Diferència entre les revisions de "Dendrocygna bicolor" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 1:

[[Archiu:Marrecas-caneleiras - Dendrocygna bicolor.jpg|miniatura|sirirí colorat (''Dendrocygna bicolor'')]]

El '''sirirí colorat''' ('''''Dendrocygna bicolor'''''),~~<ref name=AOP>{{Llesta aus AOP|2023-10-05}}</ref>~~ també conegut com a '''ànet silbón colorat'''~~<ref name=BJS>{{Llesta aus BJS|2023-10-05}}</ref>~~ o '''suirirí bicolor''',~~<ref>{{Noms aus SEO 1 |fechaacceso =2015-09-11}}</ref>~~ és una [[espècie]] d'[[Aus|au]] [[Anseriformes|anseriforme]] de la [[família (biologia)|família]] [[Anatidae]] i la subfamília [[Anatinae]].

El '''sirirí colorat''' ('''''Dendrocygna bicolor'''''), també conegut com a '''ànet silbón colorat''' o '''suirirí bicolor''', és una [[espècie]] d'[[Aus|au]] [[Anseriformes|anseriforme]] de la [[família (biologia)|família]] [[Anatidae]] i la subfamília [[Anatinae]].

Habita en totes les [[clima tropical|regions tropicals]] del món: en gran part de [[América Central|Centre]] i [[Amèrica del Sur|Sudamérica]], les [[Índies Occidentals]], el [[sur d'Estats Units|sur dels Estats Units]], [[Àfrica subsahariana]] i el [[subcontinent indi]]. Té un [[plomall]] principalment pardo rojós, cames llargues i un [[pico (zoologia)|pico]] llarc i gris, i una franja blanca distintiva en tota la coa negra durant el vol. De la mateixa manera que atres membres del seu antic linaje, té una cridada sorollosa que en vol o en el sol. L'hàbitat preferit són els #llac poc profunts, [[arrossar]]és i uns atres [[chapull]]és en vegetació abundant.

Llínea 7:

El [[niu d'aus|niu]], construït en material vegetal i sense forrar, és construït entre la vegetació densa o en el buit d'un arbre. La [[posada (ous)|posada]] típica té al voltant de dèu [[ou (biologia)|ous]] blanquecinos. La parella reproductora, els membres de la qual permaneixen junts tota la vida, es turna para [[incubació|incubar]] els ous; estos [[eclosió|eclosionan]] en 24-29 dies. Els pollets, en plomall suau i gris, deixen el niu un dia despuix o després de l'eclosió, pero els progenitors seguixen protegint-los fins que abandonen el niu nou semanes despuix.

S'alimenta de llavors i atres parts de les plantes en els chapulls de dia o de nit. A voltes es considera una plaga en els cultius de l'arròs, i també ho cacen per a menjar en parts de la seua àrea de distribució. A pesar de la caça, l'enverinament per [[plaguicida]]s i la depredación natural per mamífers, reptils i atres aus, les grans poblacions i la varietat d'esta au fan que es classifique com de [[espècie baixe preocupació menor|preocupació menor]] per la [[Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea]] (UICN).~~<ref name="IUCN" />~~

S'alimenta de llavors i atres parts de les plantes en els chapulls de dia o de nit. A voltes es considera una plaga en els cultius de l'arròs, i també ho cacen per a menjar en parts de la seua àrea de distribució. A pesar de la caça, l'enverinament per [[plaguicida]]s i la depredación natural per mamífers, reptils i atres aus, les grans poblacions i la varietat d'esta au fan que es classifique com de [[espècie baixe preocupació menor|preocupació menor]] per la [[Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea]] (UICN).

[[Categoria:Aus d'Àfrica]]

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 [[Archiu:Marrecas-caneleiras - Dendrocygna bicolor.jpg|miniatura|sirirí colorat (''Dendrocygna bicolor'')]]
-El '''sirirí colorat''' ('''''Dendrocygna bicolor'''''),<ref name=AOP>{{Llesta aus AOP|2023-10-05}}</ref> també conegut com a '''ànet silbón colorat'''<ref name=BJS>{{Llesta aus BJS|2023-10-05}}</ref> o '''suirirí bicolor''',<ref>{{Noms aus SEO 1 |fechaacceso =2015-09-11}}</ref> és una [[espècie]] d'[[Aus|au]] [[Anseriformes|anseriforme]] de la [[família (biologia)|família]] [[Anatidae]] i la subfamília [[Anatinae]].
+El '''sirirí colorat''' ('''''Dendrocygna bicolor'''''), també conegut com a '''ànet silbón colorat''' o '''suirirí bicolor''', és una [[espècie]] d'[[Aus|au]] [[Anseriformes|anseriforme]] de la [[família (biologia)|família]] [[Anatidae]] i la subfamília [[Anatinae]].
 Habita en totes les [[clima tropical|regions tropicals]] del món: en gran part de [[América Central|Centre]] i [[Amèrica del Sur|Sudamérica]], les [[Índies Occidentals]], el [[sur d'Estats Units|sur dels Estats Units]], [[Àfrica subsahariana]] i el [[subcontinent indi]]. Té un [[plomall]] principalment pardo rojós, cames llargues i un [[pico (zoologia)|pico]] llarc i gris, i una franja blanca distintiva en tota la coa negra durant el vol. De la mateixa manera que atres membres del seu antic linaje, té una cridada sorollosa que en vol o en el sol. L'hàbitat preferit són els #llac poc profunts, [[arrossar]]és i uns atres [[chapull]]és en vegetació abundant.
@@ Llínea 7: / Llínea 7: @@
 El [[niu d'aus|niu]], construït en material vegetal i sense forrar, és construït entre la vegetació densa o en el buit d'un arbre. La [[posada (ous)|posada]] típica té al voltant de dèu [[ou (biologia)|ous]] blanquecinos. La parella reproductora, els membres de la qual permaneixen junts tota la vida, es turna para [[incubació|incubar]] els ous; estos [[eclosió|eclosionan]] en 24-29 dies. Els pollets, en plomall suau i gris, deixen el niu un dia despuix o després de l'eclosió, pero els progenitors seguixen protegint-los fins que abandonen el niu nou semanes despuix.
-S'alimenta de llavors i atres parts de les plantes en els chapulls de dia o de nit. A voltes es considera una plaga en els cultius de l'arròs, i també ho cacen per a menjar en parts de la seua àrea de distribució. A pesar de la caça, l'enverinament per [[plaguicida]]s i la depredación natural per mamífers, reptils i atres aus, les grans poblacions i la varietat d'esta au fan que es classifique com de [[espècie baixe preocupació menor|preocupació menor]] per la [[Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea]] (UICN).<ref name="IUCN" />
+S'alimenta de llavors i atres parts de les plantes en els chapulls de dia o de nit. A voltes es considera una plaga en els cultius de l'arròs, i també ho cacen per a menjar en parts de la seua àrea de distribució. A pesar de la caça, l'enverinament per [[plaguicida]]s i la depredación natural per mamífers, reptils i atres aus, les grans poblacions i la varietat d'esta au fan que es classifique com de [[espècie baixe preocupació menor|preocupació menor]] per la [[Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea]] (UICN).
 [[Categoria:Aus d'Àfrica]]