Diferència entre les revisions de "Ramiro Ledesma" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 32:

== Pensament ==

[[Archiu:Ramiro Ledesma saludo fascista (cropped).jpg|thumb|right|Ramiro Ledesma fent la salutació fascista.]]

S'ha senyalat l'influència en la seua ideologia de Nietzsche, ademés d'autors com Fichte, Hegel, Heidegger, Unamuno, Ortega i Gasset,{{Sfn|Simancas|Moraleja|2001|pp=248, 252 y 255}} Giovanni Gentile,{{Sfn|González Cuevas|2001|p=130}} Georges Sorel, Valois,{{Sfn|Perfecto García|2012|p=85}} Joaquín Costa,{{Sfn|Saz|1986|p=188}} Oswald Spengler i Nicolai Hartmann.{{Sfn|Núñez Seixas|2015|pp=42-43}} Va ser admirador del *nacionalsocialismo i d'Adolf Hitler, fins al punt d'imitar el pentinat d'este últim.<ref>{{Harvsp|Thomas|1976|p=134}}. «Ledesma llevó su admiración a Hitler hasta el extremo de copiar el mechón de pelo que le caía sobre la frente»;{{Harvsp|Simancas|Moraleja|2001|p=258}}. «durante un tiempo a Ledesma le gustaba ir peinado como Hitler»;{{Harvsp|Payne|1995|p=258}} «''He temporarily affected a hitlerian hairstyle''»;{{Harvsp|Thomas|1966|p=177}}. «''Clearly affected as he was by Hitler (whom he tried to copy physically)...''»</ref> D'acort en Stanley G. Payne, va anar «el primer intelectual que va definir un fascisme espanyol relativament clar i precís».{{Sfn|Payne|1997|p=135}} El seu mensage era accidentaliste en la qüestió de la forma d'Estat.{{Sfn|Sesma Landrin|2012|p=62}} Ledesma, que despreciava a José María Albiñana —al que va adscriure una «gesticulació reaccionària»—,{{Sfn|Gil Pecharromán|2013|p=143}} va ser calificat en 2004 per l'escritor falangiste Gustavo Morales com «el més clar enfilament en el fascisme original».{{Sfn|Morales|2004|p=10}} Va aplegar a plantejar la possibilitat d'articular una aliança en la CNT front al marxisme —proposició calificada com a «ilusió sense pervindre» per Ferran Gallego—.{{Sfn|Gallego|2005b|p=268}}

S'ha senyalat l'influència en la seua ideologia de Nietzsche, ademés d'autors com Fichte, Hegel, Heidegger, Unamuno, Ortega i Gasset,{{Sfn|Simancas|Moraleja|2001|pp=248, 252 y 255}} Giovanni Gentile,{{Sfn|González Cuevas|2001|p=130}} Georges Sorel, Valois,{{Sfn|Perfecto García|2012|p=85}} Joaquín Costa,{{Sfn|Saz|1986|p=188}} Oswald Spengler i Nicolai Hartmann.{{Sfn|Núñez Seixas|2015|pp=42-43}} Va ser admirador del [[nacionalsocialisme]] i d'[[Adolf Hitler]], fins al punt d'imitar el pentinat d'este últim.<ref>{{Harvsp|Thomas|1976|p=134}}. «Ledesma llevó su admiración a Hitler hasta el extremo de copiar el mechón de pelo que le caía sobre la frente»;{{Harvsp|Simancas|Moraleja|2001|p=258}}. «durante un tiempo a Ledesma le gustaba ir peinado como Hitler»;{{Harvsp|Payne|1995|p=258}} «''He temporarily affected a hitlerian hairstyle''»;{{Harvsp|Thomas|1966|p=177}}. «''Clearly affected as he was by Hitler (whom he tried to copy physically)...''»</ref> D'acort en Stanley G. Payne, va anar «el primer intelectual que va definir un fascisme espanyol relativament clar i precís».{{Sfn|Payne|1997|p=135}} El seu mensage era accidentaliste en la qüestió de la forma d'Estat.{{Sfn|Sesma Landrin|2012|p=62}} Ledesma, que despreciava a José María Albiñana —al que va adscriure una «gesticulació reaccionària»—,{{Sfn|Gil Pecharromán|2013|p=143}} va ser calificat en 2004 per l'escritor falangiste Gustavo Morales com «el més clar enfilament en el fascisme original».{{Sfn|Morales|2004|p=10}} Va aplegar a plantejar la possibilitat d'articular una aliança en la CNT front al marxisme —proposició calificada com a «ilusió sense pervindre» per Ferran Gallego—.{{Sfn|Gallego|2005b|p=268}}

