David Hockney

David Hockney (9 de juliol de 1937– 11 de juny de 2026) fon un pintor, escenógraf i fotógraf anglés. Com a important contribuent al moviment de l'art pop de la década de 1960, és considerat un dels artistes britànics més influents dels sigles XX i XXI.

Hockney estudià en el Royal College of Art abans de traslladar-se a Los Àngeles en la década de 1960. La llum i l'estil de vida de Califòrnia tingueren un profunt efecte en la seua obra; utilisant pintura acrílica, realisà grans estudis de retrats abans d'orientar-se cap als gravats i els fotocollages en les etapes posteriors de la seua carrera. En les últimes décades de la seua trayectòria utilisà àmpliament aplicacions digitals i retornà als paisages de Yorkshire de la seua infància en grans peces realisades en plein air. També fon un reconegut escenógraf d'òpera. Va expondre internacionalment en vàries retrospectives importants en institucions destacades i va rebre importants honors cívics i institucionals. Hockney declarà obertament la seua homosexualitat quan era jove, varis anys abans de la despenalisació de l'homosexualitat en Gran Bretanya. Va viure entre el Regne Unit, França i Estats Units. A finals de la década de 2010, les vendes en subastes ho varen consolidar com l'artiste viu més car.

Primers anys i educació

David Hockney naixqué el 9 de juliol de 1937 en Bradford, West Riding de Yorkshire, Anglaterra, el quarto de cinc fills de Kenneth Hockney (1904–1978), un auxiliar contable que més tart dirigí el seu propi negoci de contabilitat i que havia segut objector de consciència durant la Segona Guerra Mundial, i de Laura (1900–1999), de fadrina Thompson, una metodista devota i estrictament vegetariana. Fon educat en la Wellington Primary School, en la Bradford Grammar School, en el Bradford College of Art (a on els seus professors inclogueren a Frank Lisle i entre els seus companyers es trobaven Derek Boshier, Pauline Boty, Angela McCaul, Norman Stevens, David Oxtoby i John Loker) i en el Royal College of Art (RCA) de Londres, a on conegué a R. B. Kitaj, Frank Bowling i Neil Stokoe.

En el RCA, Hockney participà junt a Peter Blake en l'exposició New Contemporaries, que anuncià l'arribada de l'art pop britànic. Estigué associat en este moviment, encara que les seues primeres obres mostren elements expressionistes similars a alguns treballs de Francis Bacon.

Quan el RCA declarà que no li permetria graduar-se si no completava un eixercici de dibuix del natural en model viu en 1962, Hockney pintà Life Painting for a Diploma com a forma de protesta. S'havia negat a escriure un ensaig requerit per a l'examen final i afirmava que devia ser evaluat únicament per les seues obres artístiques. Reconeixent el seu talent i la seua creixent reputació, el RCA modificà la seua normativa i li otorgà el diploma. Despuix de deixar el RCA, ensenyà durant un breu periodo en el Maidstone College of Art. En 1964 impartí classes en l'Universitat de Iowa. Hockney també ensenyà en l'Universitat de Colorat en Boulder en 1965. Despuix ensenyà en l'Universitat de Califòrnia en Los Àngeles entre 1966 i 1967, i posteriorment en l'Universitat de Califòrnia en Berkeley en 1967.

Carrera

En 1964, Hockney es traslladà a Los Àngeles, a on s'inspirà per a realisar una série de pintures de piscines amprant el llavors relativament nou mig de l'acrílic i utilisant colors vibrants. Durant finals de la década de 1960 i la de 1970 va viure en distints periodos en Los Àngeles, Londres i París. En 1974 inicià una relació personal que va durar una década en Gregory Evans, qui es traslladà en ell a Estats Units en 1976 i que, en 2019, seguia sent el seu soci professional.

En 1978 llogà una casa en Hollywood Hills; posteriorment la comprà i l'amplià per a incloure el seu estudi. També posseïa una casa de plaja d'uns 1.643 peus quadrats (152,6 m²) en el 21039 de Pacific Coast Highway, en Malibú, que va vendre en 1999 per aproximadament 1,5 millons de dólars (1,2 millons de lliures). En la década de 1990, Hockney tornà en major freqüència a Yorkshire, normalment cada tres mesos, per a visitar a la seua mare, que morí en 1999. Fins a 1997, rara volta permaneixia allí més de dos semanes, quan el seu amic Jonathan Silver, que patia una malaltia terminal, li animà a plasmar l'entorn local. Al principi ho va fer en pintures basades en la memòria, algunes inspirades en la seua infància. En 1998 completà la seua pintura del parage emblemàtic de Yorkshire, Garrowby Hill. Hockney retornà a Yorkshire durant periodos cada volta més llarcs i, per a 2003, estava pintant el paisage en plein air tant a l'oli com a l'aquarela.

Obra

Hockney experimentà en la pintura, el dibuix, el gravat, les aquareles, la fotografia i molts atres mijos, inclosos el fax, la polpa de paper, aplicacions informàtiques i programes de dibuix en iPad. Els temes del seu interés comprenen des de les naturalees mortes fins a paisages, retrats d'amics, els seus gossos i escenografies per al Royal Court Theatre, Glyndebourne i el Metropolitan Opera de Nova York.

