Diferència entre les revisions de "Elis Regina"
m Text reemplaça - '@http' a 'http' |
Bot: Afegint categoria Cantants de Brasil |
||
| Llínea 28: | Llínea 28: | ||
Es varen divulgar algunes notícies de que la mort de l'artista havia segut ordenada per l'alt mando de la dictadura militar, encara vigent en eixe moment, ya que el relat oficial de la seua autòpsia va tardar massa temps en eixir en els mijos brasilers, i la seua mort va ser objecte d'especulació. Fins al dia de hui no se sap en exactitut quina va passar en la seua casa el dia de la seua mort. Els seus restants reposen en São Paulo en el [[Cementeri Morumbi|cementeri de Morumbi]]. | Es varen divulgar algunes notícies de que la mort de l'artista havia segut ordenada per l'alt mando de la dictadura militar, encara vigent en eixe moment, ya que el relat oficial de la seua autòpsia va tardar massa temps en eixir en els mijos brasilers, i la seua mort va ser objecte d'especulació. Fins al dia de hui no se sap en exactitut quina va passar en la seua casa el dia de la seua mort. Els seus restants reposen en São Paulo en el [[Cementeri Morumbi|cementeri de Morumbi]]. | ||
[[Categoria:Cantants de Brasil]] | |||
Revisió de 11:21 7 jul 2026
Elis Regina Carvalho Costa (Porte Alegre, 17 de març de 1945 - São Paulo, 19 de giner de 1982) va ser una cantant brasilera, considerada una de les majors representants del gènero musical conegut com música popular brasilera (MPB). La seua primerenca mort, als 36 anys, es va deure a una sobredosis de cocaïna i alcohol, encara que es baralla la teoria de que hauria segut víctima de la dictadura imperant.[1] Molts crítics, músics i intérprets la consideren una de les millors cantants de Brasil.[1]
Biografia
Va ser filla de Romeu Costa, un home de caràcter silenciós, i de Ercy Carvalho Costa, persona de caràcter fort. La seua carrera es va iniciar als 7 anys d'edat, en 1952, en una emissora de ràdio local, pero no va poder obrir la boca, pel pànic escènic que, aparentment, no va poder superar en eixe moment.
Quatre anys despuix va tornar a provar sòrt i va participar en el programa de radi per a chiquets O Clube do Gurí en la Ràdio Farroupilha. Aixina va conseguir el seu primer contracte professional.
En 1959 va ser contractada per Rádio Gaúcha i a l'any següent va viajar a Riu de Janeiro, a on va firmar el seu primer contracte en l'empresa discogràfica Gravaçõés Elétricas i va gravar el seu primer LP, Viva a Brotolândia. En esta empresa va realisar en 1962 el seu segon LP, titulat Poema d'Amor. Més vesprada, les seues afamados promotors, Luiz Carlos Miele i el compositor Ronaldo Bôscoli, la varen vore partir a São Paulo, a on la seua carrera va continuar en ascens. En 1965 va llançar un LP en Jair Rodrigues, Dois na bossa, el qual va fixar un récort de vendes nacional. Des d'eixe mateix any, va conduir junt a Jair Rodrigues un dels més importants programes de televisió de la música popular brasilera, O Fi dona Bossa.
A finals dels anys xixanta i principis dels setanta, Regina va ajudar a popularisar el treball del moviment Tropicalia, gravant cançons de músics com Gilberto Gil.
L'artista va contraure matrimoni en Ronaldo Bôscoli, del matrimoni del qual va tindre al seu primer fill, João Marcelo Bôscoli Carvalho, naixcut dos anys abans de la separació final. Per a llavors, Elis Regina s'havia enamorat del seu pianiste, César Camargo Mariano, qui era casat. Poc despuix, varen contraure matrimoni i varen tindre a Pedro Camargo Mariano i Maria Rita Mariano, qui va conseguir ser una cantant de molta popularitat.
En una entrevista en 1969, va criticar obertament al Govern brasiler, calificant-ho com "una caçola de goriles". La seua popularitat la va mantindre fòra de presó, pero finalment va ser obligada per les autoritats a cantar l'himne nacional de Brasil durant les Olimpiades de l'eixèrcit, #lo que va ser rebujat per molts brasilers simpatisant de esquerra.
Després va recórrer Milà, Roma, París i BarcelonaCR en gira artística, declarant que el públic europeu necessitava entendre que Brasil no era un simple poble de Carnestoltes.
En 1974 va gravar en el cantautor i músic Tom Jobim l'àlbum Elis & Tom, considerat per crítics musicals com un dels millors discs de bossa nova de tots els temps.
Mort
El 19 de giner de 1982, aproximadament a les dèu del matí, l'advocat Samuel McDowell de Figuereido va parlar en l'artista per teléfon i va notar la seua veu pastosa i després només el silenci. Va cridar novament dos voltes, pero no va obtindre resposta. Ràpidament va aplegar a l'apartament de Elis Regina i va trobar que els seus fills menors jugaven esperant que ella acabara de despertar. L'advocat va buscar al fill major de l'artista, João Marcelo, i junts varen forçar les portes del dormitori i la varen trobar tendida en el sol. No respirava, tenia les mans fredes i el cos calent. McDowell va cridar al mege i a l'ambulància, pero ningú va aplegar, per #lo que va dur a la cantant en un taxi fins a una clínica, a on es va confirmar la seua mort.
Abans del migdia, tot São Paulo i més de mig Brasil estava al tant de la seua mort. Un dia despuix, al cadàver de l'artista se li va posar una camiseta en la bandera del Brasil i el seu nom en lloc del lema Orde I Progrés. Després es va determinar que Elis Regina va morir per una sobredosis de drogues, tranquilizantes i alcohol.[2]
Es varen divulgar algunes notícies de que la mort de l'artista havia segut ordenada per l'alt mando de la dictadura militar, encara vigent en eixe moment, ya que el relat oficial de la seua autòpsia va tardar massa temps en eixir en els mijos brasilers, i la seua mort va ser objecte d'especulació. Fins al dia de hui no se sap en exactitut quina va passar en la seua casa el dia de la seua mort. Els seus restants reposen en São Paulo en el cementeri de Morumbi.