Diferència entre les revisions de "Eleothreptus candicans"

ValBOT (Discussió | contribucions)
Bot: Creant artícul sobre l'au
 
ValBOT (Discussió | contribucions)
Bot: Llevant referències invàlides o trencades importades en l'esboç
(Etiqueta: Revertit)
Llínea 2: Llínea 2:




El '''chotacabras aliblanco'''<ref name="sèu">{{Noms aus SEO 5|fechaacceso =28 de febrer de 2024. P. 126}}</ref> ('''''Eleothreptus candicans'''''), també denominat '''chotacabra d'ales blanques''', '''atajacaminos d'ales blanques''' o '''atajacaminos ala blanca''',<ref name="AB">[http://avibase.bsc-eoc.org/species.jsp?lang=ÉS&avibaseid=A3I1I0ACED906ABF Chotacabras aliblanco ''Eleothreptus candicans'' (Pelzeln, 1867)] en ''Avibase''. Consultat el 4 d'abril de 2024.</ref> és una [[espècie]] d'[[Aus|au]] [[Caprimulgiformes|caprimulgiforme]] de la [[família (biologia)|família]] [[Caprimulgidae]], una de les dos pertanyents al [[Gènero (biologia)|gènero]] ''[[Eleothreptus]]'', anteriorment situada en ''[[Caprimulgus]]''. És nativa del centre d'[[Amèrica del Sur]]. És un au nocturna, rara i amenaçada, dels pasturages del [[Província fitogeográfica del tancat|tancat]] de la regió central del continent.  
El '''chotacabras aliblanco''' ('''''Eleothreptus candicans'''''), també denominat '''chotacabra d'ales blanques''', '''atajacaminos d'ales blanques''' o '''atajacaminos ala blanca''', és una [[espècie]] d'[[Aus|au]] [[Caprimulgiformes|caprimulgiforme]] de la [[família (biologia)|família]] [[Caprimulgidae]], una de les dos pertanyents al [[Gènero (biologia)|gènero]] ''[[Eleothreptus]]'', anteriorment situada en ''[[Caprimulgus]]''. És nativa del centre d'[[Amèrica del Sur]]. És un au nocturna, rara i amenaçada, dels pasturages del [[Província fitogeográfica del tancat|tancat]] de la regió central del continent.  


==Distribució i hàbitat==
==Distribució i hàbitat==


Actualment es troba en uns pocs llocs del nort de [[Bolívia]] ([[Reserva de biosfera Estació Biològica del Beni]], en [[Departament del Beni|Beni]]), centre sur de [[Brasil]] ([[Parc nacional de les Emas]] en el suroest de [[Goiás]] i extrem noreste de [[Mate Grosso do Sul]], i suroest de [[Mines Gerais]]), i en l'est de [[Paraguay]] ([[Reserva de biosfera del Bosc Mbaracayú]], en [[Departament de Canindeyú|Canindeyú]] i [[Estany Blanc (Paraguay)|Estany Blanc]], en [[Sant Pedro de Ycuamandiyú|Sant Pedro]]). Existixen registres històrics en el [[estat de São Paulo]], en el surest de Brasil.<ref name="BOW">{{Birds of the World |aneu=whwnig1 |títul=White-winged Nightjar (''Eleothreptus candicans'')|autor=Cleere, N., Kirwan, G.M. & de Juana, I.|editor=J. del Clot, A. Elliott, J. Sargatal, D.A. Christie & I. de Juana |any=2020 |consultat=2024-03-01 |doi=10.2173/bow.whwnig1.01}}</ref><ref name="WA">{{cita web|títul=bacurau-de-coa-branco|sitie web=Wikiaves|url=https://www.wikiaves.com.br/wiki/bacurau-de-coa-branco|fechaacceso=4 d'abril de 2024}}</ref>
Actualment es troba en uns pocs llocs del nort de [[Bolívia]] ([[Reserva de biosfera Estació Biològica del Beni]], en [[Departament del Beni|Beni]]), centre sur de [[Brasil]] ([[Parc nacional de les Emas]] en el suroest de [[Goiás]] i extrem noreste de [[Mate Grosso do Sul]], i suroest de [[Mines Gerais]]), i en l'est de [[Paraguay]] ([[Reserva de biosfera del Bosc Mbaracayú]], en [[Departament de Canindeyú|Canindeyú]] i [[Estany Blanc (Paraguay)|Estany Blanc]], en [[Sant Pedro de Ycuamandiyú|Sant Pedro]]). Existixen registres històrics en el [[estat de São Paulo]], en el surest de Brasil.


