Diferència entre les revisions de "Ramiro Ledesma"
Sense resum d'edició (Etiquetes: Editat en un dispositiu mòvil Editat en la versió web per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
|||
| Llínea 32: | Llínea 32: | ||
==== Eixida de FE de les JONS ==== | ==== Eixida de FE de les JONS ==== | ||
{{Falangisme}} | |||
No obstant, Ledesma Ramos es va apartar de la formació en giner de 1935, interpretant-se la seua eixida des dels antics jonsistes com a frut de la seua disconformitat en l'evolució de FE de les JONS, pròxima al reformisme burgués i alluntat de la via revolucionària proletària que dien defendre els seus partidaris. «La lliteratura falangista, en interpretar estes querelles, va donar émfasis a les diferències teòriques i polítiques; pero fonamentalment varen ser el resultat de les ambicions personals d'abdós costats».<ref>{{harvnb|Jackson|1979|p=169}}</ref> En qualsevol cas, despuix de la seua eixida va portar a terme un intent fallanc de reactivació de les JONS i de les CONS (Central Obrera Nacional Sindicalista) com a grup independent i es va mantindre clarament alluntat de la Falange, pese a que presentaria de nou la seua ajuda a títul personal a José Antonio Primer de Rivera en 1936. En 1935 va publicar el llibre ¿Fascisme en Espanya? (en l'pseudònim de «Roberto Llances»), a on historiava, des de la seua perspectiva, les dificultats d'implantació del fascisme en Espanya, sense excloure dures descalificacions contra Cosí de Rivera i la Falange. De 1935 és també el seu Discurs a les joventuts d'Espanya, que pot considerar-se com l'obra doctrinal més consistent del fascisme espanyol. | No obstant, Ledesma Ramos es va apartar de la formació en giner de 1935, interpretant-se la seua eixida des dels antics jonsistes com a frut de la seua disconformitat en l'evolució de FE de les JONS, pròxima al reformisme burgués i alluntat de la via revolucionària proletària que dien defendre els seus partidaris. «La lliteratura falangista, en interpretar estes querelles, va donar émfasis a les diferències teòriques i polítiques; pero fonamentalment varen ser el resultat de les ambicions personals d'abdós costats».<ref>{{harvnb|Jackson|1979|p=169}}</ref> En qualsevol cas, despuix de la seua eixida va portar a terme un intent fallanc de reactivació de les JONS i de les CONS (Central Obrera Nacional Sindicalista) com a grup independent i es va mantindre clarament alluntat de la Falange, pese a que presentaria de nou la seua ajuda a títul personal a José Antonio Primer de Rivera en 1936. En 1935 va publicar el llibre ¿Fascisme en Espanya? (en l'pseudònim de «Roberto Llances»), a on historiava, des de la seua perspectiva, les dificultats d'implantació del fascisme en Espanya, sense excloure dures descalificacions contra Cosí de Rivera i la Falange. De 1935 és també el seu Discurs a les joventuts d'Espanya, que pot considerar-se com l'obra doctrinal més consistent del fascisme espanyol. | ||