Diferència entre les revisions de "Cornucòpia"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
D'ahí va sorgir la llegenda de la cornucòpia. Les representacions originals eren del corn de la cabra ple de frutes i flors. A vàries [[Deitat|deitats]], especialment a [[Fortuna (mitologia)|Fortuna]], se'ls representava en el corn de l'abundància. | D'ahí va sorgir la llegenda de la cornucòpia. Les representacions originals eren del corn de la cabra ple de frutes i flors. A vàries [[Deitat|deitats]], especialment a [[Fortuna (mitologia)|Fortuna]], se'ls representava en el corn de l'abundància. | ||
== Referències == | == Referències == | ||
<references /> | <references /> | ||
Última revisió del 11:31 3 jul 2026
La cornucòpia (del llatí cornu, ‘corn’ i copĭa, ‘abundància’), en valencià coneguda també com a corn de l’abundància,[1] és un símbol de prosperitat i afluència que data del sigle V a. C.
En la mitologia grega, la cabra Amaltea va criar en la seua llet a Zeus. De chiquet, mentres jugava en un dels seus raigs, Zeus va trencar —sense voler— un dels corns de la cabra. Per a compensar a Amaltea, al corn trencat li va conferir poder per a que, a qui ho posseïra, se li concedira tot lo que desijara.
D'ahí va sorgir la llegenda de la cornucòpia. Les representacions originals eren del corn de la cabra ple de frutes i flors. A vàries deitats, especialment a Fortuna, se'ls representava en el corn de l'abundància.
Referències
[editar | editar còdic]
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Cornucòpia.