A pesar d'escassa, esta espècie és considerada localment no poc comuna en les seues [[hàbitat]]s naturals: els pasturages oberts en arbres i arbustos dispersos (p .ej. ''[[Tabebuia aurea|Tabebuia caraiba]]'' i ''[[Anadenanthera]]'' spp.), [[sabana]]s seques i tancats oberts en arbustos dispersos, palmeres, montícul de termites i formiguers. També en pasturages en regeneració despuix de cremats. Evita àrees en pastures altes.<ref name=BOW/> És una espècie de terres baixes, entre 170 i 1000&nbsp;[[metro|m]] d'[[altitut]].<ref name=iucn/>
A pesar d'escassa, esta espècie és considerada localment no poc comuna en les seues [[hàbitat]]s naturals: els pasturages oberts en arbres i arbustos dispersos (p .ej. ''[[Tabebuia aurea|Tabebuia caraiba]]'' i ''[[Anadenanthera]]'' spp.), [[sabana]]s seques i tancats oberts en arbustos dispersos, palmeres, montícul de termites i formiguers. També en pasturages en regeneració despuix de cremats. Evita àrees en pastures altes. És una espècie de terres baixes, entre 170 i 1000&nbsp;[[metro|m]] d'[[altitut]].


De les moltes espècies (més de 15) de caprimúlgidos en [[Paraguay]], el chotacabras aliblanco és el més rar. Té pegats blancs en les seues ales i coa, pero d'un blanc pur.
De les moltes espècies (més de 15) de caprimúlgidos en [[Paraguay]], el chotacabras aliblanco és el més rar. Té pegats blancs en les seues ales i coa, pero d'un blanc pur.


==Estat de conservació==
==Estat de conservació==
El chotacabras aliblanco havia segut calificat com [[Espècie amenaçada|amenaçat d'extinció]] per la [[Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea]] (IUCN) fins a l'any 2019, quan va ser re-calificat com [[espècie vulnerable|vulnerable]] degut a que la seua població total és molt menuda, estimada entre 600 i 1700&nbsp;individus madurs, i coneguda per a penes cinc localitats. No obstant, és ben possible que siga trobada en atres llocs i la seua població tinga que ser revisada per a major. Les principals amenaces causadoras de la [[Destrucció d'hàbitat|pèrdua d'hàbitat]] són el pastoreig, els pasturages exòtics invasivos, els règims de cremades inapropiats i la conversió per a plantacions de ''[[Eucalyptus]]'', pastajes, soja i atres cultius per a exportació. Algunes de les localitats de l'espècie es troben en àrees ben protegides.<ref name=iucn/>
El chotacabras aliblanco havia segut calificat com [[Espècie amenaçada|amenaçat d'extinció]] per la [[Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea]] (IUCN) fins a l'any 2019, quan va ser re-calificat com [[espècie vulnerable|vulnerable]] degut a que la seua població total és molt menuda, estimada entre 600 i 1700&nbsp;individus madurs, i coneguda per a penes cinc localitats. No obstant, és ben possible que siga trobada en atres llocs i la seua població tinga que ser revisada per a major. Les principals amenaces causadoras de la [[Destrucció d'hàbitat|pèrdua d'hàbitat]] són el pastoreig, els pasturages exòtics invasivos, els règims de cremades inapropiats i la conversió per a plantacions de ''[[Eucalyptus]]'', pastajes, soja i atres cultius per a exportació. Algunes de les localitats de l'espècie es troben en àrees ben protegides.


