Diferència entre les revisions de "Accipiter nisus" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 6:

El '''gavilà comú''' ('''''Accipiter nisus''''')<ref>{{Noms aus SEO 2 |fechaacceso =22 de decembre de 2013}}</ref>{{refn|group=n.|Des de 1994, la [[Societat Espanyola d'Ornitologia|SÈU]] recomana afegir el terme especificante ''comú'' per a diferenciar-ho d'atres gavilans (aixina com el [[Falco subbuteo|alcotán]] va passar a conéixer-se com «alcotán europeu»).<ref>[http://avibase.bsc-eoc.org/species.jsp?lang=ÉS&avibaseid=DB376A66278ED21I Gavilà Comú ''Accipiter nisus'' (Linnaeus, 1758)] en Avibase.</ref><ref>{{cita llibre|nomene1=Francisco|llinages1=Padilla Álvarez|nomene2=Antonio I|llinages2=Costera López|any=2003|capítul=Classe Aus|url=http://books.google.com/books?aneu=isqKkb_ujccC|títul=Zoologia aplicada|ubicació=Madrit|editorial=Díaz de Sants|isbn=978-8-479-78588-8|oclc=53803836|pàgina=386}}</ref> (En el text s'usarà «gavilà comú» en comparar-ho en atres gavilans.)}} és una [[espècie]] d'[[Aus|au]] [[Accipitriformes|accipitriforme]] de la [[família (biologia)|família]] [[Accipitridae]], #present en moltes zones d'[[Eurasia]] —des de la [[península ibèrica]] i el [[nort d'Àfrica]] fins a [[Japó]] i [[Vietnam]]—. Les parts superiors del macho adult són de color gris azulado i l'esquena presenta franges anaranjadas; la femella i els jóvens són marrons en l'esquena i tenen franges de dit color en el pit i pancha. És una de les espècies d'au en major dimorfisme sexual respecte al tamany: la femella és un 25 % més gran que el macho. A pesar de ser un depredador especialisat en les aus del bosc, el gavilà pot trobar-se en qualsevol hàbitat i en les ciutats en freqüència caça pardals de jardí. El macho s'alimenta d'espècies menudes, com els [[Paridae|páridos]], [[Fringillidae|fringílidos]] o [[Passeridae|paséridos]]. Els principals assuts de la femella són els [[Turdidae|túrdidos]] i [[Sturnidae|estúrdidos]]; també és capaç de matar aus en un pes superior a 500 [[gram|g]].

Existixen sèt [[subespecie]]s, que varien llaugerament en tamany i colors del plomall. Habiten en regions templades i subtropicales del [[Vell Món]]. Les subespecies que residixen en el nort [[migració de les aus|migran]] cap al sur per l'hivern, en canvi les que viuen en el sur són [[au sedentaria|residents]] tot l'any o no participen en els moviments de dispersió. Es reproduïx en zones boscoses de qualsevol tipo i construïx el niu, que aplega a medir fins a 60 [[centímetro|cm]] de diàmetro, en la part alta dels arbres en ramitas. La femella [[posada (ous)|posa]] quatre o cinc [[ou (biologia)|ous]] de color blau clar en taques marrons. L'èxit de la ~~crío~~ dependrà del treball del macho per a mantindre elevat el pes de la femella. Els pollets naixen despuix de 33 dies d'incubació i abandonen el niu despuix de 24 a 28 dies.

Existixen sèt [[subespecie]]s, que varien llaugerament en tamany i colors del plomall. Habiten en regions templades i subtropicales del [[Vell Món]]. Les subespecies que residixen en el nort [[migració de les aus|migran]] cap al sur per l'hivern, en canvi les que viuen en el sur són [[au sedentaria|residents]] tot l'any o no participen en els moviments de dispersió. Es reproduïx en zones boscoses de qualsevol tipo i construïx el niu, que aplega a medir fins a 60 [[centímetro|cm]] de diàmetro, en la part alta dels arbres en ramitas. La femella [[posada (ous)|posa]] quatre o cinc [[ou (biologia)|ous]] de color blau clar en taques marrons. L'èxit de la cria dependrà del treball del macho per a mantindre elevat el pes de la femella. Els pollets naixen despuix de 33 dies d'incubació i abandonen el niu despuix de 24 a 28 dies.

Poc més d'un terç dels jóvens sobreviu el primer any, pero la taxa de supervivència per als adults d'un any a un atre és del 69 %. La mortalitat entre els machos jóvens és més alta que la de les femelles jóvens, i la duració de la vida típica en abdós sexes és de quatre anys. Esta espècie és una de les [[au d'assut|rapaces]] més comuns en Europa, encara que les sifres s'han derrocat despuix de la [[Segona Guerra Mundial]]. L'us d'[[insecticida]]s [[organoclorado]]s, desenrollats principalment per al control de plagues, es va estendre en les poblacions d'aus durant la segona mitat del sigle {{versalita|xx}} i la concentració amprada va ser suficient per a matar a alguns gavilans o debilitar a uns atres. Les aus afectades posaven ous en clafolls fràgils que es trencaven durant la [[incubació]]. Des de la prohibició d'estes substàncies químiques, la població es va recuperar i es va convertir en relativament comuna. En l'actualitat està classificada com d'[[espècie baixe preocupació menor|preocupació menor]] en la [[Llista Roja de la UICN]].

