Diferència entre les revisions de "Ancistrops strigilatus"
Bot: Creant artícul sobre l'au |
Bot: Llevant referències invàlides o trencades importades en l'esboç (Etiqueta: Revertit) |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:Ancistrops strigilatus Chestnut-winged Hookbill; Igarapé Marmelos, Machadinho d'Oeste, Rondônia, Brazil (cropped).jpg|miniatura|ticotico picogancho (''Ancistrops strigilatus'')]] | [[Archiu:Ancistrops strigilatus Chestnut-winged Hookbill; Igarapé Marmelos, Machadinho d'Oeste, Rondônia, Brazil (cropped).jpg|miniatura|ticotico picogancho (''Ancistrops strigilatus'')]] | ||
El '''ticotico picogancho''' | El '''ticotico picogancho''' ('''''Ancistrops strigilatus'''''), també denominat '''pico de gancho alicastaño''' (en [[Colòmbia]]), '''picogancho alicastaño''' (en [[Equador]]), '''pique-gancho d'ala castanya''' (en [[Perú]]) o '''titirí d'ales castanyes''', és una [[espècie]] d'[[Aus|au]] [[Passeriformes|paseriforme]] de la família [[Furnariidae]]. És l'únic membre del [[gènero (biologia)|gènero]] [[monotípico]] '''''Ancistrops'''''. És natiu de la [[conca de l'Amazones]] occidental i meridional en [[Amèrica del Sur]]. | ||
==Distribució i hàbitat== | ==Distribució i hàbitat== | ||
Es distribuïx en el surest de [[Colòmbia]] (cap al sur des del sur de [[Meta (Colòmbia)|Meta]] i oest de [[Vaupés (Colòmbia)|Vaupés]]), este d'[[Equador]], este de [[Perú]], [[Amazònia]] [[brasil]]eña (principalment al sur del [[ric Amazones]], pero també registrat en el [[parc Nacional Jaú]], cap a l'est fins al baix [[riu Tapajós]]) i nort de [[Bolívia]] ([[departament de Pando|Pando]], [[departament de la Pau (Bolívia)|La Pau]]). | Es distribuïx en el surest de [[Colòmbia]] (cap al sur des del sur de [[Meta (Colòmbia)|Meta]] i oest de [[Vaupés (Colòmbia)|Vaupés]]), este d'[[Equador]], este de [[Perú]], [[Amazònia]] [[brasil]]eña (principalment al sur del [[ric Amazones]], pero també registrat en el [[parc Nacional Jaú]], cap a l'est fins al baix [[riu Tapajós]]) i nort de [[Bolívia]] ([[departament de Pando|Pando]], [[departament de la Pau (Bolívia)|La Pau]]). | ||
Esta espècie és considerada poc comuna en la seua [[hàbitat]] natural, l'estrat mig i el sub-[[dosel arbòreu|dosel]] de [[pluvisilva|selves humides]] amazónicas, principalment en [[altitut]]és per baix dels 900 [[Metro|m]]. | Esta espècie és considerada poc comuna en la seua [[hàbitat]] natural, l'estrat mig i el sub-[[dosel arbòreu|dosel]] de [[pluvisilva|selves humides]] amazónicas, principalment en [[altitut]]és per baix dels 900 [[Metro|m]]. majorment de ''terra ferm'', pero també localment en [[Bosc de várzea|boscs de várzea]]. | ||
==Descripció== | ==Descripció== | ||
Medix entre 17 i 18 [[cm]] de llongitut i pesa entre 30 i 39 [[gram|g]]. És un [[Furnariidae|furnárido]] prou peculiar, en el pico terminat en gancho com un formiguer ''[[Thamnophilus]]''. | Medix entre 17 i 18 [[cm]] de llongitut i pesa entre 30 i 39 [[gram|g]]. És un [[Furnariidae|furnárido]] prou peculiar, en el pico terminat en gancho com un formiguer ''[[Thamnophilus]]''. Per dalt és pardo oliváceo prominentemente estriado de anteado groguenc i en una [[llista superciliar]] anteada; les ales i la coa són de contrastante color rufo. Per avall és de color davant groguenc estriado d'oliva obscur. El seu perfil és subtilment diferent d'atres espècies de ticoticos rascahojas, resultant de la seua coa prou curta, la seua pescuezo prou gros i el seu pico robust i en gancho. | ||
==Comportament== | ==Comportament== | ||
Va solitari o en parelles, més freqüentment acompanyant bandadas mixtes del dosel. Forrajea a lo llarc de gran branques i en enmarañados de enredaderas; sol permanéixer per més temps forrajeando en l'obert que atres ticoticos. | Va solitari o en parelles, més freqüentment acompanyant bandadas mixtes del dosel. Forrajea a lo llarc de gran branques i en enmarañados de enredaderas; sol permanéixer per més temps forrajeando en l'obert que atres ticoticos. | ||
===Alimentació=== | ===Alimentació=== | ||
La seua dieta consistix d'[[artròpode]]s. | La seua dieta consistix d'[[artròpode]]s. | ||
===Vocalisació=== | ===Vocalisació=== | ||
La vora és un trinado prolongat que pot durar fins a trenta segons o més, algunes voltes en un to una miqueta ascendent. | La vora és un trinado prolongat que pot durar fins a trenta segons o més, algunes voltes en un to una miqueta ascendent. | ||
[[Categoria:Aus d'Amèrica]] | [[Categoria:Aus d'Amèrica]] | ||
Revisió de 05:34 8 jul 2026
El ticotico picogancho (Ancistrops strigilatus), també denominat pico de gancho alicastaño (en Colòmbia), picogancho alicastaño (en Equador), pique-gancho d'ala castanya (en Perú) o titirí d'ales castanyes, és una espècie d'au paseriforme de la família Furnariidae. És l'únic membre del gènero monotípico Ancistrops. És natiu de la conca de l'Amazones occidental i meridional en Amèrica del Sur.
Distribució i hàbitat
Es distribuïx en el surest de Colòmbia (cap al sur des del sur de Meta i oest de Vaupés), este d'Equador, este de Perú, Amazònia brasileña (principalment al sur del ric Amazones, pero també registrat en el parc Nacional Jaú, cap a l'est fins al baix riu Tapajós) i nort de Bolívia (Pando, La Pau).
Esta espècie és considerada poc comuna en la seua hàbitat natural, l'estrat mig i el sub-dosel de selves humides amazónicas, principalment en altitutés per baix dels 900 m. majorment de terra ferm, pero també localment en boscs de várzea.
Descripció
Medix entre 17 i 18 cm de llongitut i pesa entre 30 i 39 g. És un furnárido prou peculiar, en el pico terminat en gancho com un formiguer Thamnophilus. Per dalt és pardo oliváceo prominentemente estriado de anteado groguenc i en una llista superciliar anteada; les ales i la coa són de contrastante color rufo. Per avall és de color davant groguenc estriado d'oliva obscur. El seu perfil és subtilment diferent d'atres espècies de ticoticos rascahojas, resultant de la seua coa prou curta, la seua pescuezo prou gros i el seu pico robust i en gancho.
Comportament
Va solitari o en parelles, més freqüentment acompanyant bandadas mixtes del dosel. Forrajea a lo llarc de gran branques i en enmarañados de enredaderas; sol permanéixer per més temps forrajeando en l'obert que atres ticoticos.
Alimentació
La seua dieta consistix d'artròpodes.
Vocalisació
La vora és un trinado prolongat que pot durar fins a trenta segons o més, algunes voltes en un to una miqueta ascendent.