Diferència entre les revisions de "Efecte hivernàcul"
Bot: Desfent esborrat agressiu de referències per error (Etiqueta: Reversió manual) |
Bot: Llevant referències òrfenes i afegint bloc de referències |
||
| Llínea 13: | Llínea 13: | ||
En un periodo suficientment llarc el sistema climàtic deu estar en equilibri, la radiació solar entrant en l'atmòsfera està compensada per la radiació ixent. Perque si la radiació entrant fora major que la radiació ixent se produiria un calfament i lo contrari produiria un refredament.<ref name=Tren1>Trenberth, Fasullo y Kiehl, op. cit., p.4</ref> Per tant, en equilibri, la cantitat de radiació solar entrant en l'atmòsfera deu ser igual a la radiació solar reflectida ixent més la radiació infrarroja tèrmica ixent. Tota alteració d'este balanç de radiació, ya siga per causes naturals o originat per l'home (antropògen), és un [[forçant radiatiu|forçament radiatiu]] i supon un canvi de clima i del temps associat.<ref name=o7cc1>Cambio climático 2007. Informe de síntesis. Glosario, op. cit., p.77</ref> | En un periodo suficientment llarc el sistema climàtic deu estar en equilibri, la radiació solar entrant en l'atmòsfera està compensada per la radiació ixent. Perque si la radiació entrant fora major que la radiació ixent se produiria un calfament i lo contrari produiria un refredament.<ref name=Tren1>Trenberth, Fasullo y Kiehl, op. cit., p.4</ref> Per tant, en equilibri, la cantitat de radiació solar entrant en l'atmòsfera deu ser igual a la radiació solar reflectida ixent més la radiació infrarroja tèrmica ixent. Tota alteració d'este balanç de radiació, ya siga per causes naturals o originat per l'home (antropògen), és un [[forçant radiatiu|forçament radiatiu]] i supon un canvi de clima i del temps associat.<ref name=o7cc1>Cambio climático 2007. Informe de síntesis. Glosario, op. cit., p.77</ref> | ||
Els decorriments d'energia entrant i ixent interaccionen en el sistema climàtic ocasionant molts fenòmens tant en l'atmòsfera, com en l'oceà o la terra. Aixina la radiació entrant solar se pot escampar en l'atmòsfera o ser reflectida pels núvols. La superfície terrestre pot reflectir o absorbir l'energia solar que li aplega. L'[[energia solar]] d'ona curta es transforma en la Terra en calor. Eixa energia no s'esbargix, se troba com a [[calor sensible]] o [[calor latent]], se pot almagasenar durant algun temps, transportar-se en algunes formes, donant lloc a una gran varietat d'orages i a fenòmens turbulents en l'atmòsfera o en l'oceà. Finalment torna a ser emés a l'atmòsfera com a [[energia radiant]] d'ona llarga. | Els decorriments d'energia entrant i ixent interaccionen en el sistema climàtic ocasionant molts fenòmens tant en l'atmòsfera, com en l'oceà o la terra. Aixina la radiació entrant solar se pot escampar en l'atmòsfera o ser reflectida pels núvols. La superfície terrestre pot reflectir o absorbir l'energia solar que li aplega. L'[[energia solar]] d'ona curta es transforma en la Terra en calor. Eixa energia no s'esbargix, se troba com a [[calor sensible]] o [[calor latent]], se pot almagasenar durant algun temps, transportar-se en algunes formes, donant lloc a una gran varietat d'orages i a fenòmens turbulents en l'atmòsfera o en l'oceà. Finalment torna a ser emés a l'atmòsfera com a [[energia radiant]] d'ona llarga. Un procés important del balanç de calor és l'efecte [[albedo]], pel que alguns objectes reflectixen més energia solar que atres. Els objectes de colors clars, com els núvols o les superfícies nevades, reflectixen més energia, mentres que els objectes foscs absorbixen més energia solar que la que reflectixen. Atre eixemple d'estos processos es l'energia solar que actua en els oceans, la major part es consumix en l'evaporació de l'aigua de mar, despuix esta energia és lliberada en l'atmòsfera quan el vapor d'aigua es condensa en pluja.<ref name=autogenerated3>Erickson, op. cit., p.48-49</ref> | ||
La Terra, com tot cos calent o superior al [[zero absolut]] que és lo mateix, emet radiació tèrmica, pero al ser la seua temperatura molt menor que la solar, emet [[radiació infrarroja]] per ser un [[cos negre]]. La radiació emesa depén de la temperatura del cos. En l'estudi del [[Centre Nacional d'Investigació Atmosfèrica|NCAR]] han conclós una oscilació anual mija entre 15,9°C en juliol i 12,2°C en giner compensant els dos hemisferis, que es troben en estacions distintes i la part terrestre on és de dia en la que és de nit. Esta oscilació de temperatura supon una radiació mija anual emesa per la Terra de 396 W/m<sup>2</sup>.<ref name=Tren3>Trenberth, Fasullo y Kiehl, op. cit., p.13-14</ref> | La Terra, com tot cos calent o superior al [[zero absolut]] que és lo mateix, emet radiació tèrmica, pero al ser la seua temperatura molt menor que la solar, emet [[radiació infrarroja]] per ser un [[cos negre]]. La radiació emesa depén de la temperatura del cos. En l'estudi del [[Centre Nacional d'Investigació Atmosfèrica|NCAR]] han conclós una oscilació anual mija entre 15,9°C en juliol i 12,2°C en giner compensant els dos hemisferis, que es troben en estacions distintes i la part terrestre on és de dia en la que és de nit. Esta oscilació de temperatura supon una radiació mija anual emesa per la Terra de 396 W/m<sup>2</sup>.<ref name=Tren3>Trenberth, Fasullo y Kiehl, op. cit., p.13-14</ref> | ||
| Llínea 30: | Llínea 30: | ||