@@ Llínea 6: / Llínea 6: @@
 El '''gavilà comú''' ('''''Accipiter nisus''''')<ref>{{Noms aus SEO 2 |fechaacceso =22 de decembre de 2013}}</ref>{{refn|group=n.|Des de 1994, la [[Societat Espanyola d'Ornitologia|SÈU]] recomana afegir el terme especificante ''comú'' per a diferenciar-ho d'atres gavilans (aixina com el [[Falco subbuteo|alcotán]] va passar a conéixer-se com «alcotán europeu»).<ref>[http://avibase.bsc-eoc.org/species.jsp?lang=ÉS&avibaseid=DB376A66278ED21I Gavilà Comú ''Accipiter nisus'' (Linnaeus, 1758)] en Avibase.</ref><ref>{{cita llibre|nomene1=Francisco|llinages1=Padilla Álvarez|nomene2=Antonio I|llinages2=Costera López|any=2003|capítul=Classe Aus|url=http://books.google.com/books?aneu=isqKkb_ujccC|títul=Zoologia aplicada|ubicació=Madrit|editorial=Díaz de Sants|isbn=978-8-479-78588-8|oclc=53803836|pàgina=386}}</ref> (En el text s'usarà «gavilà comú» en comparar-ho en atres gavilans.)}} és una [[espècie]] d'[[Aus|au]] [[Accipitriformes|accipitriforme]] de la [[família (biologia)|família]] [[Accipitridae]], #present en moltes zones d'[[Eurasia]] —des de la [[península ibèrica]] i el [[nort d'Àfrica]] fins a [[Japó]] i [[Vietnam]]—. Les parts superiors del macho adult són de color gris azulado i l'esquena presenta franges anaranjadas; la femella i els jóvens són marrons en l'esquena i tenen franges de dit color en el pit i pancha. És una de les espècies d'au en major dimorfisme sexual respecte al tamany: la femella és un 25 % més gran que el macho. A pesar de ser un depredador especialisat en les aus del bosc, el gavilà pot trobar-se en qualsevol hàbitat i en les ciutats en freqüència caça pardals de jardí. El macho s'alimenta d'espècies menudes, com els [[Paridae|páridos]], [[Fringillidae|fringílidos]] o [[Passeridae|paséridos]]. Els principals assuts de la femella són els [[Turdidae|túrdidos]] i [[Sturnidae|estúrdidos]]; també és capaç de matar aus en un pes superior a 500&nbsp;[[gram|g]].
-Existixen sèt [[subespecie]]s, que varien llaugerament en tamany i colors del plomall. Habiten en regions templades i subtropicales del [[Vell Món]]. Les subespecies que residixen en el nort [[migració de les aus|migran]] cap al sur per l'hivern, en canvi les que viuen en el sur són [[au sedentaria|residents]] tot l'any o no participen en els moviments de dispersió. Es reproduïx en zones boscoses de qualsevol tipo i construïx el niu, que aplega a medir fins a 60&nbsp;[[centímetro|cm]] de diàmetro, en la part alta dels arbres en ramitas. La femella [[posada (ous)|posa]] quatre o cinc [[ou (biologia)|ous]] de color blau clar en taques marrons. L'èxit de la crío dependrà del treball del macho per a mantindre elevat el pes de la femella. Els pollets naixen despuix de 33 dies d'incubació i abandonen el niu despuix de 24 a 28 dies.
+Existixen sèt [[subespecie]]s, que varien llaugerament en tamany i colors del plomall. Habiten en regions templades i subtropicales del [[Vell Món]]. Les subespecies que residixen en el nort [[migració de les aus|migran]] cap al sur per l'hivern, en canvi les que viuen en el sur són [[au sedentaria|residents]] tot l'any o no participen en els moviments de dispersió. Es reproduïx en zones boscoses de qualsevol tipo i construïx el niu, que aplega a medir fins a 60&nbsp;[[centímetro|cm]] de diàmetro, en la part alta dels arbres en ramitas. La femella [[posada (ous)|posa]] quatre o cinc [[ou (biologia)|ous]] de color blau clar en taques marrons. L'èxit de la cria dependrà del treball del macho per a mantindre elevat el pes de la femella. Els pollets naixen despuix de 33 dies d'incubació i abandonen el niu despuix de 24 a 28 dies.
 Poc més d'un terç dels jóvens sobreviu el primer any, pero la taxa de supervivència per als adults d'un any a un atre és del 69 %. La mortalitat entre els machos jóvens és més alta que la de les femelles jóvens, i la duració de la vida típica en abdós sexes és de quatre anys. Esta espècie és una de les [[au d'assut|rapaces]] més comuns en Europa, encara que les sifres s'han derrocat despuix de la [[Segona Guerra Mundial]]. L'us d'[[insecticida]]s [[organoclorado]]s, desenrollats principalment per al control de plagues, es va estendre en les poblacions d'aus durant la segona mitat del sigle {{versalita|xx}} i la concentració amprada va ser suficient per a matar a alguns gavilans o debilitar a uns atres. Les aus afectades posaven ous en clafolls fràgils que es trencaven durant la [[incubació]]. Des de la prohibició d'estes substàncies químiques, la població es va recuperar i es va convertir en relativament comuna. En l'actualitat està classificada com d'[[espècie baixe preocupació menor|preocupació menor]] en la [[Llista Roja de la UICN]].