Diferència entre les revisions de "Woodrow Wilson"
Bot: Creant artícul solicitat |
Bot: Arreglant categoria genèrica per categories deduïdes automàticament en RACV |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
'''Thomas Woodrow Wilson''' ([[Staunton (#Virginia)|Staunton]], [[#Virginia]], 28 de decembre de 1856-[[Washington D.{{esd}}C.]], 3 de febrer de 1924) va ser un polític, acadèmic i advocat nortamericà que es va eixercitar com el vigèsim octau [[president dels Estats Units]] des de 1913 fins a 1921. Membre del [[Partit Demòcrata (Estats Units)|Partit Demòcrata]], Wilson va anar també president de la [[Universitat de Princeton]] i governador de [[Nova Jersey]] abans de guanyar les [[Eleccions presidencials d'Estats Units de 1912|eleccions presidencials de 1912]]. | '''Thomas Woodrow Wilson''' ([[Staunton (#Virginia)|Staunton]], [[#Virginia]], 28 de decembre de 1856-[[Washington D.{{esd}}C.]], 3 de febrer de 1924) va ser un polític, acadèmic i advocat nortamericà que es va eixercitar com el vigèsim octau [[president dels Estats Units]] des de 1913 fins a 1921. Membre del [[Partit Demòcrata (Estats Units)|Partit Demòcrata]], Wilson va anar també president de la [[Universitat de Princeton]] i governador de [[Nova Jersey]] abans de guanyar les [[Eleccions presidencials d'Estats Units de 1912|eleccions presidencials de 1912]]. | ||
| Llínea 8: | Llínea 7: | ||
Wilson va buscar un tercer mandat presidencial pero va sofrir un derrame cerebral sever en octubre de 1919 que li va deixar incapacitat. Mentrestant les seues polítiques varen distanciar als demócrates americà-alemans i americà-irlandés i varen permetre que els republicans guanyaren en una aplastant victòria en els comicis de 1920. Els historiadors i acadèmics nortamericans generalment han calificat el seu mandat com bo, per damunt d'atres presidents dels Estats Units, pese a que va ser defensor de la [[segregació racial]]. Aixina i tot el seu [[lliberalisme]] seguix sent un factor important en la política exterior nortamericana i la seua visió de l'autodeterminació ètnica va tindre resonància en tot lo món.{{cr}} | Wilson va buscar un tercer mandat presidencial pero va sofrir un derrame cerebral sever en octubre de 1919 que li va deixar incapacitat. Mentrestant les seues polítiques varen distanciar als demócrates americà-alemans i americà-irlandés i varen permetre que els republicans guanyaren en una aplastant victòria en els comicis de 1920. Els historiadors i acadèmics nortamericans generalment han calificat el seu mandat com bo, per damunt d'atres presidents dels Estats Units, pese a que va ser defensor de la [[segregació racial]]. Aixina i tot el seu [[lliberalisme]] seguix sent un factor important en la política exterior nortamericana i la seua visió de l'autodeterminació ètnica va tindre resonància en tot lo món.{{cr}} | ||
[[Categoria:Advocats dels Estats Units]] | |||
[[Categoria:Alumnat de la Universitat Johns Hopkins]] | |||
[[Categoria: | [[Categoria:Alumnat de la Universitat de Princeton]] | ||
Última revisió del 22:23 7 jul 2026
Thomas Woodrow Wilson (Staunton, #Virginia, 28 de decembre de 1856-Washington D. C., 3 de febrer de 1924) va ser un polític, acadèmic i advocat nortamericà que es va eixercitar com el vigèsim octau president dels Estats Units des de 1913 fins a 1921. Membre del Partit Demòcrata, Wilson va anar també president de la Universitat de Princeton i governador de Nova Jersey abans de guanyar les eleccions presidencials de 1912.
Com a president dels Estats Units va canviar la política econòmica i va conduir al país a la Primera Guerra Mundial en 1917. Va portar a terme una política exterior intervencionista en Iberoamèrica orientada a canviar l'opinió pública nortamericana per a intervindre en la Gran Guerra. La seua entrada en el bando denominat Triple Entente en 1917 va inclinar la victòria feya este costat, pero també va contribuir a difondre una de les majors #pandèmia de la humanitat, la Pandèmia de grip de 1918. En giner de 1918 va expondre els seus famosos catorze punts per a assegurar la pau en Europa i el món. La seua postura progressista en política exterior es va conéixer com wilsonianismo.
Va participar en 1919 en la conferència de Pau de París i eixe mateix any li va ser concedit el Premi Nobel de la Pau com a impulsor i arquitecte de l'incipient proyecte de la Societat de Nacions. A la seua tornada, per diferències en el partit Republicà, el Congrés no va ratificar el Tractat de Versalles ni l'unió a Lliga.
Wilson va buscar un tercer mandat presidencial pero va sofrir un derrame cerebral sever en octubre de 1919 que li va deixar incapacitat. Mentrestant les seues polítiques varen distanciar als demócrates americà-alemans i americà-irlandés i varen permetre que els republicans guanyaren en una aplastant victòria en els comicis de 1920. Els historiadors i acadèmics nortamericans generalment han calificat el seu mandat com bo, per damunt d'atres presidents dels Estats Units, pese a que va ser defensor de la segregació racial. Aixina i tot el seu lliberalisme seguix sent un factor important en la política exterior nortamericana i la seua visió de l'autodeterminació ètnica va tindre resonància en tot lo món.CR