Diferència entre les revisions de "Burundi"

Burundi és un dels [[Annex:Països per PIB (PPA) per càpita| deu països més pobres del món]] i té el PBI per càpita més baix del món. El PBI de Burundi és baix a causa de les guerres civils, la corrupció, el pobre accés a l'educació i els efectes del [[VIH]]/[[SIDA]]. Burundi està densament poblat, en una emigració substancial. El [[cobalt]] i el [[coure]] són els seus principals recursos naturals, i algunes de les principals exportacions són [[sucre]] i [[café]].

Burundi es dividix en 17 [[províncies]], 117 [[comunes]], i 2638 tosals. Els governs provincials s'organisen devall estos llímits. En el [[2000]], la província de Bujumbura fon dividida en dos províncies, Bujumbura rural i l'Alcaldia de Bujumbura.

Burundi és un dels països més pobres del món, degut en part a la carència de costa, al seu sistema jurídic deficient, al pobre accés a l'educació, i a la proliferació del VIH/SIDA. Aproximadament 80% de la població viu devall la llínea de la [[pobrea]]. [[Fam canina |fam]] i escassea d'aliments han ocorregut a lo llarc de l'història de Burundi, especialment en el sigle XX, i d'acort en el [[PMA]], el 56.8% dels chiquets en menys de 5 anys patixen desnutrició crònica. Un estudi científic que va comprendre 178 nacions, va determinar que la població de Burundi és la que menys satisfacció en la seua vida posseïx. Com a resultat de la seua pobrea, Burundi depén econòmicament d'ajudes estrangeres.  

L'economia burundesa gira entorn de l'agricultura, que va representar el 58% del [[PBI]] l'any [[1997]]. L'[[agricultura de subsistència]] representa a la seua vegada el 90% de l'agricultura. La font d'ingressos més important és el [[café]], que conforma el 93% de les exportacions. atres productes derivats de l'agricultura són [[cotó]], [[te]], dacsa, [[sorghum]], batates, [[bananes]], [[mandioca]]; carn vacuna, [[llet]] i pells. Alguns dels recursos naturals de Burundi són [[urani]], [[níquel]], cobalt, coure i [[platí]]. Ademés del cultiu, atres indústries existents inclouen: ajuntat de components estrangers, obres públiques i bens de consum com a mantes, sabates i sabó. La moneda del país és el [[franc de Burundi]]; i en decembre del 2009, 1235 francs de Burundi eren equivalents a un [[dólar americà]].

Cap a [[2009]], la població estimada es trobava en els 8,988,091 habitants. Esta estimació pren en conte els efectes del SIDA, que són significatius sobre la demografia del país. Més de 500.000 persones s'han desplaçat a causa d'esta malaltia. molts burundesos han emigrat a atres països a causa de la guerra civil. En [[2006]], [[Estats Units]] va rebre prop de 10.000 refugiats provinents d'este país.  

La major part dels burundesos viu en àrees rurals, i prop d'un sext de la població ho fa en urbanisacions. La densitat de població de 315 persones per quilómetro quadrat és la segona més elevada en [[Àfrica Subsahariana]]. El 85% de la població és d'orige ètnic Hutu, 15% és Tutsi i menys del 1% Twas, aproximadament.

Diverses fonts estimen la població cristiana en al voltant del 70%, sent l'Iglésia Catòlica la de major representació, en el 65%. Practicants protestants i anglicans componen el 5% restant. S'estima que un 23% dels habitants s'adherix a creences tradicionals indígenes; i alguns d'estos grups tradicionals indígenes prometen cures per al VIH/SIDA, ademés d'aliments. La població musulmana ronda el 10%, i la major part d'estos viuen en àrees urbanes. Els [[sunites]] són majoria entre els musulmans, i el restant és [[chiita]].

L'[[assistència sanitària]] de Burundi és molt menor que la d'atres països. L'[[esperança de vida]] és de 50.1 anys. Un percentage significatiu de la població patix de [[desnutrició]]. A principis del 2000 hi havia 3 meges per cada mil habitants. La prevalença del SIDA cap a [[2007]] era del 4.2%.

La cultura de Burundi es basa en les tradicions locals i l'influència dels països veïns, encara que s'ha vist interrompuda pels [[desorde civil |desordens civils]]. Degut a que la principal activitat industrial en el país és l'[[agricultura]], un típic menjar burundés consistix en [[batata]], [[dacsa]] i [[pésol]]s. A causa del seu cost, la carn a soles es menja algunes vegades al mes. Quan diversos burundesos de conegut pròxim s'unixen per a una reunió beuen impeke, una [[cervesa]], des d'un gran contenidor. Cada persona rep un glopet per a simbolisar l'unitat.

L'[[artesania]] és una forma important d'expressió artística en Burundi, i és atractiva en forma de regal per a molts turistes. La [[cistelleria]] és una artesania difosa entre els artistes burundesos. També es fan atres artesanies com màixqueres, escuts, ceràmiques i estàtues.  

El tamboreig és part fonamental del patrimoni cultural de Burundi. El reconegut grup [[Royal Drummers of Burundi]], que ha tocat durant més de 40 anys, es destaca pels seus tenors tradicionals, entre els que es troben l'amashako, l'ibishikiso, i l'ikiranya. Les danses s'acompanyen ocasionalment per tenors, que es veuen a sovint en celebracions o reunions familiars. L'[[abatimbo]], que es practica en cerimònies oficials o rituals, i també l'[[abanyagasimbo]] ràpit, són alguns de les balls famosos de Burundi. Alguns instruments musicals de renom són la [[flauta]], la [[cítra]], l'ikembe, l'indonongo, l'umuduri (similar al [[Berimbau]] brasiler), l'inanga i l'inyagara.

El [[kirundi]], el [[francés]] i el [[suahili]] són idiomes que es parlen en Burundi. La taxa d'analfabetisme és alta, a causa de la baixa escolarisació. Només el deu per cent dels chiquets de Burundi es poden permetre assistir a la secundària. La tradició oral està fortament assentada en el país, i transmet història i lliçons de vida a través de cançons, contes i poesies. L'imigani, l'indirimbo, l'amazina, i l'ivyivugo són gèneros lliteraris existents en Burundi.

El [[bàsquetbol]] i l'[[atletisme]] són deports notoris en Burundi. El [[fútbol]] és un passatemps popular en tot el país, com també ho és la [[mancala]]. En Burundi la major part de les festes cristianes se celebren, sent aixina [[Nadal]] la més important. El dia de l'independecia burundesa és celebrat anualment el [[1 de juliol]]. En [[2005]], el govern va decretar que el [[Eid al-Fitr]], una celebració [[islàmica]], era considerada festa pública.

Recentment, el govern ha realisat canvis en les lleis, un d'elles criminalisa l'[[homosexualitat]]. Les persones que se troben culpables d'haver tengut relacions en individus del mateix sexe corren el risc de passar entre dos i tres anys en la presó, i han de pagar una multa que ronda entre els 50.000 i 100.000 francs burundesos. [[Amnistia internacional]] ha repudiat esta acció, prenent-la com una violació a les obligacions de Burundi baix el marc de les lleis regionals i internacionals, inclús contra la constitució del país, que assegura el dret a la privacitat.

En Burundi es troba l'[[Universitat de Buyumbura]]. Hi ha uns quants museus en les ciutats, com el [[Museu Geològic de Burundi]] en Buyumbura; ademés del [[Museu Nacional de Burundi]] i el [[Museu de la Vida de Burumbí]], en [[Gitega]]. L'alfabetisació adulta masculina ronda la mitat dels habitants, i la femenina prop d'un quart.