==Descripció==
==Descripció==


Medix en promig 22&nbsp;[[cm]] de llongitut. Presenta [[dimorfisme sexual]]. El macho és de color marró grisáceo clar per arribade s, negre en la corona i la face, en una banda ocular i bigots blancs; presenta pintes negres en les escapulares; la coa és blanca per avall en les plomes centrals grisáceas per dalt. La gaarganta és marró, el pit pardo ferruginoso i el ventre blanc. En vol es pot observar una gran àrea blanca en les ales, en les puntes negres; les primàries són curvades. La femella és parda, en les ales sense blanc ni puntes negres.<ref name="apc">{{cita lliure|autor={{versalita|Gwyne, J.; Ridgely, R.; Tudor, G. & Alger, M.}}|any=2010|títul=Aus do Brasil Vol.1 Pantanal i Tancat|editorial= Editora Horisó|ubicació=São Paulo|idioma=pt|isbn=978-85-88031-29-6|cita=bacurau-de-torra-branca ''Eleothreptus candicans'', p.140}}</ref>
Medix en promig 22&nbsp;[[cm]] de llongitut. Presenta [[dimorfisme sexual]]. El macho és de color marró grisáceo clar per arribade s, negre en la corona i la face, en una banda ocular i bigots blancs; presenta pintes negres en les escapulares; la coa és blanca per avall en les plomes centrals grisáceas per dalt. La gaarganta és marró, el pit pardo ferruginoso i el ventre blanc. En vol es pot observar una gran àrea blanca en les ales, en les puntes negres; les primàries són curvades. La femella és parda, en les ales sense blanc ni puntes negres.


==Comportament==
==Comportament==
Llínea 34: Llínea 34:
==Sistemàtica==
==Sistemàtica==
===Descripció original===
===Descripció original===
L'espècie ''I. candicans'' va ser descrita per primera volta pel [[Ornitologia|ornitólogo]] [[Àustria|austríac]] [[August von Pelzeln]] en 1867 baix el [[nom científic]] ''Stenopsis candicans''; el seu [[localitat tipo]] és: «Irisanga, São Paulo, Brasil».<ref name=AB/>
L'espècie ''I. candicans'' va ser descrita per primera volta pel [[Ornitologia|ornitólogo]] [[Àustria|austríac]] [[August von Pelzeln]] en 1867 baix el [[nom científic]] ''Stenopsis candicans''; el seu [[localitat tipo]] és: «Irisanga, São Paulo, Brasil».


===Etimologia===
===Etimologia===
El nom genèric femení «''Eleothreptus''» es compon de les paraules del [[idioma grec|grec]] «''helos''» que significa ‘pantà’, i «''trephō''» que significa ‘que prospera’; i el nom de l'espècie «''candicans''», en [[idioma llatí|llatí]] significa ‘blancuzco’.<ref name="JJ">{{cita lliure|llinage={{versalita|Jobling}}|nomene=J.A.|enlaceautor=James A. Jobling|any=2010|cita=''Eleothreptus''  p. 114; ''candicans'', p. 88|títul=Helm Dictionary of Scientific Bird Names|idioma=en|editorial=Bloomsbury Publishing|ubicació=Londres|isbn=9781408133262|pàgines=1–432|url=https://archive.org/details/Helm_Dictionary_of_Scientific_Bird_Names_by_James_A._Jobling}}</ref>
El nom genèric femení «''Eleothreptus''» es compon de les paraules del [[idioma grec|grec]] «''helos''» que significa ‘pantà’, i «''trephō''» que significa ‘que prospera’; i el nom de l'espècie «''candicans''», en [[idioma llatí|llatí]] significa ‘blancuzco’.


