Diferència entre les revisions de "Movimiento Nacional" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 5:

L'orige del terme se situa en els primers anys del règim franquiste. En el canvi de rumbo de la Segona Guerra Mundial, Franco es va escomençar a distanciar de les potències fascistes. En setembre de 1943, va donar órdens per a que, en avant, des dels mijos oficials es referiren a la [[Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista]] (FET i de les JONS) com un «moviment» i no com un partit.<ref>Stanley G. Payne (1999). ''Fascism in Spain, 1923–1977'', Madison: University of Wisconsin Press, pág. 322</ref> Aixina que, en avant es va denominar de forma genèrica «Movimiento NAcional» al conjunt d'organismes i mecanismes que componien el règim franquiste.

== Composició ==

El Moviment Nacional es componia essencialment de:

* El partit únic, el nom complet del qual era [[Falange Espanyola Tradicionalista i de les Juntes d'Ofensiva Nacional Sindicaliste]] (FET i de les JONS), creat des del començ de la [[guerra civil espanyola]] per agregació dels que formaven el cridat bando nacional i recolzaven la sublevació militar (a la que denominen [[Alçament Nacional]]). Al mateix temps es va produir la dissolució de tots els demés partits polítics, que varen passar a estar prohibits (el mateix nom de partit no podia amprar-se per a designar a l'organisació).

* L'organisació sindical o Sindicat Vertical, conjunt també únic d'organisacions corporativistes que agrupaven tant a empresaris com a treballadors, l'existència dels interessos particulars de la qual pretenia negar.

* Tots els càrrecs públics de l'Estat, les diputacions provincials o els municipis, anaren funcionaris de carrera o càrrecs de lliure designació, inclosos els professors universitaris o els membres de les Reals Acadèmies. Tots tenien que jurar fidelitat als Principis arreplegats en la Llei de Principis del Moviment Nacional, en teoria immutables.

* Múltiples organismes de enquadrament social, que pretenien fer-se omnipresents en la vida pública i privada: el Front de Joventuts (que enquadrava als Flechas y Pelayos: chiquets i adolescents), la Secció Femenina (en una celebrada secció de Cors i Danses per a rescatar el folclore i amenisar les «demostracions sindicals», i un programa de Servici Social requisit obligatori per a les dònes que volgueren fer una carrera universitària), l'Auxili Social (que organisava el repartiment d'aliments, l'assistència a òrfens...), Educació i Descans, etc.

== Referències ==

@@ Llínea 5: / Llínea 5: @@
 L'orige del terme se situa en els primers anys del règim franquiste. En el canvi de rumbo de la Segona Guerra Mundial, Franco es va escomençar a distanciar de les potències fascistes. En setembre de 1943, va donar órdens per a que, en avant, des dels mijos oficials es referiren a la [[Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista]] (FET i de les JONS) com un «moviment» i no com un partit.<ref>Stanley G. Payne (1999). ''Fascism in Spain, 1923–1977'', Madison: University of Wisconsin Press, pág. 322</ref> Aixina que, en avant es va denominar de forma genèrica «Movimiento NAcional» al conjunt d'organismes i mecanismes que componien el règim franquiste.
+== Composició ==
+El Moviment Nacional es componia essencialment de:
+* El partit únic, el nom complet del qual era [[Falange Espanyola Tradicionalista i de les Juntes d'Ofensiva Nacional Sindicaliste]] (FET i de les JONS), creat des del començ de la [[guerra civil espanyola]] per agregació dels que formaven el cridat bando nacional i recolzaven la sublevació militar (a la que denominen [[Alçament Nacional]]). Al mateix temps es va produir la dissolució de tots els demés partits polítics, que varen passar a estar prohibits (el mateix nom de partit no podia amprar-se per a designar a l'organisació).
+* L'organisació sindical o Sindicat Vertical, conjunt també únic d'organisacions corporativistes que agrupaven tant a empresaris com a treballadors, l'existència dels interessos particulars de la qual pretenia negar.
+* Tots els càrrecs públics de l'Estat, les diputacions provincials o els municipis, anaren funcionaris de carrera o càrrecs de lliure designació, inclosos els professors universitaris o els membres de les Reals Acadèmies. Tots tenien que jurar fidelitat als Principis arreplegats en la Llei de Principis del Moviment Nacional, en teoria immutables.
+* Múltiples organismes de enquadrament social, que pretenien fer-se omnipresents en la vida pública i privada: el Front de Joventuts (que enquadrava als Flechas y Pelayos: chiquets i adolescents), la Secció Femenina (en una celebrada secció de Cors i Danses per a rescatar el folclore i amenisar les «demostracions sindicals», i un programa de Servici Social requisit obligatori per a les dònes que volgueren fer una carrera universitària), l'Auxili Social (que organisava el repartiment d'aliments, l'assistència a òrfens...), Educació i Descans, etc.
 == Referències ==