Retrats

Hockney tornà a la pintura de retrats a lo llarc de tota la seua carrera. Des de 1968, i durant els anys següents, realisà retrats i dobles retrats d'amics, amants i familiars, llaugerament per baix del tamany natural, en un estil realiste que captava en gran habilitat la semblança dels seus models. Hockney es sentí repetidament atret pels mateixos temes: la seua família, els seus empleats, els artistes Mo McDermott i Maurice Payne, varis escritors als que havia conegut, els dissenyadors de moda Celia Birtwell i Ossie Clark (Mr. and Mrs. Clark and Percy, 1970–71), el comissari Henry Geldzahler, el marchant d'art Nicholas Wilder, George Lawson i el seu amant, el ballarí de ballet Wayne Sleep, aixina com les seues relacions sentimentals a lo llarc dels anys, entre ells Peter Schlesinger i Gregory Evans. Potser més que a tots ells, Hockney va recórrer a la seua pròpia figura any rere any, creant més de 300 autorretrats.

De 1999 a 2001, Hockney utilisà una cambra lúcida per a les seues investigacions en història de l'art, aixina com en el seu propi treball en l'estudi. En este antic dispositiu òptic creà més de 200 dibuixos d'amics, familiars i de sí mateix.

En 2016, la Royal Academy expongué la série de Hockney titulada 82 Portraits and 1 Still-life, que posteriorment viajà a Ca’ Pesaro en Venècia (Itàlia), al Museu Guggenheim de Bilbao en 2017 i al Museu d'Art del Comtat de Los Àngeles en 2018. Hockney va descriure les pintures, iniciades en 2013, com a «exposicions de vint hores», ya que cada sessió durava entre sis i sèt hores durant tres dies consecutius.

Gravat

Hockney experimentà en el gravat ya en 1954 en una litografia titulada Self-Portrait (Autorretrato) i treballà l'aiguafort durant la seua etapa en el RCA. Una de les seues primeres litografies, Fish & Chip Shop, fon entregada a la seua tenda local de fish and chips, Siga Catch, en Eccleshill, en 1954. Fon venuda en subasta en Christie's de Londres en 2017, en una estimació de 6.000 a 8.000 lliures esterlines. En 1965, el taller d'impressió Gemini G.I.L. es posà en contacte en ell per a que creara una série de litografies en temàtica de Los Àngeles. Hockney respongué creant The Hollywood Collection, una série de litografies que recreaven la colecció d'art d'una estrela d'Hollywood, en la que cada peça representava una obra d'art imaginària dins d'un marc. Posteriorment, Hockney produiria moltes atres carpetes en Gemini G.I.L., entre elles Friends, The Weather Series i Some New Prints. Durant la década de 1960, va realisar vàries séries de gravats que ell considerava «relats gràfics», entre elles A Rake’s Progress (1961–1963), a partir de Hogarth; Illustrations for Fourteen Poems from C.P. Cavafy (1966) i Illustrations for Six Fairy Tals from the Brothers Grimm (1969).

En 1973, Hockney inicià una fructífera colaboració en Aldo Crommelynck, l'impressor preferit de Picasso. En el seu taller adoptà la tècnica característica del sugar lift de Crommelynck, aixina com un sistema ideat pel propi mestre consistent en colocar un marc de fusta sobre la plancha per a assegurar la separació del color. Les seues primeres obres conjuntes varen incloure Artist and Model (1973–1974) i Contrejour in the French Style (1974). Entre 1976 i 1977, Hockney creà The Blue Guitar, una série de 20 aiguaforts, cada u dels quals ampra les tècniques de Crommelynck i està ple de referències a Picasso. El frontispici de la série menciona la doble inspiració de Hockney: «The Blue Guitar: Etchings By David Hockney Who Was Inspired By Wallace Stevens Who Was Inspired By Pablo Picasso». Els gravats remeten a temes del poema The Man with the Blue Guitar, de Wallace Stevens. Fon publicat per Petersburg Press en octubre de 1977. Eixe mateix any, Petersburg també publicà un llibre en el que les imàgens anaven acompanyades del text del poema.

En l'estiu de 1978, Hockney s'estajà durant sis semanes en el seu amic, l'impressor Ken Tyler, en l'estudi d'est en Nova York, Tyler Graphics Ltd. Tyler invità a Hockney a provar una nova tècnica en polpa de paper líquida. El procés consistia en pintar en el propi paper, per lo que l'artiste devia fer-ho manualment. Cada image es convertia en una obra única, a mig camí entre el gravat i la pintura. En sis semanes, Hockney creà un total de 29 obres en una série de 17 girasols i piscines. Moltes de les obres són molt similars entre sí, diferenciant-se per canvis en l'elecció del color i en la seua aplicació. Algunes estan coloreades únicament en polpa de paper, mentres que unes atres utilisen pintura en aerosol per a conseguir certs detalls.