Ledesma considerava a la CNT com "la palanca més eficaç" per a la conquista del poder, canalisant els "valors de rebelia de la raça" contra el capitalisme i l'internacionalisme marxiste.<ref>Muñoz Bolaños, Roberto; Edición crítica de "¿Fascismo en España?" de Ramiro Ledesma, Editorial Sepha, 2013 p.83</ref>

Llínea 38:

{{Cita|En esta primera fase de la seua estratègia fascista, la gran obsessió de Ledesma Ramos varen ser les masses anarquistes. Entre el 10 i el 16 de juny de 1931, es va celebrar l'III Congrés de la CNT en Madrit. Ledesma i els seus seguidors varen assistir a eixe congrés per a intentar enllaçar definitivament en els anarcosindicalistes, i inclús La Conquista de l'Estat va dedicar un @número entero al desenroll del mateix. És més, el grup de Ledesma va recolzar a la CNT en la folga que varen portar a terme en Telefónica a partir del 6 de juliol, donant-los 5000 pessetes que procedien d'industrials vascs -Lequerica, Sangroniz i Careaga- interessats en finançar un moviment fasciste -per a desestabilisar i acabar en l'II República- i que varen aplegar a Ledesma Ramos a través d'Areilza. Roberto Muñoz Bolaños<ref>Muñoz Bolaños, Roberto; Edición crítica de "¿Fascismo en España?" de Ramiro Ledesma, Editorial Sepha, 2013 pp. 83 y 84</ref>}}

Per a Ledesma, s'havia acabat el temps del terrorisme secret i s'obria una nova etapa en la que serien milícies uniformades i perfectament disciplinades les que eixerciren la violència que els seus objectius polítics precisaven<ref> Gallego, 2005a, p. 167.</ref> a l'estil dels camises negres italianes o els camises pardes d'Hitler. Encara que Ramiro Ledesma va jugar en ocasions a la confusió i va aplegar a publicar «A Ramiro Ledesma i als seus camarades —va escriure en el pseudònim de Roberto Llances en ''¿Fascismo en España?''— els van millor les camises roges de *Garibaldi que les negres de Mussolini».

Per a Ledesma, s'havia acabat el temps del terrorisme secret i s'obria una nova etapa en la que serien milícies uniformades i perfectament disciplinades les que eixerciren la violència que els seus objectius polítics precisaven<ref> Gallego, 2005a, p. 167.</ref> a l'estil dels camises negres italianes o els camises pardes d'Hitler. Encara que Ramiro Ledesma va jugar en ocasions a la confusió i va aplegar a publicar «A Ramiro Ledesma i als seus camarades —va escriure en el pseudònim de Roberto Llances en ''¿Fascismo en España?''— els van millor les camises roges de Garibaldi que les negres de Mussolini».

La violència d'estos grups, especialment contra grups d'esquerra, no va tardar en ser freqüent. Un fort *antiliberalismo i *antimarxismo (incloent en est a totes les corrents *obreristas) inundava la seua propaganda, aixina com un rebuig al sistema parlamentari i democràtic. Encara que en La Conquista de l'Estat exigia l'extirpació del marxisme per ser «materialiste, *antiespañol i *subversivo», donava la benvinguda a tots els règims revolucionaris de l'estranger, incloent l'Unió Soviètica, i inclús va declarar que preferia un sistema econòmic de tipo soviètic en Espanya sempre que este fòra purament espanyol abans que del domini de la «burguesia estrangera».

La violència d'estos grups, especialment contra grups d'esquerra, no va tardar en ser freqüent. Un fort antilliberalisme i antimarxisme (incloent en est a totes les corrents obreristes) inundava la seua propaganda, aixina com un rebuig al sistema parlamentari i democràtic. Encara que en La Conquista de l'Estat exigia l'extirpació del marxisme per ser «materialiste, antiespanyol i subversiu», donava la benvinguda a tots els règims revolucionaris de l'estranger, incloent l'Unió Soviètica, i inclús va declarar que preferia un sistema econòmic de tipo soviètic en Espanya sempre que este fòra purament espanyol abans que del domini de la «burguesia estrangera».