L'efecte hivernàcul és essencial per a la vida del planeta: sense CO<sub>2</sub> ni vapor d'aigua (sense l'efecte hivernàcul) la temperatura mija de la Terra seria uns 33°C menys, de l'orde de 18°C baix zero, lo que faria inviable la vida.<ref name=Rivero2>Rivero, op. cit., p.34</ref> | L'efecte hivernàcul és essencial per a la vida del planeta: sense CO<sub>2</sub> ni vapor d'aigua (sense l'efecte hivernàcul) la temperatura mija de la Terra seria uns 33°C menys, de l'orde de 18°C baix zero, lo que faria inviable la vida.<ref name=Rivero2>Rivero, op. cit., p.34</ref> | ||
Actualment el CO<sub>2</sub> present en l'atmòsfera està creixent de manera no natural per les activitats humanes, principalment per la combustió de carbó, petròleu i gas natural que està lliberant el carbono almagasenat en estos combustibles fòssils i la deforestació de la selva pluvial que llibera el carbono almagasenat en els arbres. Per tant és precís diferenciar entre l'efecte hivernàcul natural i l'originat per les activitats dels hòmens (o antropogènic). | Actualment el CO<sub>2</sub> present en l'atmòsfera està creixent de manera no natural per les activitats humanes, principalment per la combustió de carbó, petròleu i gas natural que està lliberant el carbono almagasenat en estos combustibles fòssils i la deforestació de la selva pluvial que llibera el carbono almagasenat en els arbres. Per tant és precís diferenciar entre l'efecte hivernàcul natural i l'originat per les activitats dels hòmens (o antropogènic). | ||
La població s'ha multiplicat i la tecnologia ha alcançat una enorme i sofisticada producció, d'esta forma s'està pressionant moltes parts del mig ambient sent l'Atmòsfera la zona més vulnerable de totes per la seua primea. Donat el reduït gruix atmosfèric, l'alteració d'alguns components moleculars bàsics que també es troben en chicoteta proporció supon un canvi significatiu. En concret, la variació de la concentració de CO<sub>2</sub>, el més important dels gasos hivernàculs de l'atmòsfera. Ya s'ha explicat el paper bàsic que estos gasos tenen com a reguladors de la temperatura del Planeta.<ref name=AlGore1>Al Gore, op. cit., p.22-25</ref> | La població s'ha multiplicat i la tecnologia ha alcançat una enorme i sofisticada producció, d'esta forma s'està pressionant moltes parts del mig ambient sent l'Atmòsfera la zona més vulnerable de totes per la seua primea. Donat el reduït gruix atmosfèric, l'alteració d'alguns components moleculars bàsics que també es troben en chicoteta proporció supon un canvi significatiu. En concret, la variació de la concentració de CO<sub>2</sub>, el més important dels gasos hivernàculs de l'atmòsfera. Ya s'ha explicat el paper bàsic que estos gasos tenen com a reguladors de la temperatura del Planeta.<ref name=AlGore1>Al Gore, op. cit., p.22-25</ref> | ||
| Llínea 36: | Llínea 36: | ||
Els gasos hivernàculs romanen actius en l'atmòsfera molt de temps, per això se'ls denomina de llarga permanència. Això significa que els gasos que s'emeten hui romandran durant moltes generacions produint l'efecte hivernàcul. Aixina del CO<sub>2</sub> emés a l'atmòsfera: sobre el 50% tardarà 30 anys en desapareixer, un 30% continuarà varis sigles i el 20% restant durarà varis millers d'anys.<ref name=Solomon1>Solomon y otros, op. cit., p.25</ref> | Els gasos hivernàculs romanen actius en l'atmòsfera molt de temps, per això se'ls denomina de llarga permanència. Això significa que els gasos que s'emeten hui romandran durant moltes generacions produint l'efecte hivernàcul. Aixina del CO<sub>2</sub> emés a l'atmòsfera: sobre el 50% tardarà 30 anys en desapareixer, un 30% continuarà varis sigles i el 20% restant durarà varis millers d'anys.<ref name=Solomon1>Solomon y otros, op. cit., p.25</ref> | ||
La concentració de CO<sub>2</sub> atmosfèric s'ha incrementat des de l'época preindustrial (any 1.750) des d'un valor de 280 ppm a 379 ppm en 2005. S'estima que 2/3 de les emissions procedien de la cremada de combustibles fòssils (petròleu, gas i carbó) mentres que 1/3 procedix del canvi en l'utilisació del terra (Inclosa la deforestació). Del total emés a soles el 45% contínua en l'atmòsfera, sobre el 30% és absorbit pels oceans i el restant 25% passa a la [[biosfera]] terrestre. Per tant no a soles l'atmòsfera està aumentant la seua concentració de CO<sub>2</sub>, també està ocorrent en els oceans i en la biosfera. | La concentració de CO<sub>2</sub> atmosfèric s'ha incrementat des de l'época preindustrial (any 1.750) des d'un valor de 280 ppm a 379 ppm en 2005. S'estima que 2/3 de les emissions procedien de la cremada de combustibles fòssils (petròleu, gas i carbó) mentres que 1/3 procedix del canvi en l'utilisació del terra (Inclosa la deforestació). Del total emés a soles el 45% contínua en l'atmòsfera, sobre el 30% és absorbit pels oceans i el restant 25% passa a la [[biosfera]] terrestre. Per tant no a soles l'atmòsfera està aumentant la seua concentració de CO<sub>2</sub>, també està ocorrent en els oceans i en la biosfera. | ||
== Gasos d'efecte hivernàcul == | == Gasos d'efecte hivernàcul == | ||
| Llínea 78: | Llínea 78: | ||
Segons l'[[Informe Stern]] que estudià l'impacte del [[canvi climàtic]] i el [[calfament global]] en l'economia mundial, encarregat pel govern britànic i publicat en [[2006]], la distribució total mundial de les emissions de GEH per sectors és: un 24% degut a la generació d'electricitat, un 14% a l'industria, un 14% al transport, un 8% als edificis i un 5% més a activitats relacionades en l'energia. Tot això supon unes 2/3 parts del total i correspon a les emissions motivades per l'us de l'energia. Aproximadament el 1/3 restant es distribuix de la següent forma: un 18% per l'us del terra (inclou la deforestació), un 14% per l'agricultura i un 3% pels residus.<ref name=Terceiro1>Terceiro, op. cit., p.18</ref> | Segons l'[[Informe Stern]] que estudià l'impacte del [[canvi climàtic]] i el [[calfament global]] en l'economia mundial, encarregat pel govern britànic i publicat en [[2006]], la distribució total mundial de les emissions de GEH per sectors és: un 24% degut a la generació d'electricitat, un 14% a l'industria, un 14% al transport, un 8% als edificis i un 5% més a activitats relacionades en l'energia. Tot això supon unes 2/3 parts del total i correspon a les emissions motivades per l'us de l'energia. Aproximadament el 1/3 restant es distribuix de la següent forma: un 18% per l'us del terra (inclou la deforestació), un 14% per l'agricultura i un 3% pels residus.<ref name=Terceiro1>Terceiro, op. cit., p.18</ref> | ||
