Diferència entre les revisions de "Picathartes oreas"
Bot: Creant artícul sobre l'au |
m Text reemplaça - 'crío' a 'cria' (Etiquetes: Reemplaç de text Editat en un dispositiu mòvil Editat en la versió web per a mòvils) |
||
| Llínea 11: | Llínea 11: | ||
==Ecologia== | ==Ecologia== | ||
Esta au s'alimenta principalment d'insectes, encara que la seua dieta incorpora una miqueta de matèria vegetal, com a frutes i botons florals. Una estratègia d'alimentació és seguir a les multituts de formigues guerreas ''[[Dorylus]]'', alimentant-se dels [[Au seguidora de formigues|insectes sofocats per les formigues]]. Estos picatartes es mouen pel bosc principalment a través d'una série de bots i brincos, o vols curts entre la vegetació baixa. Viagen ya siga sols o en menuts grups. Esta espècie rara volta vola llargues distàncies. El picatartes cuelligrís és [[monógamo]] i les parelles anidan soles o en proximitat d'atres parelles, a voltes en colónies de dos a cinc nius, encara que existix un registre d'una colónia de quaranta nius. Els seus nius estan construïts en fanc en forma de copa profunda assentats en superfícies rocoses, generalment en coves o penya-segats. Posa dos ous dos voltes a l'any. Encara que les aus es crían en colónies, existixen casos d'infanticidi en esta espècie, en aus intentant matar a les | Esta au s'alimenta principalment d'insectes, encara que la seua dieta incorpora una miqueta de matèria vegetal, com a frutes i botons florals. Una estratègia d'alimentació és seguir a les multituts de formigues guerreas ''[[Dorylus]]'', alimentant-se dels [[Au seguidora de formigues|insectes sofocats per les formigues]]. Estos picatartes es mouen pel bosc principalment a través d'una série de bots i brincos, o vols curts entre la vegetació baixa. Viagen ya siga sols o en menuts grups. Esta espècie rara volta vola llargues distàncies. El picatartes cuelligrís és [[monógamo]] i les parelles anidan soles o en proximitat d'atres parelles, a voltes en colónies de dos a cinc nius, encara que existix un registre d'una colónia de quaranta nius. Els seus nius estan construïts en fanc en forma de copa profunda assentats en superfícies rocoses, generalment en coves o penya-segats. Posa dos ous dos voltes a l'any. Encara que les aus es crían en colónies, existixen casos d'infanticidi en esta espècie, en aus intentant matar a les cria d'atres parelles. Els pichones maduren en aproximadament un més. | ||
Esta espècie està classificada com [[Espècie vulnerable|vulnerable]] ya que la seua disminució i fragmentació poblacional està sent ocasionada per la destrucció de l'hàbitat. Un pla de conservació s'ha elaborat per a esta espècie, i l'investigació de la seua distribució actual està en curs. Alguns dels pobles indígenes de Camerún li tenen un alt respecte o, en alguns casos, li temen. Hui en dia, esta au és considerada una de les aus més desijables d'Àfrica pels [[Observació d'aus|observadors d'aus]] i és un símbol del [[ecoturismo]] en tota la seua gama. | Esta espècie està classificada com [[Espècie vulnerable|vulnerable]] ya que la seua disminució i fragmentació poblacional està sent ocasionada per la destrucció de l'hàbitat. Un pla de conservació s'ha elaborat per a esta espècie, i l'investigació de la seua distribució actual està en curs. Alguns dels pobles indígenes de Camerún li tenen un alt respecte o, en alguns casos, li temen. Hui en dia, esta au és considerada una de les aus més desijables d'Àfrica pels [[Observació d'aus|observadors d'aus]] i és un símbol del [[ecoturismo]] en tota la seua gama. | ||