El número 4 de la publicació (4 d'abril) demanava l'immediata revocació de totes les concessions al capital estranger. Eixa edició va ser retirada per la policia, puix en el número anterior s'havia insistit en l'intenció del grup de «impondre violentament la seua política». En el número del 4 de juny, la mateixa publicació sostenia:{{Sfn|Payne|1997|p=140}}{{cita|¡Viva el mundo nuevo del siglo XX! ¡Viva la Italia fascista! ¡Viva la Rusia soviética! ¡Viva la Alemania de Hitler! ¡Viva la España que haremos! ¡Abajo las democracias burguesas y parlamentarias!}}

Despuix de la seua eixida de FE de les *JONS, *Ledesma va aplegar a esbossar en ''Discurso a las juventudes de España'' (1935) un proyecte imperial que considerava imprescindible per a la realisació nacional plena, detallant una série de reivindicacions, que, començant per «recuperar» Gibraltar, passaria per l'unió en el «gran poble portugués», obrint-se com a marc d'expansió una llínea nort'africà «des de l'Atlàntic a Tunis» en «moltes ilusions» enterrades i «molta sanc espanyola», apostant també per l'aprofundiment de vínculs «en tot el gran bloc hispà de la nostra Amèrica».{{Sfn|Parra Montserrat|2012|pp=97-98}}

Despuix de la seua eixida de FE de les JONS, Ledesma va aplegar a esbossar en ''Discurso a las juventudes de España'' (1935) un proyecte imperial que considerava imprescindible per a la realisació nacional plena, detallant una série de reivindicacions, que, començant per «recuperar» Gibraltar, passaria per l'unió en el «gran poble portugués», obrint-se com a marc d'expansió una llínea nort'africà «des de l'Atlàntic a Tunis» en «moltes ilusions» enterrades i «molta sanc espanyola», apostant també per l'aprofundiment de vínculs «en tot el gran bloc hispà de la nostra Amèrica».{{Sfn|Parra Montserrat|2012|pp=97-98}}

Fonamentalment agnòstic, no es mostra en els seus escrits una inquietut de signe religiós marcada i va aplegar a referir-se a la religiositat de Redó en to sarcàstic{{Sfn|Simancas|Moraleja|2001|pp=247-252}} En tot, el seu agnosticisme entraria en crisis, segons pareix, poc abans del seu assessinat.{{Sfn|Simancas|Moraleja|2001|p=252}}