Entre 1970 i 2004, les millores tecnològiques han frenat les emissions de CO<sub>2</sub> per unitat d'energia subministrada. No obstant, el creiximent mundial dels ingressos (77%) i el creiximent mundial de la població (69%), han originat noves formes de consum i un increment de consumidors d'energia. Esta és la causa de l'aument de les emissions de CO<sub>2</sub> en el sector de l'energia. | Entre 1970 i 2004, les millores tecnològiques han frenat les emissions de CO<sub>2</sub> per unitat d'energia subministrada. No obstant, el creiximent mundial dels ingressos (77%) i el creiximent mundial de la població (69%), han originat noves formes de consum i un increment de consumidors d'energia. Esta és la causa de l'aument de les emissions de CO<sub>2</sub> en el sector de l'energia. | ||
També l'Informe Stern senyala que des de l'any 1.850, els Estats Units i Europa han generat el 70% de les emissions totals de CO<sub>2</sub>. | També l'Informe Stern senyala que des de l'any 1.850, els Estats Units i Europa han generat el 70% de les emissions totals de CO<sub>2</sub>. | ||
{| align=center class="wikitable" border="1" text-align=left | {| align=center class="wikitable" border="1" text-align=left | ||
| Llínea 121: | Llínea 121: | ||
El canvi climàtic està canviant el planeta i els humans contribuïm diariament a incrementar-ho. En els 100 anys últims la temperatura mija global del planeta ha aumentat 0,7°C, sent des de 1975 l'increment de temperatura per década d'uns 0,15°C. En lo que resta de sigle, segons l'IPCC, la temperatura mija mundial aumentarà en 2-3°C . Est aument de temperatura supondrà per al planeta el major canvi climàtic en els últims 10.000 anys i serà difícil per a les persones i els ecosistemes adaptar-se a este canvi brusc.<ref name="met1">{{Cita web|url=http://www.metoffice.gov.uk/climatechange/guide/keyfacts/|editorial=UK’s National Weather Service: Met Office|fechaacceso=13/9/2009 |título=Key climate change facts}}</ref> | El canvi climàtic està canviant el planeta i els humans contribuïm diariament a incrementar-ho. En els 100 anys últims la temperatura mija global del planeta ha aumentat 0,7°C, sent des de 1975 l'increment de temperatura per década d'uns 0,15°C. En lo que resta de sigle, segons l'IPCC, la temperatura mija mundial aumentarà en 2-3°C . Est aument de temperatura supondrà per al planeta el major canvi climàtic en els últims 10.000 anys i serà difícil per a les persones i els ecosistemes adaptar-se a este canvi brusc.<ref name="met1">{{Cita web|url=http://www.metoffice.gov.uk/climatechange/guide/keyfacts/|editorial=UK’s National Weather Service: Met Office|fechaacceso=13/9/2009 |título=Key climate change facts}}</ref> | ||
En els 400.000 anys anteriors, segons coneixem pels registres de gel, els canvis de temperatura es produïren principalment per canvis de l'òrbita de la Terra al voltant del Sol. En el temps actual, els canvis de temperatura són deguts als canvis en la concentració de diòxit de carbono de l'atmòsfera. En els últims 100 anys, les seues concentracions atmosfèriques han aumentat en un 30% degut a la combustió antropogènica dels combustibles fòssils. L'aument constant del CO<sub>2</sub> atmosfèric ha segut responsable de la major part del calfament. Este calfament no pot ser explicat per causes naturals: les medicions dels satèlits no mostren variacions d'entitat en l'energia procedent del Sol en els últims 30 anys; les tres grans erupcions volcàniques produïdes en 1963, 1982 i 1991 han generat aerosols que reflectien l'energia solar, fet que va produir curtes époques de refredament. | En els 400.000 anys anteriors, segons coneixem pels registres de gel, els canvis de temperatura es produïren principalment per canvis de l'òrbita de la Terra al voltant del Sol. En el temps actual, els canvis de temperatura són deguts als canvis en la concentració de diòxit de carbono de l'atmòsfera. En els últims 100 anys, les seues concentracions atmosfèriques han aumentat en un 30% degut a la combustió antropogènica dels combustibles fòssils. L'aument constant del CO<sub>2</sub> atmosfèric ha segut responsable de la major part del calfament. Este calfament no pot ser explicat per causes naturals: les medicions dels satèlits no mostren variacions d'entitat en l'energia procedent del Sol en els últims 30 anys; les tres grans erupcions volcàniques produïdes en 1963, 1982 i 1991 han generat aerosols que reflectien l'energia solar, fet que va produir curtes époques de refredament. | ||
[[Image:Global Carbon Emission by Type es.png|thumb|270px|En la Terra a partir de l'any 1950 es dispararen les emissions degudes a la combustió de combustibles fòssils, tant les de petròleu com les de carbó i gas natural.]] | [[Image:Global Carbon Emission by Type es.png|thumb|270px|En la Terra a partir de l'any 1950 es dispararen les emissions degudes a la combustió de combustibles fòssils, tant les de petròleu com les de carbó i gas natural.]] | ||
