Diferència entre les revisions de "Chiroxiphia caudata"

El '''ballarí blau''' (en [[Argentina]] i [[Paraguay]]) o '''saltarín blau''' ('''''Chiroxiphia caudata''''') és una [[espècie]] d'[[Aus|au]] [[Passeriformes|paseriforme]] de la [[família (biologia)|família]] [[Pipridae]] pertanyent al [[gènero (biologia)|gènero]] ''[[Chiroxiphia]]''. És natiu del centre oriental d'[[Amèrica del Sur]].

Es distribuïx pel surest de Brasil (sur de [[Goiás]] i sur d'[[Estat de Baïa|Baïa]] cap al sur fins a l'oest d'[[Estat de Paraná|Paraná]] i [[Riu Gran del Sur]]), surest de [[Paraguay]] i extrem noreste d'[[Argentina]] ([[Província de Missions|Missions]], noreste de [[Província de Corrents|Corrents]]).

Esta espècie és considerada comuna en la seua [[hàbitat natural]]: el [[sotobosque]] de boscs humits subtropicales o tropicals de la [[Mata Atlàntica]] i els boscs antics molt degradats, principalment avall dels 1500 {{esd|[[m s. n. m.]]}} d'altitut.

Medix entre 14 i 15,5 [[cm]] de llongitut. Té un gran [[dimorfisme sexual]]. El macho és d'un blau intens en la corona roja i cap, ales i plomes externes de la coa negres. Les plomes centrals de la coa són més llargues. La femella és oliva, més clara per avall i pot tindre la #front taronja (tal volta les de major edat), les plomes centrals de la coa són solament una miqueta més llargues. Les pates són rojoses.

Els machos jóvens s'assemblen a la femella adulta, pero poc a poc desenrollen la corona roja, el negre del rostre, i finalment el restant del plomall dels machos adults.

És [[omnívoro]]. S'alimenta principalment de [[frut]]s abundants en el seu hàbitat com [[Solanaceae|solanáceas]], [[Rubiaceae|rubiáceas]] i [[Piperaceae|piperáceas]], pero també d'[[Arthropoda|artròpodes]] menuts, [[aranya]]s i fins a flors.

El sistema de acasalamiento de ''C. caudata'' és [[Poliginia|poligínico]], que els machos (de dos a sis) s'agreguen en locals tradicionals o ''leks'', per a fer exhibicions cooperatives en el [[sotobosque]], a on existix una jerarquia linear de domini que pot persistir per anys. El macho dominant del grup es comporta com un [[centinela]] en l'alt d'una percha, en la tentativa d'atraure femelles per a la cort.

La femella té el seu territori al voltant del niu, que té forma de cistella menuda colocada ben alt en una horqueta i pegada en taranyines. Posa dos ous parduzcos en manchitas obscures. Els [[incubació|incuba]] durant 18 dies i els pollets abandonen el niu 20 dies despuix.

Emet un «''chao''» asprós i nassal, i un «''choueu, choueu..''» freqüent. Mentres realisen l'exhibició botant, emeten un kuá-«''kuáá-kuáá''» ronc i nassal, que s'accelera i culmina en esclats aguts.

L'espècie ''C. caudata'' va ser descrita per primera volta pel [[Ornitologia|ornitólogo]] [[Gran Bretanya|britànic]] [[George Shaw|George Kearsley Shaw]] en 1793 baix el [[nom científic]] ''Pipra caudata''; la [[localitat tipo]] és «en llocs càlits de Sudamérica», esmenat posteriorment per a «Riu de Janeiro, Brasil». Alguns autors, com [[BirdLife International]] citen a [[Frederick Polydore Nodder]] com coautor, pero la majoria dels autors consideren que Nodder no va participar de la descripció.

El nom genèric femení «''Chiroxiphia''» es compon de les paraules del [[idioma grec|grec]] «kheir» o «kheiros» que significa ‘mà’ (en referència a l'ala) i «xiphos» que significa ‘espasa’, ‘sabre’; i el nom de l'espècie «''caudata''», prové del [[idioma llatí|llatí]] «''caudatus''» que significa ‘de coa’, ‘que té una coa (llarga o curta)’.

És [[monotípica]]. El present [[gènero (biologia)|gènero]] està cercanamente relacionat en el gènero ''[[Antilophia]]'', i s'han registrat ocasionalment [[Híbrit (biologia)|híbrits]] intergenéricos entre la present espècie i el '''soldadito''' (''[[Antilophia galeata]]''), este híbrit és molt conegut en [[Brasil]] pel nom popular de «''rei-dos-tangarás''» (en [[idioma portugués|portugués]]); aparentment ha hibridado també en el '''saltarín militar''' (''[[Ilicura militaris]]'').