@@ Llínea 32: / Llínea 32: @@
 == Pensament ==
 [[Archiu:Ramiro Ledesma saludo fascista (cropped).jpg|thumb|right|Ramiro Ledesma fent la salutació fascista.]]
-S'ha senyalat l'influència en la seua ideologia de Nietzsche, ademés d'autors com Fichte, Hegel, Heidegger, Unamuno, Ortega i Gasset,{{Sfn|Simancas|Moraleja|2001|pp=248, 252 y 255}} Giovanni Gentile,{{Sfn|González Cuevas|2001|p=130}} Georges Sorel, Valois,{{Sfn|Perfecto García|2012|p=85}} Joaquín Costa,{{Sfn|Saz|1986|p=188}} Oswald Spengler i Nicolai Hartmann.{{Sfn|Núñez Seixas|2015|pp=42-43}} Va ser admirador del *nacionalsocialismo i d'Adolf Hitler, fins al punt d'imitar el pentinat d'este últim.<ref>{{Harvsp|Thomas|1976|p=134}}. «Ledesma llevó su admiración a Hitler hasta el extremo de copiar el mechón de pelo que le caía sobre la frente»;{{Harvsp|Simancas|Moraleja|2001|p=258}}. «durante un tiempo a Ledesma le gustaba ir peinado como Hitler»;{{Harvsp|Payne|1995|p=258}} «''He temporarily affected a hitlerian hairstyle''»;{{Harvsp|Thomas|1966|p=177}}. «''Clearly affected as he was by Hitler (whom he tried to copy physically)...''»</ref> D'acort en Stanley G. Payne, va anar «el primer intelectual que va definir un fascisme espanyol relativament clar i precís».{{Sfn|Payne|1997|p=135}} El seu mensage era accidentaliste en la qüestió de la forma d'Estat.{{Sfn|Sesma Landrin|2012|p=62}} Ledesma, que despreciava a José María Albiñana —al que va adscriure una «gesticulació reaccionària»—,{{Sfn|Gil Pecharromán|2013|p=143}} va ser calificat en 2004 per l'escritor falangiste Gustavo Morales com «el més clar enfilament en el fascisme original».{{Sfn|Morales|2004|p=10}} Va aplegar a plantejar la possibilitat d'articular una aliança en la CNT front al marxisme —proposició calificada com a «ilusió sense pervindre» per Ferran Gallego—.{{Sfn|Gallego|2005b|p=268}}
+S'ha senyalat l'influència en la seua ideologia de Nietzsche, ademés d'autors com Fichte, Hegel, Heidegger, Unamuno, Ortega i Gasset,{{Sfn|Simancas|Moraleja|2001|pp=248, 252 y 255}} Giovanni Gentile,{{Sfn|González Cuevas|2001|p=130}} Georges Sorel, Valois,{{Sfn|Perfecto García|2012|p=85}} Joaquín Costa,{{Sfn|Saz|1986|p=188}} Oswald Spengler i Nicolai Hartmann.{{Sfn|Núñez Seixas|2015|pp=42-43}} Va ser admirador del [[nacionalsocialisme]] i d'[[Adolf Hitler]], fins al punt d'imitar el pentinat d'este últim.<ref>{{Harvsp|Thomas|1976|p=134}}. «Ledesma llevó su admiración a Hitler hasta el extremo de copiar el mechón de pelo que le caía sobre la frente»;{{Harvsp|Simancas|Moraleja|2001|p=258}}. «durante un tiempo a Ledesma le gustaba ir peinado como Hitler»;{{Harvsp|Payne|1995|p=258}} «''He temporarily affected a hitlerian hairstyle''»;{{Harvsp|Thomas|1966|p=177}}. «''Clearly affected as he was by Hitler (whom he tried to copy physically)...''»</ref> D'acort en Stanley G. Payne, va anar «el primer intelectual que va definir un fascisme espanyol relativament clar i precís».{{Sfn|Payne|1997|p=135}} El seu mensage era accidentaliste en la qüestió de la forma d'Estat.{{Sfn|Sesma Landrin|2012|p=62}} Ledesma, que despreciava a José María Albiñana —al que va adscriure una «gesticulació reaccionària»—,{{Sfn|Gil Pecharromán|2013|p=143}} va ser calificat en 2004 per l'escritor falangiste Gustavo Morales com «el més clar enfilament en el fascisme original».{{Sfn|Morales|2004|p=10}} Va aplegar a plantejar la possibilitat d'articular una aliança en la CNT front al marxisme —proposició calificada com a «ilusió sense pervindre» per Ferran Gallego—.{{Sfn|Gallego|2005b|p=268}}
 Ledesma considerava a la CNT com "la palanca més eficaç" per a la conquista del poder, canalisant els "valors de rebelia de la raça" contra el capitalisme i l'internacionalisme marxiste.<ref>Muñoz Bolaños, Roberto; Edición crítica de "¿Fascismo en España?" de Ramiro Ledesma, Editorial Sepha, 2013 p.83</ref>
@@ Llínea 38: / Llínea 38: @@
 {{Cita|En esta primera fase de la seua estratègia fascista, la gran obsessió de Ledesma Ramos varen ser les masses anarquistes. Entre el 10 i el 16 de juny de 1931, es va celebrar l'III Congrés de la CNT en Madrit. Ledesma i els seus seguidors varen assistir a eixe congrés per a intentar enllaçar definitivament en els anarcosindicalistes, i inclús La Conquista de l'Estat va dedicar un @número entero al desenroll del mateix. És més, el grup de Ledesma va recolzar a la CNT en la folga que varen portar a terme en Telefónica a partir del 6 de juliol, donant-los 5000 pessetes que procedien d'industrials vascs -Lequerica, Sangroniz i Careaga- interessats en finançar un moviment fasciste -per a desestabilisar i acabar en l'II República- i que varen aplegar a Ledesma Ramos a través d'Areilza. Roberto Muñoz Bolaños<ref>Muñoz Bolaños, Roberto; Edición crítica de "¿Fascismo en España?" de Ramiro Ledesma, Editorial Sepha, 2013 pp. 83 y 84</ref>}}