Algunes d'atres carpetes de gravats de Hockney inclouen Home Made Prints (1986), Recent Etchings (1998) i Moving Focus (1984–1986), que conté litografies relacionades en A Walk Around the Hotel Courtyard, Acatlán. Una retrospectiva dels seus gravats, que va incloure «dibuixos per ordenador» impresos en màquines de fax i impressores d'injecció de tinta, s'exhibí en la Dulwich Picture Gallery de Londres del 5 de febrer a l'11 de maig de 2014 i en el Bowes Museum, en el comtat de Durham, del 7 de juny al 28 de setembre de 2014, junt en una publicació complementària, Hockney, Printmaker, de Richard Lloyd.

Fotocollages

Al començament de la década de 1980, Hockney escomençà a realisar fotocollages —que en les seues primeres exploracions dins dels seus àlbums personals denominava «joiners»—, primer utilisant còpies Polaroid i posteriorment impressions en color de 35 mm revelades comercialment. Utilisant múltiples còpies d'un mateix motiu, Hockney organisava un mosaic per a crear una image composta. Ya que les fotografies es prenen des de diferents perspectives i en moments llaugerament distints, el resultat eren obres en afinitat en el cubisme. Un dels principals objectius de Hockney era analisar la manera en que funciona la visió humana. Algunes peces són paisages, com Pearblossom Highway #2, mentres que unes atres són retrats, entre ells Kasmin 1982 i My Mother, Bolton Abbey, 1982.

Aplegà a l'idea dels «joiners» de manera accidental. A finals de la década de 1960, observà que els fotógrafs utilisaven cambres en lents gran angular; no li agradaven les fotografies resultants perque semblaven algo distorsionades. Mentres treballava en una pintura d'una sala d'estar i un terrat en Los Àngeles, va prendre fotos Polaroid de la sala i les fon pegant, sense intenció de que constituïren una composició per sí mateixes. En observar la composició final, es donà conte de que creava una narrativa, com si l'espectador es desplaçara per l'habitació. Despuix d'este descobriment, començà a treballar més en la fotografia, deixant de pintar durant un temps per a dedicar-se exclusivament a esta nova tècnica.

En el temps, també descobrí lo que no podia captar en una lent, afirmant: «La fotografia pareix funcionar prou be per al retrat, o pot fer-ho. Pero no pot mostrar-te l'espai, que és l'essència del paisage. A lo manco per a mi. Ni tan sols Ansel Adams pot preparar-te realment per a lo que és Yosemite quan travesses eixe túnel i sals a l'atre costat». Frustrat en les llimitacions de la fotografia i el seu enfocament «d'un sol ull», tornà a la pintura.

Atres mijos i tecnologia

En decembre de 1985, Hockney utilisà el Quantel Paintbox, un ordenador que permetia a l'artiste dibuixar directament sobre la pantalla. L'obra resultant fon presentada en una série de la BBC titulada Painting with Light, que mostrava el treball de varis artistes. Entre 1999 i 2001, la seua germana Margaret començà a experimentar en la fotografia digital, l'escanejat i l'impressió per ordenador, realisant especialment imàgens de flors per mig de l'escaneig d'un menut gerro japonés i flors fresques. En 2003, estava experimentant en Photoshop, escanejant flors d'estiu i construint imàgens per capes que Margaret imprimia en una impressora A3. En 2004, Hockney fon a quedar-se en Margaret i ella li ajudà a escanejar el seu quadern d'esbossos de paisages de Yorkshire, i pronte començà a utilisar una tablet Wacom i un llapis directament en Photoshop.

A partir de 2009, Hockney pintà centenars de retrats, naturalees mortes i paisages utilisant l'aplicació lliure i de còdic obert Brushes Redux per a iPhone i iPad, que a sovint enviava als seus amics. En 2010 i 2011, Hockney visità el Parc Nacional de Yosemite per a dibuixar els seus paisages en el seu iPad. Utilisà un iPad en el disseny d'una vidriera per a l'Abadia de Westminster que celebrava el regnat de la reina Isabel II. Inaugurada en setembre de 2018, la Queen’s Window es troba en el transept nort de l'abadia i presenta una escena de flors d'espí ambientada en Yorkshire.

De 2010 a 2014, Hockney creà películes multicàmara utilisant entre tres i díhuit càmares per a registrar una mateixa escena. Filmà el paisage de Yorkshire en distintes estacions, a malabaristes i ballarins, aixina com les seues pròpies exposicions en el de Young Museum i en la Royal Academy of Arts. Els seus primers fotocollages influiren en la seua transició cap a un atre mig, la fotografia digital. En 2014, combinà centenars de fotografies per a crear «dibuixos fotogràfics» en múltiples punts de vista de grups dels seus amics. Hockney va reprendre este procés en 2017, esta volta utilisant el més alvançat programa de fotogrametria Agisoft PhotoScan, que li permetia unir i reorganisar mils de fotos. Les imàgens resultants foren impreses com a enormes murals fotogràfics i s'exhibiren en la Pastura Gallery i en el LACMA en 2018.