Diferència entre les revisions de "Ferrol (Municipi)"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
En una població de 74.696 habitants, la zona metropolitana del Ferrol, conegut com Ferrolterra, agrupat en les comarques de Ferrol, Eume i Ortegal, en una població de prop de 210.000 persones. | En una població de 74.696 habitants, la zona metropolitana del Ferrol, conegut com Ferrolterra, agrupat en les comarques de Ferrol, Eume i Ortegal, en una població de prop de 210.000 persones. | ||
= | =Topònim i etimologia= | ||
La | La denominació Ferrol va ser adoptada en [[1982]], encara que hi ha documentació al manco en el [[sigle XV]]. L'empleo de les formes El Ferrol, en mayúscules, o el Ferrol, en minúscules, es reflecta respectivament en el Diccionari de topònims espanyols i els seus gentilicis, de Pancracio Celdrán i en el DRAE. L'us del topònim en artícul es documenta al manco des de el [[sigle XVII]], per eixemple, en el romanç «Despuntado he mil agujas» de Luis de Góngora i Argote, o en el text imprés de la Descripció d'[[Espanya]] i de les costes i ports dels seus regnes ([[1634]]) del geógraf real Pedro Texeira. Durant la [[Guerra Civil Espanyola]], en [[1938]], les autoritats franquistes decretaren l'us de la denominació de El Ferrol del Caudillo que es va mantindre fins la década de [[1980]]. | ||
=Geografia= | =Geografia= | ||
La ria de Ferrol, a on desemboca el riu Grande de Xuvia, es situa entre els caps Prioriño i Segaño, protegix dels vents i els temporals pels monts Ventoso i Faro. Junt a les ries de La Coruña, Betanzos i Ares conformen el golf Ártabro, nom heredat de l' | La ria de Ferrol, a on desemboca el riu Grande de Xuvia, es situa entre els caps Prioriño i Segaño, protegix dels vents i els temporals pels monts Ventoso i Faro. Junt a les ries de La Coruña, Betanzos i Ares conformen el golf Ártabro, nom heredat de l'época romana. | ||
La seua | La seua situació, en la part septentrional d'una amplia ensenada, front a l'oceà Atlàntic, fan que la ciutat goge d'un clima oceànic, en temperatures suaus durant tot l'[[any]] i precipitacions freqüents. | ||
Els 81,9kmª de | Els 81,9kmª de superfície del municipi oferixen una permanent successió de contrasts: traçats migeval en carrers estrets i cases en galeries front a imponents construccions militars, junt en plages obertes a l'oceà entre fortificats castells (Castell de San Felipe i Castill de La Palma) que dominen la ria. | ||
=Economia= | =Economia= | ||
Les drassanes, fundades en el | Les drassanes, fundades en el regnat de [[Felip V]], han segut durant molt anys el motor de Ferrol i la seua comarca. Actualment, es un sector en crisis, pero continua següent u dels punts en major capacitat industrial (industria pesada) de tota [[Galícia]]. El recent acabat port exterior i la base naval de la Marina de Guerra Espanyola (Arsenal, Hospital Militar i atres) son, com ha segut sempre, de gran importància per a l'economia de Ferrol i la seua comarca. | ||
=Punts d'interés= | =Punts d'interés= | ||
| Llínea 27: | Llínea 27: | ||
* Museu Naval (Centre Herrerías) | * Museu Naval (Centre Herrerías) | ||
* Museu d'Historia Natural | * Museu d'Historia Natural | ||
* Barri de A Magdalena: data del [[sigle XVIII]], en els seus carrers en damero i les seues cases de galeries. En este barri es troba els jardins del Cantón de Molíns, | * Barri de A Magdalena: data del [[sigle XVIII]], en els seus carrers en damero i les seues cases de galeries. En este barri es troba els jardins del Cantón de Molíns, a on creixen antiquíssims arbres. | ||
* Concatedral de San Julián (en el barri de A Magdalena). | * Concatedral de San Julián (en el barri de A Magdalena). | ||
* Iglésia neoclásica de San Francisco (en el barri de Ferrol Vello). | * Iglésia neoclásica de San Francisco (en el barri de Ferrol Vello). | ||
* Edifici del Arsenal | * Edifici del Arsenal | ||
* Castell de San Felipe | * Castell de San Felipe | ||
* Ermita de Chamorro: situada en el mont de Chamorro, en la | * Ermita de Chamorro: situada en el mont de Chamorro, en la parròquia de Sant Salvador de Serantes. Des de ad esta ermita es pot apreciar una bellíssima vista de la ciutat de Ferrol i els seus voltants. En el dia a de la Verge de Chamorro es celebra una gran romeria. | ||
* Ermita i jaciment de l'illa de Santa Comba | * Ermita i jaciment de l'illa de Santa Comba | ||
* Viage en llancha des de Ferrol a Mugardos (des de el moll de Curuxeiras) | * Viage en llancha des de Ferrol a Mugardos (des de el moll de Curuxeiras) | ||
* Capitania General i els Jardins de Herrera: al costat d'estos jardins estan les | * Capitania General i els Jardins de Herrera: al costat d'estos jardins estan les estàtues de Marte i Júpiter, que son les mes antigues de Ferrol. Pròximament l'edifici de Capitania serà reconvertit en Archiu i Biblioteca de l'Armada | ||
* Plages com la de Doniños, San Jorge, Santa Comba o Ponzos (cada vegada mes ocupada per | * Plages com la de Doniños, San Jorge, Santa Comba o Ponzos (cada vegada mes ocupada per estrangers aficionats al surf i al windsurf). | ||
* Entrada de la ria de Ferrol (zona de "Entre Castillos"). | * Entrada de la ria de Ferrol (zona de "Entre Castillos"). | ||
| Llínea 42: | Llínea 42: | ||
=Festivitats d'interes= | =Festivitats d'interes= | ||
La Semana Santa en Ferrol, està considerada des de [[1995]] com festa d'Interes Nacional. Està, junt en la de Vivero, en les dos | La Semana Santa en Ferrol, està considerada des de [[1995]] com festa d'Interes Nacional. Està, junt en la de Vivero, en les dos úniques que gogen d'este distintiu en [[Galícia]]. | ||