| Llínea 168: | Llínea 168: | ||
{{AP|Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic}} | {{AP|Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic}} | ||
El tractat internacional ''Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic'' es va firmar en 1992 i els països firmants devien començar a considerar cóm reduir les emissions de GEH i el calfament atmosfèric. | El tractat internacional ''Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic'' es va firmar en 1992 i els països firmants devien començar a considerar cóm reduir les emissions de GEH i el calfament atmosfèric. Els països firmants acordaren el següent objectiu: | ||
:{{cita|L'objectiu últim de la present Convenció [...] és lograr [...] l'estabilisació de les concentracions de gasos d'efecte hivernàcul en l'atmòsfera a un nivell que impedixca interferències antropògenes perilloses en el sistema climàtic. Eixe nivell deuria conseguir-se en un determinisuficient per a permetre que els ecosistemes s'adapten naturalment al canvio climàtic, assegurar que la producció d'aliments no es veja amenaçada i permetre que el desenroll econòmic continue de manera sostenible.|Convenció Marc de Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic: Artícul 2<ref name=ccc2>{{Cita web|url= http://unfccc.int/resource/docs/convkp/convsp.pdf|editorial=Secretaria de la Convenció sobre el Canvi Climàtic|fechaacceso=13/9/2009 |título=CONVENCIÓ MARC DE LES NACIONS UNIDES SOBRE EL CANVI CLIMÀTIC}}</ref>}} | :{{cita|L'objectiu últim de la present Convenció [...] és lograr [...] l'estabilisació de les concentracions de gasos d'efecte hivernàcul en l'atmòsfera a un nivell que impedixca interferències antropògenes perilloses en el sistema climàtic. Eixe nivell deuria conseguir-se en un determinisuficient per a permetre que els ecosistemes s'adapten naturalment al canvio climàtic, assegurar que la producció d'aliments no es veja amenaçada i permetre que el desenroll econòmic continue de manera sostenible.|Convenció Marc de Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic: Artícul 2<ref name=ccc2>{{Cita web|url= http://unfccc.int/resource/docs/convkp/convsp.pdf|editorial=Secretaria de la Convenció sobre el Canvi Climàtic|fechaacceso=13/9/2009 |título=CONVENCIÓ MARC DE LES NACIONS UNIDES SOBRE EL CANVI CLIMÀTIC}}</ref>}} | ||
En la Convenció es va solicitar als països l'establiment d'inventaris precisos i periòdicament actualisats de les emissions de gasos d'efecte hivernàcul. La Convenció reconeixia que lo elaborat sols era un ''document marc'', és a dir, un text que devia perfeccionar-se i desenrollar-se en el futur orientant eficaçment els esforços front al calfament atmosfèric. En este sentit la primera adició al tractat fon el Protocol de Kyoto que es va aprovar en 1997. | En la Convenció es va solicitar als països l'establiment d'inventaris precisos i periòdicament actualisats de les emissions de gasos d'efecte hivernàcul. La Convenció reconeixia que lo elaborat sols era un ''document marc'', és a dir, un text que devia perfeccionar-se i desenrollar-se en el futur orientant eficaçment els esforços front al calfament atmosfèric. En este sentit la primera adició al tractat fon el Protocol de Kyoto que es va aprovar en 1997. | ||
=== Protocol de Kioto === | === Protocol de Kioto === | ||
| Llínea 231: | Llínea 231: | ||
|<small>Suràfrica||<small>255||<small>346||<small>+35,8||<small>7,3 | |<small>Suràfrica||<small>255||<small>346||<small>+35,8||<small>7,3 | ||
|- | |- | ||
|colspan=5 style="background-color: #e0e0e0; text-align:left;" |<small> Font: [[Agència Internacional de l'Energia]] | |colspan=5 style="background-color: #e0e0e0; text-align:left;" |<small> Font: [[Agència Internacional de l'Energia]] | ||
|} | |} | ||
El Protocol de Kyoto de 1997 fon una extensió de la Convenció. Els països industrialisats es comprometeren a reduir les seues emissions de gasos d'efecte hivernàcul. L'objectiu és un retall conjunt de les emissions de gasos d'efecte hivernàcul de per lo menys el 5% respecte als nivells de 1990 en el moment del compromís de 2008-2012. Les negociacions foren ardues i en 1997 es va terminar un procés que s'havia iniciat dos anys i mig abans. El compromís de reducció d'emissions l'adoptaren sols els països inclosos en l'anex I del protocol, tinguent aixina mateix, cada país que ratificar-lo per a que el compromís fora vinculant.<ref name=autogenerated2>{{Cita web|url= http://unfccc.int/portal_espanol/essential_background/kyoto_protocol/items/3329.php|editorial=Secretaria de la Convenció sobre el Canvi Climàtic|fechaacceso=13/9/2009 |título=Protocol de Kyoto}}</ref> | El Protocol de Kyoto de 1997 fon una extensió de la Convenció. Els països industrialisats es comprometeren a reduir les seues emissions de gasos d'efecte hivernàcul. L'objectiu és un retall conjunt de les emissions de gasos d'efecte hivernàcul de per lo menys el 5% respecte als nivells de 1990 en el moment del compromís de 2008-2012. Les negociacions foren ardues i en 1997 es va terminar un procés que s'havia iniciat dos anys i mig abans. El compromís de reducció d'emissions l'adoptaren sols els països inclosos en l'anex I del protocol, tinguent aixina mateix, cada país que ratificar-lo per a que el compromís fora vinculant.<ref name=autogenerated2>{{Cita web|url= http://unfccc.int/portal_espanol/essential_background/kyoto_protocol/items/3329.php|editorial=Secretaria de la Convenció sobre el Canvi Climàtic|fechaacceso=13/9/2009 |título=Protocol de Kyoto}}</ref> | ||
| Llínea 237: | Llínea 237: | ||
