Diferència entre les revisions de "Streptopelia capicola"
Bot: Creant artícul sobre l'au |
m Text reemplaça - 'bandadas' a 'brandades' |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:Cape Turtle Dove Streptopelia capicola 2012 12 02 9492s (cropped).JPG|miniatura|tórtola de la Veta (''Streptopelia capicola'')]] | [[Archiu:Cape Turtle Dove Streptopelia capicola 2012 12 02 9492s (cropped).JPG|miniatura|tórtola de la Veta (''Streptopelia capicola'')]] | ||
La '''tórtola de la Veta''' o '''tórtola de la Veta''' ('''''Streptopelia capicola''''')<ref>{{Noms aus SEO 4|fechaacceso = 15 d'abril de 2016}}</ref><ref></ref> és una [[espècie]] d'[[au]] [[Columbiformes|columbiforme]] de la família [[Columbidae]] pròpia d'[[Àfrica]]. És en la seua majoria un [[au sedentaria]],<ref name = cb/><ref name = sabap/> trobada en una varietat d'hàbitats oberts. Dins d'àrea de distribució, el seu penetrant i rítmic canturreo trisílabo és un sò familiar en qualsevol época de l'any.<ref name = sabap/> Com totes les colomes, depenen les aigües superficials, es congreguen en grans | La '''tórtola de la Veta''' o '''tórtola de la Veta''' ('''''Streptopelia capicola''''')<ref>{{Noms aus SEO 4|fechaacceso = 15 d'abril de 2016}}</ref><ref></ref> és una [[espècie]] d'[[au]] [[Columbiformes|columbiforme]] de la família [[Columbidae]] pròpia d'[[Àfrica]]. És en la seua majoria un [[au sedentaria]],<ref name = cb/><ref name = sabap/> trobada en una varietat d'hàbitats oberts. Dins d'àrea de distribució, el seu penetrant i rítmic canturreo trisílabo és un sò familiar en qualsevol época de l'any.<ref name = sabap/> Com totes les colomes, depenen les aigües superficials, es congreguen en grans brandades en regions seques<ref name=cb>{{cita lliure|llinage=Ginn |nomene=P.J.|títul=The complete book of southern African birds |any=1990 |editorial=Struik Winchester |ubicació=Cape Town |isbn=0-9474-30-11-3 |pàgina=300|display-authors=etal}}</ref> per a beure i banyar-se.<ref name = rob3/> | ||
==Descripció== | ==Descripció== | ||
| Llínea 17: | Llínea 17: | ||
==Comportament== | ==Comportament== | ||
Estes colomes són vistes generalment soles o en parelles, a pesar de que formen | Estes colomes són vistes generalment soles o en parelles, a pesar de que formen brandades grans entorn refugis o fonts d'aliments i aigua,<ref name=sabap>{{cita lliure|llinage=Harisson |nomene=J.A.|títul=The atles of southern African birds |any=1997 |editorial=BirdLife SA |ubicació=Johannesburg |isbn=0-620-20730-2 | url=http://sabap2.adu.org.za/docs/sabap1/354.pdf |pàgines=510–511|display-authors=etal}}</ref><ref name =zimm/> en ocasions inclou centenars d'aus. Són prou sorolloses en estos grups, no solament per les diverses [[Vocalisació de les aus|anomenades]] que fan durant tot el dia, o en freqüència en les nits,<ref name=rob7/> sino també pel fort soroll de les seues ales quan prenen el vol.<ref name =zimm/> | ||
La seua vora és un fort i dur<ref name=cb/> “''kuk-COORRRR-uk'', ...” que poden repetir de dèu a quaranta voltes. En menor mida repetixen “''wuh-ka-RROOO'', ...”.<ref name =zimm/> Un asprós, gruñido “''kooorr''”, o “''knarrrrrr''”, realisa la cridada a sovint quan es posa en una percha,<ref name=cb/> aplega a un companyer d'incubació o perseguix a una atra coloma.<ref name=rob7/> Les hores pique de forrajeo són enjorn de matí i per la vesprada,<ref name=rob7/> i beuen principalment de matí. Quan caminen pel sol, balanceja el cap d'un costat a un atre en cada menut pas.<ref name=rob3>{{cita lliure|llinage=McLachlan |nomene=G.R.|títul=Roberts Birds of South Africa |any=1965 |editorial=Cape & Transvaal Printers |ubicació=Cape Town |pàgines=168–169|display-authors=etal}}</ref> | La seua vora és un fort i dur<ref name=cb/> “''kuk-COORRRR-uk'', ...” que poden repetir de dèu a quaranta voltes. En menor mida repetixen “''wuh-ka-RROOO'', ...”.<ref name =zimm/> Un asprós, gruñido “''kooorr''”, o “''knarrrrrr''”, realisa la cridada a sovint quan es posa en una percha,<ref name=cb/> aplega a un companyer d'incubació o perseguix a una atra coloma.<ref name=rob7/> Les hores pique de forrajeo són enjorn de matí i per la vesprada,<ref name=rob7/> i beuen principalment de matí. Quan caminen pel sol, balanceja el cap d'un costat a un atre en cada menut pas.<ref name=rob3>{{cita lliure|llinage=McLachlan |nomene=G.R.|títul=Roberts Birds of South Africa |any=1965 |editorial=Cape & Transvaal Printers |ubicació=Cape Town |pàgines=168–169|display-authors=etal}}</ref> | ||