-Per a Ledesma, s'havia acabat el temps del terrorisme secret i s'obria una nova etapa en la que serien milícies uniformades i perfectament disciplinades les que eixerciren la violència que els seus objectius polítics precisaven<ref> Gallego, 2005a, p. 167.</ref> a l'estil dels camises negres italianes o els camises pardes d'Hitler. Encara que Ramiro Ledesma va jugar en ocasions a la confusió i va aplegar a publicar «A Ramiro Ledesma i als seus camarades —va escriure en el pseudònim de Roberto Llances en ''¿Fascismo en España?''— els van millor les camises roges de *Garibaldi que les negres de Mussolini».
+Per a Ledesma, s'havia acabat el temps del terrorisme secret i s'obria una nova etapa en la que serien milícies uniformades i perfectament disciplinades les que eixerciren la violència que els seus objectius polítics precisaven<ref> Gallego, 2005a, p. 167.</ref> a l'estil dels camises negres italianes o els camises pardes d'Hitler. Encara que Ramiro Ledesma va jugar en ocasions a la confusió i va aplegar a publicar «A Ramiro Ledesma i als seus camarades —va escriure en el pseudònim de Roberto Llances en ''¿Fascismo en España?''— els van millor les camises roges de Garibaldi que les negres de Mussolini».
-La violència d'estos grups, especialment contra grups d'esquerra, no va tardar en ser freqüent. Un fort *antiliberalismo i *antimarxismo (incloent en est a totes les corrents *obreristas) inundava la seua propaganda, aixina com un rebuig al sistema parlamentari i democràtic. Encara que en La Conquista de l'Estat exigia l'extirpació del marxisme per ser «materialiste, *antiespañol i *subversivo», donava la benvinguda a tots els règims revolucionaris de l'estranger, incloent l'Unió Soviètica, i inclús va declarar que preferia un sistema econòmic de tipo soviètic en Espanya sempre que este fòra purament espanyol abans que del domini de la «burguesia estrangera».
+La violència d'estos grups, especialment contra grups d'esquerra, no va tardar en ser freqüent. Un fort antilliberalisme i antimarxisme (incloent en est a totes les corrents obreristes) inundava la seua propaganda, aixina com un rebuig al sistema parlamentari i democràtic. Encara que en La Conquista de l'Estat exigia l'extirpació del marxisme per ser «materialiste, antiespanyol i subversiu», donava la benvinguda a tots els règims revolucionaris de l'estranger, incloent l'Unió Soviètica, i inclús va declarar que preferia un sistema econòmic de tipo soviètic en Espanya sempre que este fòra purament espanyol abans que del domini de la «burguesia estrangera».
 El número 4 de la publicació (4 d'abril) demanava l'immediata revocació de totes les concessions al capital estranger. Eixa edició va ser retirada per la policia, puix en el número anterior s'havia insistit en l'intenció del grup de «impondre violentament la seua política». En el número del 4 de juny, la mateixa publicació sostenia:{{Sfn|Payne|1997|p=140}}{{cita|¡Viva el mundo nuevo del siglo XX!<br />¡Viva la Italia fascista!<br />¡Viva la Rusia soviética!<br />¡Viva la Alemania de Hitler!<br />¡Viva la España que haremos!<br />¡Abajo las democracias burguesas y parlamentarias!}}
-Despuix de la seua eixida de FE de les *JONS, *Ledesma va aplegar a esbossar en ''Discurso a las juventudes de España'' (1935) un proyecte imperial que considerava imprescindible per a la realisació nacional plena, detallant una série de reivindicacions, que, començant per «recuperar» Gibraltar, passaria per l'unió en el «gran poble portugués», obrint-se com a marc d'expansió una llínea nort'africà «des de l'Atlàntic a Tunis» en «moltes ilusions» enterrades i «molta sanc espanyola», apostant també per l'aprofundiment de vínculs «en tot el gran bloc hispà de la nostra Amèrica».{{Sfn|Parra Montserrat|2012|pp=97-98}}
+Despuix de la seua eixida de FE de les JONS, Ledesma va aplegar a esbossar en ''Discurso a las juventudes de España'' (1935) un proyecte imperial que considerava imprescindible per a la realisació nacional plena, detallant una série de reivindicacions, que, començant per «recuperar» Gibraltar, passaria per l'unió en el «gran poble portugués», obrint-se com a marc d'expansió una llínea nort'africà «des de l'Atlàntic a Tunis» en «moltes ilusions» enterrades i «molta sanc espanyola», apostant també per l'aprofundiment de vínculs «en tot el gran bloc hispà de la nostra Amèrica».{{Sfn|Parra Montserrat|2012|pp=97-98}}
 Fonamentalment agnòstic, no es mostra en els seus escrits una inquietut de signe religiós marcada i va aplegar a referir-se a la religiositat de Redó en to sarcàstic{{Sfn|Simancas|Moraleja|2001|pp=247-252}} En tot, el seu agnosticisme entraria en crisis, segons pareix, poc abans del seu assessinat.{{Sfn|Simancas|Moraleja|2001|p=252}}