Les emissions s'acordaren llimitar en els següents Gasos Hivernaculs: Diòxit de carbono (CO<sub>2</sub>), Metà (CH<sub>4</sub>), Òxit nitrós (N<sub>2</sub>O), Hexafluorur de sofre (SF<sub>6</sub>), aixina com en dos grups de gasos; Hidrofluorocarbonos (HFC) i Perfluorocarbonos (PFC). Estos gasos deuen llimitar-se en els següents sectors: energia; processos industrials, disolvents i atres productes; agricultura, canvi d'us de la terra i silvicultura; i desfets.<ref name=ccc6>{{Cita web|url=http://unfccc.int/resource/docs/convkp/kpspan.pdf|editorial=Secretaria de la Convenció sobre el Canvi Climàtic|fechaacceso=20/9/2009 |título=PROTOCOL DE KYOTO }}</ref> | Les emissions s'acordaren llimitar en els següents Gasos Hivernaculs: Diòxit de carbono (CO<sub>2</sub>), Metà (CH<sub>4</sub>), Òxit nitrós (N<sub>2</sub>O), Hexafluorur de sofre (SF<sub>6</sub>), aixina com en dos grups de gasos; Hidrofluorocarbonos (HFC) i Perfluorocarbonos (PFC). Estos gasos deuen llimitar-se en els següents sectors: energia; processos industrials, disolvents i atres productes; agricultura, canvi d'us de la terra i silvicultura; i desfets.<ref name=ccc6>{{Cita web|url=http://unfccc.int/resource/docs/convkp/kpspan.pdf|editorial=Secretaria de la Convenció sobre el Canvi Climàtic|fechaacceso=20/9/2009 |título=PROTOCOL DE KYOTO }}</ref> | ||
Per a que el Protocol entrara en vigor devia ser ratificat per països inclosos en l'anex I que representaren per lo menys el 55% del total de emissions de 1990 incloses en el mencionat anex. En la ratificació de Rússiaen 2004 es va arribar al 55% i el Protocol de Kyoto va entrar en vigor. | Per a que el Protocol entrara en vigor devia ser ratificat per països inclosos en l'anex I que representaren per lo menys el 55% del total de emissions de 1990 incloses en el mencionat anex. En la ratificació de Rússiaen 2004 es va arribar al 55% i el Protocol de Kyoto va entrar en vigor. | ||
Actualment ho han firmat 184 parts, 183 països i l'Unió Europea, i tots ho han ratificat excepte dos: Estats Units i Kazakhstan.<ref name=ccc4>{{Cita web|url=http://unfccc.int/files/kyoto_protocol/status_of_ratification/application/pdf/kp_ratification.pdf|editorial=Secretaria de la Convenció sobre el Canvi Climàtic|fechaacceso=13/9/2009 |título=KYOTO PROTOCOL STATUS OF RATIFICATION}}</ref> | Actualment ho han firmat 184 parts, 183 països i l'Unió Europea, i tots ho han ratificat excepte dos: Estats Units i Kazakhstan.<ref name=ccc4>{{Cita web|url=http://unfccc.int/files/kyoto_protocol/status_of_ratification/application/pdf/kp_ratification.pdf|editorial=Secretaria de la Convenció sobre el Canvi Climàtic|fechaacceso=13/9/2009 |título=KYOTO PROTOCOL STATUS OF RATIFICATION}}</ref> | ||
| Llínea 257: | Llínea 257: | ||
|style=" text-align:left;" |<small>Total mundial||<small>20.980||<small>28.962||<small>38,0% | |style=" text-align:left;" |<small>Total mundial||<small>20.980||<small>28.962||<small>38,0% | ||
|- | |- | ||
|colspan=7 style="background-color: #e0e0e0; text-align:left;" |<small> Font: [[Agència Internacional de l'Energia]] | |colspan=7 style="background-color: #e0e0e0; text-align:left;" |<small> Font: [[Agència Internacional de l'Energia]] | ||
|} | |} | ||
| Llínea 265: | Llínea 265: | ||
Cada país va adquirir un compromís individual de reducció d'emissiones (-x%) o es va possar un llímit superior (+x%) respecte a les emissions que tenia en 1990. Els compromisos adquirits són els següents: Estats Units (-7%), Federació de Rússia (0%), Japó (-6%), Canadà (-6%), Austràlia (+8%), Ucrània (0%), Polònia (-6%), Bulgària (-8%), Croàcia (-5%), Eslovàquia (-8%), Eslovènia (-8%), Estònia (-8%), Hongria (-6%), Islàndia (+10%), Letònia (-8%), Liechtenstein (-8%), Lituània (-8%), Mónaco (-8%), Noruega (+1%), Nova Zelanda (0%), República Checa (-8%), Romania (-8%) i Suïssa ( -8%).<ref name=cne1>{{Cita web|url=http://www.cne.es/cne/doc/interes/ratificacion_kyoto.pdf|editorial=Comissió Nacional d'Energia|fechaacceso=20/9/2009 |título=Diari Oficial de les Comunitats Europees. DECISIÓ DEL CONSELL.(2002/358/CE)}}</ref> | Cada país va adquirir un compromís individual de reducció d'emissiones (-x%) o es va possar un llímit superior (+x%) respecte a les emissions que tenia en 1990. Els compromisos adquirits són els següents: Estats Units (-7%), Federació de Rússia (0%), Japó (-6%), Canadà (-6%), Austràlia (+8%), Ucrània (0%), Polònia (-6%), Bulgària (-8%), Croàcia (-5%), Eslovàquia (-8%), Eslovènia (-8%), Estònia (-8%), Hongria (-6%), Islàndia (+10%), Letònia (-8%), Liechtenstein (-8%), Lituània (-8%), Mónaco (-8%), Noruega (+1%), Nova Zelanda (0%), República Checa (-8%), Romania (-8%) i Suïssa ( -8%).<ref name=cne1>{{Cita web|url=http://www.cne.es/cne/doc/interes/ratificacion_kyoto.pdf|editorial=Comissió Nacional d'Energia|fechaacceso=20/9/2009 |título=Diari Oficial de les Comunitats Europees. DECISIÓ DEL CONSELL.(2002/358/CE)}}</ref> | ||
L'[[Unió Europea]] va firmar un compromís conjunt i únic en nom de tots els seus països de reduir les seues emissions totals entre 2008-2012 en un 8% respecte de les de 1990. No obstant, l'Unió Europea, internament, ha realisat un repartiment a cada país otorgant un llímite distint en funció de diverses variables econòmiques i mig ambientals segons el principi de «repartiment de la càrrega». Es va acordar de la següent manera: Alemanya (-21%), Àustria (-13%), Bèlgica (-7,5%), Dinamarca (-21%), Itàlia (-6,5%), Luxemburg (-28%), Països Baixos (-6%), Regne Unit (-12,5%), Finlàndia (0,0%), França (0,0%), Espanya (+15%), Grècia (+25%), Irlanda (+13%), Portugal (+27%) i Suècia (+4%). | L'[[Unió Europea]] va firmar un compromís conjunt i únic en nom de tots els seus països de reduir les seues emissions totals entre 2008-2012 en un 8% respecte de les de 1990. No obstant, l'Unió Europea, internament, ha realisat un repartiment a cada país otorgant un llímite distint en funció de diverses variables econòmiques i mig ambientals segons el principi de «repartiment de la càrrega». Es va acordar de la següent manera: Alemanya (-21%), Àustria (-13%), Bèlgica (-7,5%), Dinamarca (-21%), Itàlia (-6,5%), Luxemburg (-28%), Països Baixos (-6%), Regne Unit (-12,5%), Finlàndia (0,0%), França (0,0%), Espanya (+15%), Grècia (+25%), Irlanda (+13%), Portugal (+27%) i Suècia (+4%). | ||
