Diferència entre les revisions de "Sitta europaea" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 6:

L'au també té una llínea ocular negra i presenta [[dimorfisme sexual]]: el color del macho és més pronunciat que el de la femella. És un pardal sorollós i en el seu variat repertori emet diferents tipos de vores, com ''vuih, vuih, vuih, vuih'', …, i, en cas d'excitació o alarma, una llarga série de forts sons continus, ''tuit'', en ràpides repeticions. Com uns atres de la seua família, és molt àgil en trepar pels troncs dels arbres; en descendir, a voltes, ho fa cap avall.

L'espècie s'alimenta principalment d'[[insecte]]s, davant tot [[oruga (larva)|oruga]]s i [[escarabat]]s que troba en els [[tronc (botànica)|tronc]]s i [[branca]]s dels arbres. En autumne i hivern, la seua dieta es complementa en [[fruta]]s i [[llavor]]s seques, com les del [[Cedrus|cedre]]. L'espècie pot visitar els [[comedero]]s d'aus i és freqüent que almagasene reserves d'aliments en llocs amagats, per eixemple, llavors en fissures de la corfa dels arbres. Durant la temporada d'~~crío~~ viu en parella; fan el seu niu en buits dels arbres, a sovint reutilisant nius abandonats de [[Picidae|pardals carpinteros]] o, en ocasions, en cavitats naturals. Si l'entrada és massa gran, la femella la recobrix en fanc per a reduir la seua obertura.

L'espècie s'alimenta principalment d'[[insecte]]s, davant tot [[oruga (larva)|oruga]]s i [[escarabat]]s que troba en els [[tronc (botànica)|tronc]]s i [[branca]]s dels arbres. En autumne i hivern, la seua dieta es complementa en [[fruta]]s i [[llavor]]s seques, com les del [[Cedrus|cedre]]. L'espècie pot visitar els [[comedero]]s d'aus i és freqüent que almagasene reserves d'aliments en llocs amagats, per eixemple, llavors en fissures de la corfa dels arbres. Durant la temporada d'cria viu en parella; fan el seu niu en buits dels arbres, a sovint reutilisant nius abandonats de [[Picidae|pardals carpinteros]] o, en ocasions, en cavitats naturals. Si l'entrada és massa gran, la femella la recobrix en fanc per a reduir la seua obertura.

La [[posada (ous)|posada]] sol ser de sis a nou [[ou (biologia)|ou]]s de color blanc en taques marrons. La femella [[incubació|incuba]] sola durant dos semanes o més, i durant eixe temps és alimentada pel macho. Despuix de la [[eclosió]], abdós progenitors alimenten als jóvens, casi exclusivament en insectes; en general, tenen una nidada per any. Fòra de la temporada de reproducció, és una espècie molt sociable que es desenvuelve en facilitat en [[bandada]]s mixtes. El seu principal depredador natural és el gavilà (''[[Accipiter nisus]]'').

@@ Llínea 6: / Llínea 6: @@
 L'au també té una llínea ocular negra i presenta [[dimorfisme sexual]]: el color del macho és més pronunciat que el de la femella. És un pardal sorollós i en el seu variat repertori emet diferents tipos de vores, com ''vuih, vuih, vuih, vuih'', …, i, en cas d'excitació o alarma, una llarga série de forts sons continus, ''tuit'', en ràpides repeticions. Com uns atres de la seua família, és molt àgil en trepar pels troncs dels arbres; en descendir, a voltes, ho fa cap avall.
-L'espècie s'alimenta principalment d'[[insecte]]s, davant tot [[oruga (larva)|oruga]]s i [[escarabat]]s que troba en els [[tronc (botànica)|tronc]]s i [[branca]]s dels arbres. En autumne i hivern, la seua dieta es complementa en [[fruta]]s i [[llavor]]s seques, com les del [[Cedrus|cedre]]. L'espècie pot visitar els [[comedero]]s d'aus i és freqüent que almagasene reserves d'aliments en llocs amagats, per eixemple, llavors en fissures de la corfa dels arbres. Durant la temporada d'crío viu en parella; fan el seu niu en buits dels arbres, a sovint reutilisant nius abandonats de [[Picidae|pardals carpinteros]] o, en ocasions, en cavitats naturals. Si l'entrada és massa gran, la femella la recobrix en fanc per a reduir la seua obertura.
+L'espècie s'alimenta principalment d'[[insecte]]s, davant tot [[oruga (larva)|oruga]]s i [[escarabat]]s que troba en els [[tronc (botànica)|tronc]]s i [[branca]]s dels arbres. En autumne i hivern, la seua dieta es complementa en [[fruta]]s i [[llavor]]s seques, com les del [[Cedrus|cedre]]. L'espècie pot visitar els [[comedero]]s d'aus i és freqüent que almagasene reserves d'aliments en llocs amagats, per eixemple, llavors en fissures de la corfa dels arbres. Durant la temporada d'cria viu en parella; fan el seu niu en buits dels arbres, a sovint reutilisant nius abandonats de [[Picidae|pardals carpinteros]] o, en ocasions, en cavitats naturals. Si l'entrada és massa gran, la femella la recobrix en fanc per a reduir la seua obertura.
 La [[posada (ous)|posada]] sol ser de sis a nou [[ou (biologia)|ou]]s de color blanc en taques marrons. La femella [[incubació|incuba]] sola durant dos semanes o més, i durant eixe temps és alimentada pel macho. Despuix de la [[eclosió]], abdós progenitors alimenten als jóvens, casi exclusivament en insectes; en general, tenen una nidada per any. Fòra de la temporada de reproducció, és una espècie molt sociable que es desenvuelve en facilitat en [[bandada]]s mixtes. El seu principal depredador natural és el gavilà (''[[Accipiter nisus]]'').