestió universitària apart de la seua llabor docent i d'investigació.

Fon president de la Axencia de Calidade Universitaria, director del Colege Universitari de Lugo i vicerrector de l'Universitat de Santiago de Compostela. Membre de la secció de Patrimoni Històric del Consello da Cultura Galega per l'Institut d'Estudis Jacobeos des de 1991, investigà sobretot el llatí medieval. Era especialiste en llengua i lliteratura llatines i en numerosos aspectes del món medieval (lliteratura, Cristianisme, Codicologia o Paleografia, entre uns atres).

Els seus treballs comprenen totes les matèries relacionades en l'Edat Mija espanyola: des de l'estudi de la cultura llibresca visigoda, fins als inicis de la cronística del Regne d'Astúries. Aixina mateix fon mestre i mentor de tota una generació d'historiadors i filòlecs. Entre els seus discípuls figuren Santiago Jiménez, Fernando López Alsina, Carmen Codoñer Merino , Claudina Verdes o Mercedes Brea.

Catedràtic de Llatí de l'Universitat de Santiago de Compostela, considerat com un dels millors migevalistes del món, exdirector del Colege Universitari de Lugo i exvicerrector de la USC. Fon membre de la Real Acadèmia Gallega i de la Medieval Academy of America (desde 1988).

Es casà en Joaquina de Bustamante i tingueren cinc fills. Les seues restes reposen en el cementeri de Santiago de Compostela.

  • Index scriptorum latinorum medii aeui hispanorum (1959).
  • Antología del latín vulgar, llibre de text en numerosos països de Llatinoamèrica.
  • Libros y librerías en la Rioja Altomedioeval, obra premiada pel Patronato del Milenario de la lengua castellana.
  • Visiones del Más Allá en Galicia durante la Alta Edad Media (1985).

Premis i distincions

editar

Doctor honoris causa de sis universitats europees, entre elles, Lisboa (1980), Salamanca (1993), Coímbra (2002) i Lleó.

  • 1979 Medalla al Mèrit Docent de l'Orde Alfonso X el Sabi.
  • 1988 Corresponding Fellow of the Medieval Academy of America
  • 1991 Medalla d'Argent de Galícia, otorgada per la Xunta de Galícia.
  • 1994 Medalla d'Or al mèrit cultural, de l'Ajuntament de Santiago.
  • 1997 Premi Nacional d'Investigació Humanística Ramón Menéndez Pidal.
  • 2003 Premi Grup Compostela.
Aquí (al Reino de Valencia) viene una masa de población que no llega al cinco por ciento. De ese cinco por ciento, más de un cincuenta % son aragoneses y una minoría catalanes. Se puede comprender que un cero coma algo por ciento no puede traer un idioma. Eso significa que el idioma es anterior a la conquista de Jaime I. He encontrado una serie de textos de cómo se hablaba en Valencia en el siglo XI. Pero hace poco, he recibido el más sorprendente de todos los trabajos hecho por un gallego catedrático de la Universidad de Compostela. Donde se estudia una carta de uno de Denia a N'Almudis, comtesa de Barcelona. Díaz y Díaz, el latinista a escala universal, más prestigioso que tenemos en España, llega a la conclusión que el señor que escribe esta carta es alguien que está pensando en romance, que no sabe ni una palabra de religión cristiana y, por tanto, llamarle a este hombre mozárabe es absurdo.
Antonio Ubieto. Declaracions fetes a la prensa en 1977. Citat per Mª Consuelo Reyna en "Los 'incultos' que defiende la lengua valenciana" (Las Provincias, 28.5.1997)

Enllaços externs

editar