Solament estos països estan obligats a adoptar polítiques que llimiten les seues emissions de gasos d'efecte hivernàcul a lo acordat respecte dels nivells de 1990. Cada país comunica periòdicament els seus inventaris nacionals d'emissions de GEH que són supervisats i examinats en l'objectiu de complir els nivells fixats. En els quadros adjunts en l'apartat de dalt es presenta l'evolució dels inventaris nacionals d'emissions de GEH dels principals països emissors de l'Anex I entre 1990 i 2006. | Solament estos països estan obligats a adoptar polítiques que llimiten les seues emissions de gasos d'efecte hivernàcul a lo acordat respecte dels nivells de 1990. Cada país comunica periòdicament els seus inventaris nacionals d'emissions de GEH que són supervisats i examinats en l'objectiu de complir els nivells fixats. En els quadros adjunts en l'apartat de dalt es presenta l'evolució dels inventaris nacionals d'emissions de GEH dels principals països emissors de l'Anex I entre 1990 i 2006. | ||
==== Estats Units: sense ratificar el Protocol ==== | ==== Estats Units: sense ratificar el Protocol ==== | ||
Estats Units no ha ratificat el Protocol. | Estats Units no ha ratificat el Protocol. Les emissions de CO<sub>2</sub> d'Estats Units en 2005 representaren el 25% de les emissions totals en el món.<ref name=eia1>{{Cita web|url= http://www.eia.doe.gov/oiaf/1605/ggrpt/|editorial=Energy Information Admistration. Official Energy Statistics from de US Government|fechaacceso=13/9/2009 |título=Emissions of Greenhouse Gases Report}}</ref> | ||
==== Països en vies de desenroll: sense restriccions d'emissions GEH ==== | ==== Països en vies de desenroll: sense restriccions d'emissions GEH ==== | ||
| Llínea 277: | Llínea 277: | ||
* Per un costat les emissions històriques que estan provocant el calfament actual les originaren en el passat els països desenrollats. | * Per un costat les emissions històriques que estan provocant el calfament actual les originaren en el passat els països desenrollats. | ||
* Per atre costat si es llimitaren les emissions dels països en vies de desenroll no es permetria la seua progressió. | * Per atre costat si es llimitaren les emissions dels països en vies de desenroll no es permetria la seua progressió. | ||
Aixina se senyalava i reconeixia en l'inici del Tractat de la Convenció:''Prenent nota de que, tant històricament com en l'actualitat, la major part de les emissions de gasos d'efecte hivernàcul del món han tengut el seu orige en els països desenrollats, que les emissions per càpita en els països en desenroll són encara relativament reduïdes i que la proporció del total d'emissions originada en eixos països aumentarà per a permetre'ls satisfer les seues necessitats socials i de desenroll''. | Aixina se senyalava i reconeixia en l'inici del Tractat de la Convenció:''Prenent nota de que, tant històricament com en l'actualitat, la major part de les emissions de gasos d'efecte hivernàcul del món han tengut el seu orige en els països desenrollats, que les emissions per càpita en els països en desenroll són encara relativament reduïdes i que la proporció del total d'emissions originada en eixos països aumentarà per a permetre'ls satisfer les seues necessitats socials i de desenroll''. En virtut d'aixo China i l'India que han ratificat el Protocol de Kyoto no s'inclouen en l'anex I i no estan obligades a reduir les seues emissions. Les emissions de CO<sub>2</sub> de China i l'India en 2005 suponien el 19% i el 4,1% de les emissions totals en el món. | ||
Els països no inclosos en l'anex I no deuen presentar un inventari anual d'emissions de gasos d'efecte hivernàcul i tampoc se'ls somet a examen. En giner de 2007 eren 132 els països que havien presentat el seu inventari nacional inicial corresponent a l'any 1994. | Els països no inclosos en l'anex I no deuen presentar un inventari anual d'emissions de gasos d'efecte hivernàcul i tampoc se'ls somet a examen. En giner de 2007 eren 132 els països que havien presentat el seu inventari nacional inicial corresponent a l'any 1994. | ||
| Llínea 285: | Llínea 285: | ||
Per a la Reunió sobre el clima de Copenhague en decembre de 2009, la ONU va convocar a 192 països per a acordar un llímit a les emissions de gasos d'efecte hivernàcul entre 2012 i 2020. Este devia succeir al acordat per a 2008-2012, en el protocol de Kyoto.<ref name=pais1>{{Cita web|url= http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Copenhague/huele/humo/elpepisoc/20090920elpepisoc_2/Tes|editorial= Periódico El País: 20/09/2009|fechaacceso=26/9/2009 |título=Copenhague huele a humo, La ONU alerta de que la parálisis amenaza la cumbre para alcanzar un Kioto II}}</ref> | Per a la Reunió sobre el clima de Copenhague en decembre de 2009, la ONU va convocar a 192 països per a acordar un llímit a les emissions de gasos d'efecte hivernàcul entre 2012 i 2020. Este devia succeir al acordat per a 2008-2012, en el protocol de Kyoto.<ref name=pais1>{{Cita web|url= http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Copenhague/huele/humo/elpepisoc/20090920elpepisoc_2/Tes|editorial= Periódico El País: 20/09/2009|fechaacceso=26/9/2009 |título=Copenhague huele a humo, La ONU alerta de que la parálisis amenaza la cumbre para alcanzar un Kioto II}}</ref> | ||
