Diferència entre les revisions de "Eleothreptus candicans"
Bot: Creant artícul sobre l'au |
Bot: Llevant referències invàlides o trencades importades en l'esboç (Etiqueta: Revertit) |
||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
El '''chotacabras aliblanco''' | El '''chotacabras aliblanco''' ('''''Eleothreptus candicans'''''), també denominat '''chotacabra d'ales blanques''', '''atajacaminos d'ales blanques''' o '''atajacaminos ala blanca''', és una [[espècie]] d'[[Aus|au]] [[Caprimulgiformes|caprimulgiforme]] de la [[família (biologia)|família]] [[Caprimulgidae]], una de les dos pertanyents al [[Gènero (biologia)|gènero]] ''[[Eleothreptus]]'', anteriorment situada en ''[[Caprimulgus]]''. És nativa del centre d'[[Amèrica del Sur]]. És un au nocturna, rara i amenaçada, dels pasturages del [[Província fitogeográfica del tancat|tancat]] de la regió central del continent. | ||
==Distribució i hàbitat== | ==Distribució i hàbitat== | ||
Actualment es troba en uns pocs llocs del nort de [[Bolívia]] ([[Reserva de biosfera Estació Biològica del Beni]], en [[Departament del Beni|Beni]]), centre sur de [[Brasil]] ([[Parc nacional de les Emas]] en el suroest de [[Goiás]] i extrem noreste de [[Mate Grosso do Sul]], i suroest de [[Mines Gerais]]), i en l'est de [[Paraguay]] ([[Reserva de biosfera del Bosc Mbaracayú]], en [[Departament de Canindeyú|Canindeyú]] i [[Estany Blanc (Paraguay)|Estany Blanc]], en [[Sant Pedro de Ycuamandiyú|Sant Pedro]]). Existixen registres històrics en el [[estat de São Paulo]], en el surest de Brasil. | Actualment es troba en uns pocs llocs del nort de [[Bolívia]] ([[Reserva de biosfera Estació Biològica del Beni]], en [[Departament del Beni|Beni]]), centre sur de [[Brasil]] ([[Parc nacional de les Emas]] en el suroest de [[Goiás]] i extrem noreste de [[Mate Grosso do Sul]], i suroest de [[Mines Gerais]]), i en l'est de [[Paraguay]] ([[Reserva de biosfera del Bosc Mbaracayú]], en [[Departament de Canindeyú|Canindeyú]] i [[Estany Blanc (Paraguay)|Estany Blanc]], en [[Sant Pedro de Ycuamandiyú|Sant Pedro]]). Existixen registres històrics en el [[estat de São Paulo]], en el surest de Brasil. | ||
A pesar d'escassa, esta espècie és considerada localment no poc comuna en les seues [[hàbitat]]s naturals: els pasturages oberts en arbres i arbustos dispersos (p .ej. ''[[Tabebuia aurea|Tabebuia caraiba]]'' i ''[[Anadenanthera]]'' spp.), [[sabana]]s seques i tancats oberts en arbustos dispersos, palmeres, montícul de termites i formiguers. També en pasturages en regeneració despuix de cremats. Evita àrees en pastures altes. | A pesar d'escassa, esta espècie és considerada localment no poc comuna en les seues [[hàbitat]]s naturals: els pasturages oberts en arbres i arbustos dispersos (p .ej. ''[[Tabebuia aurea|Tabebuia caraiba]]'' i ''[[Anadenanthera]]'' spp.), [[sabana]]s seques i tancats oberts en arbustos dispersos, palmeres, montícul de termites i formiguers. També en pasturages en regeneració despuix de cremats. Evita àrees en pastures altes. És una espècie de terres baixes, entre 170 i 1000 [[metro|m]] d'[[altitut]]. | ||
De les moltes espècies (més de 15) de caprimúlgidos en [[Paraguay]], el chotacabras aliblanco és el més rar. Té pegats blancs en les seues ales i coa, pero d'un blanc pur. | De les moltes espècies (més de 15) de caprimúlgidos en [[Paraguay]], el chotacabras aliblanco és el més rar. Té pegats blancs en les seues ales i coa, pero d'un blanc pur. | ||
==Estat de conservació== | ==Estat de conservació== | ||
El chotacabras aliblanco havia segut calificat com [[Espècie amenaçada|amenaçat d'extinció]] per la [[Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea]] (IUCN) fins a l'any 2019, quan va ser re-calificat com [[espècie vulnerable|vulnerable]] degut a que la seua població total és molt menuda, estimada entre 600 i 1700 individus madurs, i coneguda per a penes cinc localitats. No obstant, és ben possible que siga trobada en atres llocs i la seua població tinga que ser revisada per a major. Les principals amenaces causadoras de la [[Destrucció d'hàbitat|pèrdua d'hàbitat]] són el pastoreig, els pasturages exòtics invasivos, els règims de cremades inapropiats i la conversió per a plantacions de ''[[Eucalyptus]]'', pastajes, soja i atres cultius per a exportació. Algunes de les localitats de l'espècie es troben en àrees ben protegides. | El chotacabras aliblanco havia segut calificat com [[Espècie amenaçada|amenaçat d'extinció]] per la [[Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea]] (IUCN) fins