Diferència entre les revisions de "Cistothorus palustris"
m Text reemplaça - ' migran ' a ' migren ' |
Bot: Llevant referències invàlides o trencades importades en l'esboç |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:Cistothorus palustris CT.jpg|miniatura|cucarachero pantanero (''Cistothorus palustris'')]] | [[Archiu:Cistothorus palustris CT.jpg|miniatura|cucarachero pantanero (''Cistothorus palustris'')]] | ||
El '''cucarachero pantanero''' | El '''cucarachero pantanero''' (''Cistothorus palustris''), també denominat '''chivirín pantanero''' o '''saltapared pantanero''' (en [[Mèxic]]), '''troglodita de ciènaga''' (en [[Cuba]]) o '''ratona dels estuaris''', és una [[espècie]] d'[[Aus|au]] [[Passeriformes|paseriforme]] de la [[família (biologia)|família]] [[Troglodytidae]] pertanyent al [[Gènero (biologia)|gènero]] ''[[Cistothorus]]''. És nativa d'[[Amèrica del Nort]]. | ||
==Distribució i hàbitat== | ==Distribució i hàbitat== | ||
Es reproduïx en el sur de [[Canadà]], des de l'est de [[Columbia Britànica]] fins a l'extrem sur d'[[Ontario]] i [[Quebec]] i en l'oest i mitat nort d'[[Estats Units]]; és resident permanent en la costa del [[Oceà Pacífic|Pacífic]], en parts de l'oest i en el llitoral [[Oceà Atlàntic|atlàntic]] d'Estats Units; les poblacions nortenyes migren cap al sur d'Estats Units i [[Mèxic]] (fins al sur). | Es reproduïx en el sur de [[Canadà]], des de l'est de [[Columbia Britànica]] fins a l'extrem sur d'[[Ontario]] i [[Quebec]] i en l'oest i mitat nort d'[[Estats Units]]; és resident permanent en la costa del [[Oceà Pacífic|Pacífic]], en parts de l'oest i en el llitoral [[Oceà Atlàntic|atlàntic]] d'Estats Units; les poblacions nortenyes migren cap al sur d'Estats Units i [[Mèxic]] (fins al sur). | ||
El seu hàbitat de reproducció són una diversitat de [[marisma]]s en tota Norteamérica. Els machos construïxen els seus nius preferentment en la espadaña (''[[Typha latifolia]]'', pero canvien a la enea (''[[Scirpus validus]]'') més alvance en la temporada, quan la marisma se seca al voltant de les bases dels rodales de espadaña menys profunts. Durant la invernada també ocupen [[hàbitat]]s palustres diversos. | El seu hàbitat de reproducció són una diversitat de [[marisma]]s en tota Norteamérica. Els machos construïxen els seus nius preferentment en la espadaña (''[[Typha latifolia]]'', pero canvien a la enea (''[[Scirpus validus]]'') més alvance en la temporada, quan la marisma se seca al voltant de les bases dels rodales de espadaña menys profunts. Durant la invernada també ocupen [[hàbitat]]s palustres diversos. Des del [[nivell de la mar]] fins als 2500 [[metro|m]] d'[[altitut]]. Registrat com vagante en [[Bermuda]] i [[Cuba]]. | ||
==Descripció== | ==Descripció== | ||
| Llínea 17: | Llínea 17: | ||
==Comportament== | ==Comportament== | ||
El niu és una massa ovalada unida a la vegetació del pantà, entrant per un costat. Normalment posen de quatre a sis [[Ou (biologia)|ous]], encara que el número pot variar de tres a dèu. | El niu és una massa ovalada unida a la vegetació del pantà, entrant per un costat. Normalment posen de quatre a sis [[Ou (biologia)|ous]], encara que el número pot variar de tres a dèu. El macho construïx molts nius sense utilisació en el seu territori; podent perforar els ous d'atres aus anidados prop. | ||
Esta au és encara comuna i numerosa, en una població estimada en 11 000 000 d'individus madurs, encara que els seus números han disminuït en la [[Destrucció d'hàbitat|pèrdua d'hàbitat]] de chapulls apropiats. El drenage massiu dels pantans donarà lloc a l'extinció local. No obstant, esta espècie és abundant i de distribució prou àmplia lo que no la califica com amenaçades segons la [[Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea]] (IUCN). | Esta au és encara comuna i numerosa, en una població estimada en 11 000 000 d'individus madurs, encara que els seus números han disminuït en la [[Destrucció d'hàbitat|pèrdua d'hàbitat]] de chapulls apropiats. El drenage massiu dels pantans donarà lloc a l'extinció local. No obstant, esta espècie és abundant i de distribució prou àmplia lo que no la califica com amenaçades segons la [[Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea]] (IUCN). | ||