===Taxonomia===
===Taxonomia===


És [[monotípica]]. Per molt temps la present espècie va estar situada en el gènero ''[[Caprimulgus]]'' —i fins a considerada [[conespecífica]] en ''[[Hydropsalis cayennensis|Caprimulgus cayennensis]]''—, fins que varis estudis [[Filogenético molecular|filogenético]] varen demostrar cabalmente que estava hermanada en l'espècie ''[[Eleothreptus anomalus]]'', el '''chotacabras pantanero''', per #lo que va ser transferida al gènero ''Eleothreptus''.<ref name=BOW/><ref name="Larsen2007">{{cita publicació|autor={{versalita|Larsen, C., Speed, M.P., Harvey, N. & Noyes, H.A.}}|any=2007|títul=Molecular phylogeny of the nightjars (Aus: Caprimulgidae) suggests extensive conservation of primitive morphological traits across multiple lineages|issn=1055-7903|publicació=Molecular Phylogenetics and Evolution|volum=42: 789–796|idioma=en|url=https://www.researchgate.net/publication/6674034_a_molecular_phylogeny_of_the_nightjars_aves_caprimulgidae_suggests_extensive_conservation_of_primitive_morphological_traits_across_multiple_lineages|doi=10.1016/j.ympev.2006.10.005|format=PDF}}</ref><ref name="Han2010">{{cita publicació|autor={{versalita|Han, K.-L., Robbins, M.B. & Braun, M.J.}}|any=2010|títul=A multi-gene estimate of phylogeny in the nightjars and nighthawks (Caprimulgidae)|issn=1055-7903|publicació=Molecular Phylogenetics and Evolution|volum=55: 443-453|idioma=en|url=https://www.researchgate.net/publication/41398267_a_multi-gene_estimate_of_phylogeny_in_the_nightjars_and_nighthawks_Caprimulgidae|doi=10.1016/j.ympev.2010.01.023|format=PDF}}</ref><ref name="S&C2014">{{cita publicació|autor={{versalita|Sigurðsson, S. & Cracraft, J.}}|any=2014|títul=Deciphering the diversity and history of New World nightjars (Aus: Caprimulgidae) using molecular phylogenetics|issn=0024-4082|publicació=Zoological Journal Linnean Society|volum=170(3): 506-545|idioma=en|url=|doi=10.1111/zoj12109|format=accés obert}}</ref> Este canvi [[taxonomia|taxonómico]] va ser aprovat en la Proposta N<sup>o</sup> 522 al [[American Ornithological Society|Comité de Classificació de Sudamérica]] (SACC).<ref name="SACC522">{{cita publicació|autor={{versalita|Nores, M. & Stiles, F.G.}}|any=maig de 2012|url=http://www.museum.lsu.edu/Remsen/SACCprop522.htm|títul=An alternative classification of nightjar species in the New World|uns atres=Proposta (522)|publicació=South American Classification Committee|idioma=en}}</ref> Alguns d'eixos estudis sugerixen que el gènero ''Eleothreptus'' està embotit dins d'un gènero ''[[Hydropsalis]]'' ampliat;<ref name=Han2010/><ref name=S&C2014/> no obstant, estudis més recents, de 2023, reforcen el manteniment de la #present i ''I. anomalus'' en el present gènero.<ref name="Costa2023">{{cita publicació|autor={{versalita|Costa, T.V.V., van Els, P., Braun, M.J., Whitney, B.M., Cleere, N., Sigurðsson, S. & Silveira, L.F.}}|any=2023|títul=Systematic revision and generic classification of a clade of New World nightjars (Caprimulgidae), with descriptions of new genera from South America|issn=2051-4441|publicació=Avian Systematics |volum=1(6): 55–99|idioma=en|url=https://www.aviansystematics.org/uploads/texteditor/as_1_6_pdfa.pdf|doi=|format=PDF}}</ref>
És [[monotípica]]. Per molt temps la present espècie va estar situada en el gènero ''[[Caprimulgus]]'' —i fins a considerada [[conespecífica]] en ''[[Hydropsalis cayennensis|Caprimulgus cayennensis]]''—, fins que varis estudis [[Filogenético molecular|filogenético]] varen demostrar cabalmente que estava hermanada en l'espècie ''[[Eleothreptus anomalus]]'', el '''chotacabras pantanero''', per #lo que va ser transferida al gènero ''Eleothreptus''. Este canvi [[taxonomia|taxonómico]] va ser aprovat en la Proposta N<sup>o</sup> 522 al [[American Ornithological Society|Comité de Classificació de Sudamérica]] (SACC). Alguns d'eixos estudis sugerixen que el gènero ''Eleothreptus'' està embotit dins d'un gènero ''[[Hydropsalis]]'' ampliat; no obstant, estudis més recents, de 2023, reforcen el manteniment de la #present i ''I. anomalus'' en el present gènero.






[[Categoria:Aus d'Amèrica]]
[[Categoria:Aus d'Amèrica]]