Diferència entre les revisions de "Dialecte barceloní"

{{cita|“el Provençal s'estén particularment a Catalunya” ("Grammaire dónes Langues Romaniques”.Paris.1874.p.3) “Alvernés, gascó, PROVENÇAL , llenguadocià són dialectes romanços”.}}

{{cita|“el català.. ,que no és més que un dialecte del PROVENÇAL”(Grammaire dónes Langues Romanes" .Paris.1890. p.13).}}

* Químic Pompeu Fabra , creador  del neo_catalaní  en els seus laboratoris fabrinos prenent com a base el "dialecte barceloní" (1907)  

{{cita|“La lliteratura trobadoresca , en el seu prop sentit ,  és l´escrita en llengua  PROVENÇAL” ..“Els primers poetes catalans de personalitat determinada i nom conegut que escriviren en una  llengua romànica  ho feren en PROVENÇAL ... “  (sigles XII i XIII ) <ref>Martí de Riquer. Història de la Lliteratura Catalana. Ed. cit. 1964 (p. 21)</ref> .(Entre atres coses perqué  Catalunya no va existir com a entitat unificada fins a 1521  quan Carles I  va nomenar Virrei  de Catalunya a l'Arquebisbe de Tarragona, El senyor Pere Folch de Cardona . Durant els sigles XII i XIII en l'actual Catalunya només existien els marcahispanistes de la Marca Hispànica feudataris dels reis francs fins al Tractat de Corbeil en 1258 quan passen a feudataris del rei d'Aragó Jaume I ). Els  “Homilies d'Organyá”, <ref> Martín de Riquer. Història de la Lliteratura Catalana (Tom I)</ref> estaven escrites en dialecte PROVENÇAL, igual que tot el material lliterari datat en eixos orígens , perqué en aquells moments l'única cosa que existia era el dialecte PROVENÇAL DEL QUE DERIVEN TOTS ELS DIALECTES CATALANS , entre ells l' “infame i infecte dialecte barceloni” català actual. Fins als mateixos erudits catalans ho reconeixen.}}

{cita|“La poesia eròtica dels trobadores provençals va ser imitada en Catalunya en els sigles XIII i XIV”.}}

* (1872). [[Mayans i Ciscar]]. Seguint la definició del Pare de la Romanística Friedrich Díez,Mayans i Ciscar també afirmava en 1873 que  

* Filòlec alemany Gerhard Rohlfs. Munic ,1986 .

19.Martí i Gadea destacava la singularitat de "La Ilengua valenciana, per la riquea de veus,  modismes i gràcia (...) superant la catalana" (Gadea: Tipos,1908, p. 298). EI alcoià (de Balones) defenia la seua autonomia respecte de la catalana, algo que també oculta del lexicòlec Corominas, saquejador impenitent de l'obra de Martí i Gadea, de la que selecciona el concordant en la seua teoria immersora.” (http://perso.wanadoo.es/rgmoya/cuandocataluna.htm)  

20.  Francisco Giner Mengual , professor de llingüística de la Universitat de la Sorbona (París):

“Inventar una llengua equival a llengua artificial...Eixa és la llengua que es va inventar Pompeu Fabra prenent d'ací un poc i d'allà un atre poc pero seguint la pauta de la llengua barceloneta”... (“Cartes destapades” LLEVANT emv22/12/1982):

21. Ramón Miquel i Planes en la seua coneguda novela:” “El purgatori del bibliofil. Novela fantàstica“ (Ilustració Catalana.1918)  es manifesta obertament contrari al neocatalaní de Pompeu Fabra a  qui denomina despectivament  “llengua badaloneta”.

22. Mossen Alcover, llingüiste mallorquí, opinava així del “dialecte barceloní”(=neocatalaní) : «dejectat com a repussai, com a morques, com a dialecte pudent, corromput, tirador i que no et per a on agafarlo... un desbarat ferest no sols dónes del punt de vista lingüístic, sino dónes del punt de vista polític»

.23. Sanchis Guarner se'l recriminava Fuster: «Veus amb vaig contar, per favor, este llenguatge teu és semític. I morfològicament és barceloní. No podem fer passes en fals perque una cosa és el que el teu escrius i una altra distinta és la que esperen els lectors als quals nosaltres podem influir, pero no ignorar».

24. Mourelle de Lema , Catedràtic de Romanística .Universitat de Madrit.:

“Si mos fixem en el que ocorria a Catalunya, observarem que fins a Arnau de Vilanova ( valencià) i Raimundo Lulio(mallorquí) , que van nàixer pels mateixos anys (el valencià en 1238 i el mallorquí en 1235), no hi ha un sol autor que escriba en el que poguera denominar-se català, és a dir, no hi ha mes que trobadors i estos ampraven una llengua d'orige gal (el provençal)” .

25. Historiador  Salvador de Madariaga : "Les diferències gramaticals entre el valencià i el català són suficients com per a haver publicat gramàtiques diferents en una antiguitat major per a la llengua valenciana", "Parlar de Paisos Catalans és fer llacets de paper en els documents històrics valencians".

L'erudit català Ramón Miquel i Planes , gran estudiós del nostre clàssics valencians, confessava en honestitat en 1905 :" Vist el cas (de la llengua) des de Catalunya , no hi ha dubte que , quan més extremen els valencians les pretensions d'autonomia de la seua varietat idiomàtica , enfront del català (dialecte barceloní) , major necessitat hi ha per la nostra part de reivindicar la unitat llingüística de les gents que poblen la franja llevantina de la península en les Illes Balears ..." " privar a Catalunya i a la seua lliteratura de l'aportació que representa la producció de les lletres valencianes d'aquella época ".." seria deixar la nostra lliterària truncada en el centre del seu creixement i ufana ; més encara : seria arrancar de la lliteratura catalana la poesia casi per complet , perqué en cap atre moment abans de la Renaixença , ha arribat a adquirir l'esplendor amb què es mos mostra gràcies als Ausias March , als RoIç de Corella , als Jaume Roig, als Gaçull , als Fenollar i a atres cent més" .. (Pròlec del "Cansoner Satíric València dels segles XV i XVI".1905) . Per a Miquel i Planes tots els mals de la “Revolució” venien de la “reforma llingüística fabriana”  (=del químic Pompeu Fabra) .

I TOTS ells són AUTORS VALENCIANS (mai catalans) que diuen en els seus textos : “Estic escrivint en la meua LLENGUA materna VALENCIANA”

“És la Llengua Valenciana la primera llengua romanç lliterària d'Europa dels clàssics de la qual

  no sols van aprendre els catalans, sino inclús els castellans”

. Menéndez Pidal (1 i 2)  

“CRONOLOGIA HISTÒRICA de la LLENGUA VALENCIANA” de Mª Teresa Port , Ricart Garcia Moya i J. Ignaci Culla (Diputació de València .2007)