Anteriorment en setembre de 2009, quasi un centenar de caps d'Estat i de Govern participaren en la 64a Assamblea General de les Nacions Unides dedicada al canvi climàtic que va servir de preparació de la conferència Copenhague.<ref name=hoy1>{{Cita web|url=http://www.hoy.com.ec/noticias-ecuador/la-onu-debate-sobre-el-cambio-climatico-369149.html|editorial= Diario Hoy. Ecuador: 22/09/2009|fechaacceso=26/9/2009 |título= La ONU debate sobre el cambio climático}}</ref | Anteriorment en setembre de 2009, quasi un centenar de caps d'Estat i de Govern participaren en la 64a Assamblea General de les Nacions Unides dedicada al canvi climàtic que va servir de preparació de la conferència Copenhague.<ref name=hoy1>{{Cita web|url=http://www.hoy.com.ec/noticias-ecuador/la-onu-debate-sobre-el-cambio-climatico-369149.html|editorial= Diario Hoy. Ecuador: 22/09/2009|fechaacceso=26/9/2009 |título= La ONU debate sobre el cambio climático}}</ref> Esta 64a Assamblea General de les Nacions Unides va servir per a conéixer la posició en la negociació de Copenhague dels països que són grans emissors de GEH i que encara no estan compromesos en un programa de llimitació d'emissions. Estos països representen més del 50% de les emissions totals: | ||
* El president d'EEUU, Barack Obama, en el seu parlament del 22 de setembre de 2009 en la Reunió sobre Canvi Climàtic en la ONU, va senyalar que ''l'amenaça del canvi climàtic és séria, és urgent i està aumentant...tots els pobles –nostra prosperitat, nostra salut, nostra seguritat– estan en perill. I s'està acabant el temps per a revertir esta tendència...durant massa anys, l'humanitat s'ha demorat per a respondre o inclús reconéixer la magnitut de l'amenaça del clima...els països desenrollats que han causat tant de dany en el nostre clima durant l'últim sigle tenen la responsabilitat de ser líders...Pero eixos països en desenroll i de ràpit creiximent que produiran quasi tot l'aument en les emissions mundials de carbono en les pròximes decades també deuen posar de la seua part... serà necessari que es comprometen a mides internes enèrgiques i a complir en dits compromisos, d'igual manera que els països desenrollats deuen complir.''<ref name=america1>{{Cita web|url=http://www.america.gov/st/energy-spanish/2009/September/20090922174141eaifas0.2803003.html|editorial= Departamento de Estado de EEUU: America.gov|fechaacceso=26/9/2009 |título= Discurso del presidente Obama en la Cumbre sobre Cambio Climático en la ONU}}</ref> | * El president d'EEUU, Barack Obama, en el seu parlament del 22 de setembre de 2009 en la Reunió sobre Canvi Climàtic en la ONU, va senyalar que ''l'amenaça del canvi climàtic és séria, és urgent i està aumentant...tots els pobles –nostra prosperitat, nostra salut, nostra seguritat– estan en perill. I s'està acabant el temps per a revertir esta tendència...durant massa anys, l'humanitat s'ha demorat per a respondre o inclús reconéixer la magnitut de l'amenaça del clima...els països desenrollats que han causat tant de dany en el nostre clima durant l'últim sigle tenen la responsabilitat de ser líders...Pero eixos països en desenroll i de ràpit creiximent que produiran quasi tot l'aument en les emissions mundials de carbono en les pròximes decades també deuen posar de la seua part... serà necessari que es comprometen a mides internes enèrgiques i a complir en dits compromisos, d'igual manera que els països desenrollats deuen complir.''<ref name=america1>{{Cita web|url=http://www.america.gov/st/energy-spanish/2009/September/20090922174141eaifas0.2803003.html|editorial= Departamento de Estado de EEUU: America.gov|fechaacceso=26/9/2009 |título= Discurso del presidente Obama en la Cumbre sobre Cambio Climático en la ONU}}</ref> | ||
| Llínea 299: | Llínea 299: | ||
Obama va dir que el sistema de consultes per definir "dirà molt de lo que fa falta saber" i que "actualment podem saber molt de lo que ocorre en un país en imàgens de satèlit".<ref name=pais2>{{Cita web|url=http://www.elpais.com/articulo/portada/potencias/resuelven/Cumbre/Clima/pacto/insuficiente/elpepipor/20091219elpepisoc_3/Tes/|editorial= Periódico El País: 19/12/2009|fechaacceso=19/12/2009 |título=La Cumbre de Copenhague, Un pacto bajo mínimos}}</ref> | Obama va dir que el sistema de consultes per definir "dirà molt de lo que fa falta saber" i que "actualment podem saber molt de lo que ocorre en un país en imàgens de satèlit".<ref name=pais2>{{Cita web|url=http://www.elpais.com/articulo/portada/potencias/resuelven/Cumbre/Clima/pacto/insuficiente/elpepipor/20091219elpepisoc_3/Tes/|editorial= Periódico El País: 19/12/2009|fechaacceso=19/12/2009 |título=La Cumbre de Copenhague, Un pacto bajo mínimos}}</ref> | ||
L'acort manté l'objectiu de que la temperatura global no puge més de dos graus centigrats. Sobre quàn les emissions deuran alcançar el seu màxim a soles es diu que "lo abans possible" i no establixen objectius per a 2050. | L'acort manté l'objectiu de que la temperatura global no puge més de dos graus centigrats. Sobre quàn les emissions deuran alcançar el seu màxim a soles es diu que "lo abans possible" i no establixen objectius per a 2050. | ||