==Sistemàtica== | ==Sistemàtica== | ||
| Llínea 25: | Llínea 25: | ||
===Descripció original=== | ===Descripció original=== | ||
L'espècie ''C. palustris'' va ser descrita per primera volta pel [[Ornitologia|ornitólogo]] [[Escòcia|escocés]] [[Alexander Wilson]] en 1810 baix el [[nom científic]] ''Certhia palustris''; el seu [[localitat tipo]] és: «vores dels rius Schuylkill i Delaware (Filadèlfia, Pennsilvània]». | L'espècie ''C. palustris'' va ser descrita per primera volta pel [[Ornitologia|ornitólogo]] [[Escòcia|escocés]] [[Alexander Wilson]] en 1810 baix el [[nom científic]] ''Certhia palustris''; el seu [[localitat tipo]] és: «vores dels rius Schuylkill i Delaware (Filadèlfia, Pennsilvània]». | ||
===Etimologia=== | ===Etimologia=== | ||
El nom genèric masculí «''Cistothorus''» és una combinació de les paraules del [[idioma grec|grec]] «''kistos''» que significa ‘xara’, i «''thouros''» que significa ‘botant’, ‘corrent’; i el nom de l'espècie «''palustris''» en [[idioma llatí|llatí]] significa ‘palustre’, ‘del pantà’. | El nom genèric masculí «''Cistothorus''» és una combinació de les paraules del [[idioma grec|grec]] «''kistos''» que significa ‘xara’, i «''thouros''» que significa ‘botant’, ‘corrent’; i el nom de l'espècie «''palustris''» en [[idioma llatí|llatí]] significa ‘palustre’, ‘del pantà’. | ||
===Taxonomia=== | ===Taxonomia=== | ||
Les variacions geogràfiques són complexes i necessitades d'un anàlisis exhaustiu. Ademés del comportament de vora, les diferències de color, patró, tamany i muda varien a lo llarc de distintes llínees geogràfiques. El reconeiximent [[taxonomia|taxonómico]] d'esta variació seguix sense resoldre's, incloses les qüestions relatives a la troballa de que existixen dos grans grups evolutius, oriental i occidental, en Norteamérica. | Les variacions geogràfiques són complexes i necessitades d'un anàlisis exhaustiu. Ademés del comportament de vora, les diferències de color, patró, tamany i muda varien a lo llarc de distintes llínees geogràfiques. El reconeiximent [[taxonomia|taxonómico]] d'esta variació seguix sense resoldre's, incloses les qüestions relatives a la troballa de que existixen dos grans grups evolutius, oriental i occidental, en Norteamérica. | ||
Les formes descrites ''C. p. canniphonus'' {{versalita|Oberholser}}, 1974 és un sinònim de ''dissaeptus'', ''C. p. cryphius'' {{versalita|Oberholser}}, 1974 és un sinònim de ''iliacus'', i ''C. p. thryophilus'' {{versalita|Oberholser}}, 1903 és un sinònim de ''marianae''. | Les formes descrites ''C. p. canniphonus'' {{versalita|Oberholser}}, 1974 és un sinònim de ''dissaeptus'', ''C. p. cryphius'' {{versalita|Oberholser}}, 1974 és un sinònim de ''iliacus'', i ''C. p. thryophilus'' {{versalita|Oberholser}}, 1903 és un sinònim de ''marianae''. | ||
===Subespecies=== | ===Subespecies=== | ||
Segons la classificació ''AviList: The Global Avian Checklist'' | Segons la classificació ''AviList: The Global Avian Checklist'' es reconeixen quinze [[subespecies]], en la seua corresponent distribució geogràfica: | ||
* Grup [[politípico]] ''paludicola'': | * Grup [[politípico]] ''paludicola'': | ||
| Llínea 65: | Llínea 65: | ||
** ''Cistothorus palustris tolucensis'' ({{versalita|[[Edward William Nelson|Nelson]]}}), 1904 – centre de Mèxic ([[estat d'Hidalgo|Hidalgo]] i [[estat de Mèxic|Mèxic]] al sur fins a [[Pobla]]). | ** ''Cistothorus palustris tolucensis'' ({{versalita|[[Edward William Nelson|Nelson]]}}), 1904 – centre de Mèxic ([[estat d'Hidalgo|Hidalgo]] i [[estat de Mèxic|Mèxic]] al sur fins a [[Pobla]]). | ||
{{listaref}} | {{listaref}} | ||