Diferència entre les revisions de "Camerún"

'''Camerún''', oficialment la '''República de Camerún''', ({{lang-fr|République du Cameroun}}; {{lang-en|Republic of Cameroon}}) és un [[Estat unitari]] organisat com [[república]] en el [[Àfrica central]]. Llimita al sur en [[Guinea Equatorial]] (189 km de frontera), a continuació en [[Gabon]] (298 km), i en [[República del Congo]] (523 km). A l'est llimita en [[República Centroafricana]] (797 km), al noreste en [[Chad]] (1094 km), i a l'oest en [[Nigèria]] (1690 km). El seu llitoral es troba en el [[golf de Biafra]], que forma part del [[golf de Guinea]] ([[oceà Atlàntic]]). La seua capital és [[Yaundé]] i la seua ciutat més poblada és [[Duala|Douala]]. El país ha segut cridat "Àfrica en miniatura" per la seua diversitat geològica i cultural: té plages, deserts, montanyes, selves i sabanes. El seu punt més alt és el [[mont Camerún]], en el suroest, i les seues principals ciutats són [[Duala]], [[Yaundé]] i [[Garoua|Garua]]. Habiten el país més de doscents [[grup ètnic|grups ètnics]] i [[Llengües de Camerún|llingüístics]], pero les seues llengües oficials són el [[Idioma francés|francés]] i el [[Idioma anglés|anglés]].  

Els habitants permanents més antics de Camerún són grups com els [[Pigmeos baka|baka]]. La [[civilisació sao]] al voltant del [[llac Chad]] va florir durant el primer mileni d. C i va donar pas al seu estat successor, el [[imperi Kanem-Bornu]]. Els exploradors portuguesos varen aplegar a la costa en 1472 i varen cridar a l'àrea «ric dels camarones». Els [[fulani]] varen establir el [[emirat Adamawa]] en el nort en el {{sigle|XIX||s}}, i grups ètnics de l'oest i noroest varen establir cacicazgos. Camerún es va convertir en una colónia alemana en 1884 coneguda com [[Kamerun]]. Despuix de la [[Primera Guerra Mundial]], es va dividir entre [[França]] i el [[Regne Unit]] com [[Mandat de la Societat de les Nacions|mandat de la Societat de Nacions]]. El partit [[Unió dels Pobles del Camerún]] (UPC) va defendre l'independència, pero va ser illegalisat per França en la década de 1950, #lo que va conduir a una guerra entre forces franceses i l'UPC que va durar fins a 1971.  

En 1960, el [[Camerún francés]] va proclamar la seua independència com la República de Camerún baixe la presidència d'[[Ahmadou Ahidjo]]. El [[Camerún britànic]] es va federar en 1961 per a formar la República Federal de Camerún, pero la federació va ser abandonada en 1972 i el país va passar a cridar-se República Unida de Camerún, i des de 1984, República de Camérun. [[Paul Biya]], el president en eixercici, ha dirigit el país des de 1982. Camerún es governa com una [[Presidencialismo|república presidencial]] unitària. Des de la seua independència, el país ha travessat [[Problema anglófono de Camerún|conflictes]] en els territoris de parla anglesa, que han advocat per una major autonomia. En 2017, tensions per la creació d'[[Ambazonia]], una entitat secessionista en els territoris de parla anglesa, varen conduir a una guerra.