a l'any 2019, quan va ser re-calificat com [[espècie vulnerable|vulnerable]] degut a que la seua població total és molt menuda, estimada entre 600 i 1700 individus madurs, i coneguda per a penes cinc localitats. No obstant, és ben possible que siga trobada en atres llocs i la seua població tinga que ser revisada per a major. Les principals amenaces causadoras de la [[Destrucció d'hàbitat|pèrdua d'hàbitat]] són el pastoreig, els pasturages exòtics invasivos, els règims de cremades inapropiats i la conversió per a plantacions de ''[[Eucalyptus]]'', pastajes, soja i atres cultius per a exportació. Algunes de les localitats de l'espècie es troben en àrees ben protegides. | ||
==Descripció== | ==Descripció== | ||
Medix en promig 22 [[cm]] de llongitut. Presenta [[dimorfisme sexual]]. El macho és de color marró grisáceo clar per arribade s, negre en la corona i la face, en una banda ocular i bigots blancs; presenta pintes negres en les escapulares; la coa és blanca per avall en les plomes centrals grisáceas per dalt. La gaarganta és marró, el pit pardo ferruginoso i el ventre blanc. En vol es pot observar una gran àrea blanca en les ales, en les puntes negres; les primàries són curvades. La femella és parda, en les ales sense blanc ni puntes negres. | Medix en promig 22 [[cm]] de llongitut. Presenta [[dimorfisme sexual]]. El macho és de color marró grisáceo clar per arribade s, negre en la corona i la face, en una banda ocular i bigots blancs; presenta pintes negres en les escapulares; la coa és blanca per avall en les plomes centrals grisáceas per dalt. La gaarganta és marró, el pit pardo ferruginoso i el ventre blanc. En vol es pot observar una gran àrea blanca en les ales, en les puntes negres; les primàries són curvades. La femella és parda, en les ales sense blanc ni puntes negres. | ||
==Comportament== | ==Comportament== | ||
| Llínea 34: | Llínea 34: | ||
==Sistemàtica== | ==Sistemàtica== | ||
===Descripció original=== | ===Descripció original=== | ||
L'espècie ''I. candicans'' va ser descrita per primera volta pel [[Ornitologia|ornitólogo]] [[Àustria|austríac]] [[August von Pelzeln]] en 1867 baix el [[nom científic]] ''Stenopsis candicans''; el seu [[localitat tipo]] és: «Irisanga, São Paulo, Brasil». | L'espècie ''I. candicans'' va ser descrita per primera volta pel [[Ornitologia|ornitólogo]] [[Àustria|austríac]] [[August von Pelzeln]] en 1867 baix el [[nom científic]] ''Stenopsis candicans''; el seu [[localitat tipo]] és: «Irisanga, São Paulo, Brasil». | ||
===Etimologia=== | ===Etimologia=== | ||
El nom genèric femení «''Eleothreptus''» es compon de les paraules del [[idioma grec|grec]] «''helos''» que significa ‘pantà’, i «''trephō''» que significa ‘que prospera’; i el nom de l'espècie «''candicans''», en [[idioma llatí|llatí]] significa ‘blancuzco’. | El nom genèric femení «''Eleothreptus''» es compon de les paraules del [[idioma grec|grec]] «''helos''» que significa ‘pantà’, i «''trephō''» que significa ‘que prospera’; i el nom de l'espècie «''candicans''», en [[idioma llatí|llatí]] significa ‘blancuzco’. | ||
===Taxonomia=== | ===Taxonomia=== | ||
És [[monotípica]]. Per molt temps la present espècie va estar situada en el gènero ''[[Caprimulgus]]'' —i fins a considerada [[conespecífica]] en ''[[Hydropsalis cayennensis|Caprimulgus cayennensis]]''—, fins que varis estudis [[Filogenético molecular|filogenético]] varen demostrar cabalmente que estava hermanada en l'espècie ''[[Eleothreptus anomalus]]'', el '''chotacabras pantanero''', per #lo que va ser transferida al gènero ''Eleothreptus''. | És [[monotípica]]. Per molt temps la present espècie va estar situada en el gènero ''[[Caprimulgus]]'' —i fins a considerada [[conespecífica]] en ''[[Hydropsalis cayennensis|Caprimulgus cayennensis]]''—, fins que varis estudis [[Filogenético molecular|filogenético]] varen demostrar cabalmente que estava hermanada en l'espècie ''[[Eleothreptus anomalus]]'', el '''chotacabras pantanero''', per #lo que va ser transferida al gènero ''Eleothreptus''. Este canvi [[taxonomia|taxonómico]] va ser aprovat en la Proposta N<sup>o</sup> 522 al [[American Ornithological Society|Comité de Classificació de Sudamérica]] (SACC). Alguns d'eixos estudis sugerixen que el gènero ''Eleothreptus'' està embotit dins d'un gènero ''[[Hydropsalis]]'' ampliat; no obstant, estudis més recents, de 2023, reforcen el manteniment de la #present i ''I. anomalus'' en el present gènero. | ||
[[Categoria:Aus d'Amèrica]] | [[Categoria:Aus d'Amèrica]] | ||