Este acort no fon acceptat per unanimitat en la Convenció i ho rebujaren alguns països com Cuba, Bolívia i Nicaragua. Per això els delegats del ple de la Conferència de la ONU sobre el Canvi Climàtic renunciaren a votar-ho i acordaren una fòrmula de "prendre coneiximent" del document.<ref name=elmundo3>>{{Cita web|url=http://www.elmundo.es/elmundo/2009/12/19/ciencia/1261218268.html|editorial=ELMUNDO.ES|fechaacceso=19/12/2009 |título=Copenhague cierra con un acuerdo de mínimos y el rechazo de varios países}}</ref> | Este acort no fon acceptat per unanimitat en la Convenció i ho rebujaren alguns països com Cuba, Bolívia i Nicaragua. Per això els delegats del ple de la Conferència de la ONU sobre el Canvi Climàtic renunciaren a votar-ho i acordaren una fòrmula de "prendre coneiximent" del document.<ref name=elmundo3>>{{Cita web|url=http://www.elmundo.es/elmundo/2009/12/19/ciencia/1261218268.html|editorial=ELMUNDO.ES|fechaacceso=19/12/2009 |título=Copenhague cierra con un acuerdo de mínimos y el rechazo de varios países}}</ref> | ||
| Llínea 307: | Llínea 307: | ||
Es va conseguir un acort que inclou a 193 països entre ells Japó , EE UU i China que inicialment tenien criteris molt diferents. Solament un país, Bolívia, s'ha opost ad este acort.<ref name=paisc1>{{Cita web|url=http://www.elpais.com/articulo/internacional/Cumbre/Clima/pasa/encima/Bolivia/sellar/acuerdo/elpepuint/20101211elpepuint_1/Tes|editorial= Periódico El País: 11/12/2010|fechaacceso=11/12/2010 |título=La Cumbre del Clima pasa por encima de Bolivia para sellar un acuerdo}}</ref> | Es va conseguir un acort que inclou a 193 països entre ells Japó , EE UU i China que inicialment tenien criteris molt diferents. Solament un país, Bolívia, s'ha opost ad este acort.<ref name=paisc1>{{Cita web|url=http://www.elpais.com/articulo/internacional/Cumbre/Clima/pasa/encima/Bolivia/sellar/acuerdo/elpepuint/20101211elpepuint_1/Tes|editorial= Periódico El País: 11/12/2010|fechaacceso=11/12/2010 |título=La Cumbre del Clima pasa por encima de Bolivia para sellar un acuerdo}}</ref> | ||
El pacte alcançat pospon per a 2011 la decisió fonamental de si un nou acort substituirà al Protocol de Kioto, la vigència del qual termina en 2012, reconeix els compromisos voluntaris de reducció d'emissions de GEH que els països enviaren a la ONU despuix de la Reunió de Copenhague, ademés s'ha aplegat a un acort per a reduir la deforestació. | El pacte alcançat pospon per a 2011 la decisió fonamental de si un nou acort substituirà al Protocol de Kioto, la vigència del qual termina en 2012, reconeix els compromisos voluntaris de reducció d'emissions de GEH que els països enviaren a la ONU despuix de la Reunió de Copenhague, ademés s'ha aplegat a un acort per a reduir la deforestació. | ||
La prolongació dels acorts de llimitació d'emissions de GEH despuix de 2012, quan termina la vigència del Protocol de Kioto, va quedar condicionada com va demanar Japó, a l'avanç de la negociació en EE UU i China que actualment no estan subjectes a llimitacions d'emissions. EE UU ha acceptat la forma de controlar la reducció d'emissions a China: es realisaran consultes internacionals pero no seran intrusives i respectaran la sobirania nacional. | La prolongació dels acorts de llimitació d'emissions de GEH despuix de 2012, quan termina la vigència del Protocol de Kioto, va quedar condicionada com va demanar Japó, a l'avanç de la negociació en EE UU i China que actualment no estan subjectes a llimitacions d'emissions. EE UU ha acceptat la forma de controlar la reducció d'emissions a China: es realisaran consultes internacionals pero no seran intrusives i respectaran la sobirania nacional. | ||
L'acort reconeix la gravetat del calfament global i demana llimitar el calfament a dos graus centigrats mencionant que una futura negociació podria llimitar-ho a 1,5 graus segons solicitaven els chicotets estats illencs del Pacífic. | L'acort reconeix la gravetat del calfament global i demana llimitar el calfament a dos graus centigrats mencionant que una futura negociació podria llimitar-ho a 1,5 graus segons solicitaven els chicotets estats illencs del Pacífic. | ||
En el Plenari de la Conferència, [[Maldives]], u dels chicotets estats illa, afirmava que el text aprovat era molt equilibrat i inclou tot allò que demanaven d'una forma o d'atra. Igualment [[Leshoto]], representant al grup dels països menys desenrollats, entenia que s'havia fet un bon treball en equilibrar el document i creïa que era una bona base per a seguir treballant. [[Yemen]], en nom del G-77, va elogiar el treball molt destacat de la presidència de la conferència, [[Mèxic]], per la seua llabor de pont entre països rics i pobres i pel seu esforç de transparència.<ref name=paisc2>{{Cita web|url=http://eskup.elpais.com/rafaelmendez#2|editorial= Periódico El País: 12/12/2010|fechaacceso=12/12/2010 |título=Rafael Méndez: Comentarios periodísticos sobre el Plenario de la Cumbre de Cancun}}</ref> | En el Plenari de la Conferència, [[Maldives]], u dels chicotets estats illa, afirmava que el text aprovat era molt equilibrat i inclou tot allò que demanaven d'una forma o d'atra. Igualment [[Leshoto]], representant al grup dels països menys desenrollats, entenia que s'havia fet un bon treball en equilibrar el document i creïa que era una bona base per a seguir treballant. [[Yemen]], en nom del G-77, va elogiar el treball molt destacat de la presidència de la conferència, [[Mèxic]], per la seua llabor de pont entre països rics i pobres i pel seu esforç de transparència.<ref name=paisc2>{{Cita web|url=http://eskup.elpais.com/rafaelmendez#2|editorial= Periódico El País: 12/12/2010|fechaacceso=12/12/2010 |título=Rafael Méndez: Comentarios periodísticos sobre el Plenario de la Cumbre de Cancun}}</ref> | ||